Les calàbries són ocells cabussadors de grans dimensions, de plomatge molt semblant en totes les espècies a l’hivern, però diferenciat i característic a l’època nupcial. La calàbria petita (Gavia stellata) ateny 56 cm i en plomatge hivernal (a dalt a l’esquerra) es reconeix principalment per la forma del bec, fi i lleugerament boterut de baix, mentre que a l’estiu (a la dreta) és característica per la taca vermellosa del coll. La calàbria agulla (Gavia arctica) ateny 64 cm i en plomatge hivernal (al mig a l’esquerra) és difícil de reconèixer, mentre que a l’estiu (al mig a la dreta) és característica per l’aspecte ratllat del pit i la taca fosca del coll. La calàbria grossa (Gavia immer) té el bec més robust, cosa que permet diferenciar-la, juntament amb les dimensions (car ateny 76 cm), de l’espècie anterior, a l’hivern (a baix a la dreta); a l’estiu (a l’esquerra) es distingeix fàcilment pel color fosc del cap i el ratllat del mantell.
Marisa Bendala.
Aquesta espècie marina és una visitant hivernal irregular i molt escassa, si no és excepcional, com és el cas de les costes més meridionals. Als Països Catalans han estat recollides un mínim de 14 citacions; solament manquen dades referides a la Catalunya Nord, encara que és ben segur que s’hi deu presentar, ja que l’indret és prou adient i se’n veuen més al N, a la Camarga, i al S d’aquesta regió. A Catalunya, les localitats que es coneixen són: la badia de Roses (dues citacions), la gola de Ter (una), l’estany de Banyoles (dues), el delta del Llobregat (una) i el delta de l’Ebre (dues). Al País Valencià esdevé ja excepcional; solament es coneixen dues captures i una observació, feta aquesta l’11.01.73; a les Balears passa el mateix i només es coneixen dues citacions a Menorca.
Cal esmentar que entre les poques citacions conegudes a les nostres latituds, almenys 7 han estat efectuades en llacunes litorals i badies marines, com ara el delta del Llobregat, el port dels Alfacs i l’albufera de València, o en llacunes més interiors, concretament a l’estany de Banyoles; com a dada excepcional citarem la captura d’una calàbria grossa a l’embassament de Contreres (Plana d’Utiel). La resta d’observacions o captures són referides a la mar, en aigües poc profundes i de fons fangós o sorrenc, els preferits per totes les espècies d’aquest gènere.
La calàbria grossa apareix en època plenament hivernal, el desembre i el gener; segurament els rars exemplars que ens visiten ho fan fugint de les baixes temperatures hivernals que poden donar-se a llurs àrees més importants d’hivernada, situades a les costes atlàntiques europees.