Resultats de la cerca
Es mostren 8239 resultats
pacte de Tudela
Història
Conveni d’amistat signat a Tudela de Duero (Castella), el 27 d’agost de 1506, entre Caterina i Joan d’Albret, reis de Navarra, i Felip I de Castella, gendre de Ferran II de Catalunya-Aragó i hereu dels dominis dels Habsburg.
Aquest pacte tenia per finalitat prestar suport al tron navarrès mitjançant l’aliança amb la casa d’Àustria, enemistada aleshores amb el rei català, però no va poder evitar la incorporació del regne de Navarra, poc després, als dominis d’aquest 1512
tractat de Pressburg
Història
Acord signat entre Napoleó I i l’emperador Francesc II a la ciutat de Bratislava (Pressburg, en alemany), pel desembre del 1805, poc després de la victòria francesa a Austerlitz.
Àustria hi cedí a França un seguit de territoris del regne d’Itàlia Baviera, Württemberg i Baden, fins aleshores depenents de Viena, ampliaren els seus territoris i quedaren lliures del domini austríac Per la seva banda, Viena obtingué el principat de Salzburg
Hermann Scherchen
Música
Director d’orquestra.
Autodidacte Dirigí l’estrena del Pierrot lunaire de Schönberg a Berlín 1912 Des d’aleshores s’especialitzà en música contemporània Fundà la revista alemanya Melos i el 1950, a Zuric, l’editorial de música Ars Viva És autor d’obres de divulgació musical
Jacques René Tenon
Metge francès.
Cirurgià a la Salpetrière, es dedicà a la reorganització hospitalària fins el 1792, i a partir d’aleshores féu recerques anatòmiques Fou membre de l’Académie des Sciences 1760 Descriví la càpsula de Tenon , que envolta la part esclerosa del globus ocular
cinquet
Música
Grup irregular que es forma en dividir en cinc una pulsació (una unitat mètrica qualsevol) que normalment -sigui perquè ho prescriu l’indicador mètric de la peça, o bé per la divisió normal de les figures- s’hauria de dividir en 2, 3, etc.
La figura que representa cada una de les noves divisions és, normalment, la mateixa que fins aleshores representava una unitat mètrica del mateix nivell S’indica amb la xifra 5, sovint acompanyada d’un claudàtor horitzontal, a sota o a sobre del grup
treset
Música
Grup irregular que resulta de dividir en tres una pulsació (una unitat mètrica qualsevol) que normalment, segons el que prescriu l’indicador mètric de la peça, s’hauria de dividir en dos.
La figura que representa cada una de les noves divisions és la mateixa que fins aleshores representava una unitat mètrica del mateix nivell S’indica amb la xifra 3, sovint acompanyada d’un claudàtor horitzontal, a sota o a sobre del grup
Joan Baptista Coromina
Arts decoratives
Escultura
Pintura
Ceramista, pintor i escultor.
El 1908 fou presentat a Girona juntament amb Ricard Guino i amb l’arquitecte Rafael Masó , amb qui feu, des d’aleshores, la part més considerable de la seva obra Fou director de l’Escola d’Arts i Oficis de Palafrugell 1912-17
Claude Jolyot
Literatura francesa
Escriptor francès, conegut amb el nom de Claude Crébillon, fill de Prosper Jolyot.
El 1748 es casà amb lady Stafford Escriví una sèrie de contes lleugers, gènere de moda aleshores és autor de Lettres de la Marquise de au comte de 1734 , Les Égarements du coeur et de l’esprit 1736 i Le Sopha 1745
comtat de Roergue
Història
Regió històrica occitana situada entre el Tarn i l’Olt.
Habitada pels rutens, fou incorporada a la província d’Aquitània per l’emperador romà Valent I Després d’una breu ocupació dels visigots, se n’empararen 523 els reis francs d’Austràsia Quan el rei Carles I creà 781 el regne d’Aquitània per al seu fill Lluís I l’investí també de la Roergue, que fou infeudada com a comtat —amb capital Rodés— a Gilabert o Gilbert I possiblement oncle del comte Guillem I de Tolosa Fou succeït per Fugald o Fulcoald I —probable fill seu—, mort vers el 849, que fou missus a Septimània El succeïren els seus fills Frèdol I mort el 852 i Ramon I mort el 863, aquest…
Krugersdorp
Ciutat
Ciutat de la província del Transvaal, República de Sud-àfrica.
Fundada l’any 1887 i arran del descobriment de les mines d’or prengué el nom de l’aleshores president de la República del Transvaal SJPKruger Dintre els límits de la ciutat hi ha també mines d’urani, d’asbest i jaciments de pedra calcària
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina