Resultats de la cerca
Es mostren 13983 resultats
supí
Lingüística i sociolingüística
Dit de la forma nominal del verb pròpia d’algunes llengües indoeuropees de tipus antic.
En llatí, morfològicament, és un substantiu de la quarta declinació, constituït pel sufix - tu - afegit a l’arrel del verb Pot tenir la forma en - um , amb funció d’acusatiu i acompanyant ordinàriament verbs de moviment eo dormitum , ‘me'n vaig a dormir’, i la forma en - u , amb funció d’ablatiu i acompanyant adjectius que signifiquen possibilitat, facilitat, dificultat facile dictu , ‘fàcil de dir’
concordança
Gramàtica
Fenomen pel qual dos o més elements d’una llengua presenten algunes característiques gramaticals comunes.
És, doncs, un fet d’harmonia, d’acord Aquestes característiques comunes poden referir-se, segons quins siguin els elements en relació, al gènere, al nombre o a la persona, i són anomenades accidents gramaticals La concordança es manifesta a través dels morfemes l’adjectiu, per exemple, ha de presentar els morfemes que facin allusió al mateix gènere i al mateix nombre del substantiu que completi homes temorosos El verb ha de portar els morfemes de nombre i de persona que exigeixi el nom que li faci de subjecte tots estudiaven Així doncs, la concordança suposa una interregència entre…
luteïna
Bioquímica
Xantofil·la present en les parts verdes dels vegetals, en algunes algues i en els cereals.
N'hi ha també al rovell de l’ou, procedent dels cereals ingerits per les gallines És un diol derivat de l’α-carotè
lèucon
Zoologia
Tipus morfològic d’organització de la majoria de les esponges, excepte d’algunes esponges calcàries.
Dintre el mesènquima hi ha un gran nombre de cambres entapissades per coanòcits, que comuniquen amb l’exterior i amb la cavitat gastral per mitjà de conductes aferents i eferents, respectivament Unes altres característiques d’aquest tipus són el gran desenvolupament del mesènquima i la complexitat del sistema de canals
cresta
Cresta d’un gall
© Fotolia
Anatomia animal
Excrescència carnosa que tenen damunt el cap algunes gal·linàcies, generalment més desenvolupada en els mascles.
espina
Espines d’acàcia
© Xevi Varela
Botànica
Apèndix agut, dur i rígid que presenten algunes plantes; és lignificat i té teixit vascular.
Les espines són freqüents a les plantes xeròfiles i representen una defensa contra els herbívors
bisbessa
Cristianisme
En algunes esglésies cristianes, dona que ha rebut l’ordenació episcopal, cap d’una diòcesi.
supedani
Art
Cristianisme
Suport que solen dur afixat algunes creus on van clavats els peus del Sant Crist.
arquebisbessa
Cristianisme
En algunes esglésies cristianes, dona que té el títol d’arquebisbe; cap d’una arxidiòcesi.
col·legi de la mercaderia
Història
Corporació de mercader
d’algunes ciutats i viles catalanes, sorgida als s. XIV i XV.
El nom predominà especialment com a designació de la corporació de Palma Mallorca fundada el 1409, i perdurà fins al s XIX, bé que, des del decret de Nova Planta 1715, amb atribucions limitades A Barcelona i a València, a partir del 1758 i del 1763, reberen el nom de cos de comerç