Resultats de la cerca
Es mostren 301 resultats
Sant Martí de les Canals de Catllarí (Montmajor)
Art romànic
Situació L’església és erigida en un enclavament, després del territori de Montmajor, situat als vessants occidentals dels rasos de Peguera, en un paratge abrupte delimitat pels municipis de Fígols, Castellar del Riu i Guixers, aquest darrer ja pertanyent al Solsonès Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 95,3 — y 67,2 31 TCG 953672 Vista de l’exterior de l’església des del costat sud-est, amb l’absis, a primer terme, el qual llueix un ordenat aparell A Bastardes Una vista exterior de l’església des…
Sant Martí de Turà (Ribesaltes)
Art romànic
Situació Interior de l’església inferior descoberta a partir de les excavacions dels anys 1944-45 ECSA - JL Valls El lloc de Turà és a la riba esquerra de l’Aglí, exactament davant de la població de Ribesaltes Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 46’ 13,6” N - Long 2° 52’ 51” E Turà és 2 km al nord de Ribesaltes PP Història El lloc i la seva església són esmentats vers el 1150, moment en què el senyor de Perapertusa tenia, pel bisbe d’Elna, el delme de Turà Turanum a excepció d’alguns drets de l’església Posteriorment, la terra de Turà passà a l’abadia de Santa Maria d’Alet Rasès fins l’any 1210…
Castell de Pèirapertusa (Dulhac jos Pèirapertusa)
Situació Vista aèria del castell, bastit a l’extrem de llevant d’una llarga cresta calcària ECSA - F Tellosa El castell de Pèirapertusa és a l’extrem oriental d’una llarga cresta calcària, orientada E-W, al NW del poble de Dulhac El castell s’assenta sobre un promontori que fa una llargada de prop de 300 m i una amplada no superior a la seixantena de metres La porta d’entrada, a l’E, se situa a prop de 700 m d’altitud el punt més elevat de l’emplaçament és a 797 m, al Ròc de Sant Jordi El roquissar, amb un fort declivi, presenta cingles per tots costats, especialment als costats nord, sud i…
Cristóbal de Morales
Música
Compositor andalús.
Vida Un dels polifonistes ibèrics més importants i amb més projecció arreu d’Europa i a l’Amèrica colonial, i sense cap mena de dubte el més significatiu de l’escola andalusa del segle XVI La seva obra tingué una àmplia difusió i pervisqué llargament després de la desaparició del compositor Els seus contemporanis el tingueren en gran consideració, i durant molt de temps un gran nombre de tractadistes, com ara Juan Bermudo, Francisco Montanos, Ludovico Zacconi, Giovanni Maria Artusi, Adriano Banchieri, Pietro Cerone, Athanasius Kircher i, fins i tot, Antoni Soler i Andrea Adami da Bolsena o el…
cobla
Música
Agrupació instrumental que té com a funció principal la interpretació de sardanes (sardana).
Està constituïda per un conjunt de dotze instruments un flabiol i un tamborí, executats per una mateixa persona simultàniament, dos tibles, dues tenores, dues trompetes, un trombó, dos fiscorns i un contrabaix El tible i la tenora són instruments de la família de les xeremies D’origen popular, s’han anat desenvolupant a redós de la cobla des de la seva introducció al segle XIX, i avui dia s’identifiquen plenament amb aquesta formació instrumental El tamborí és un membranòfon de dimensions reduïdes amb caixa cilíndrica, doble membrana i antigament amb bordonera, i es percudeix amb la maceta o…
La llotja de Tortosa
Art gòtic
L’edifici, en construcció en 1371-73, al seu actual emplaçament del parc Teodor González ECSA – GSerra Des de la publicació del primer article acadèmic sobre aquesta construcció, en què Federico Pastor i Lluís parlava de l’edifici com d’un centre de contractació i també de dipòsit, sovint s’ha expressat la idea que el bastiment del que avui coneixem com a llotja de Tortosa equipara aquesta ciutat a altres importants centres comercials de la Mediterrània occidental, com ara Barcelona, Mallorca, Perpinyà o València, idea que cal descartar no pas perquè la potència comercial de Tortosa, als…
Sergej Vasil’evic Rakhmaninov
Música
Pianista, compositor i director d’orquestra rus naturalitzat nord-americà.
Vida Nascut en una família d’amants de la música, des de molt petit tocava el piano a quatre mans amb el seu avi, que era qui li donava lliçons També el seu pare era pianista i fins compongué una polca que Rakhmaninov reelaborà posteriorment El pare, abans d’abandonar la família, encomanà a l’avi de buscar-li una bona professora, i així fou com conegué Anna D Ornatzkaja, la persona que l’inicià realment en els estudis musicals El 1882 entrà al Conservatori de Sant Petersburg, però tres anys després el seu cosí, el també pianista A Ziloti, aconsellà de fer-lo estudiar a Moscou amb N Zver’ov, i…
Sant Miquel de Sorba (Montmajor)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’edifici des del costat sud-oriental Hom hi pot notar com el mur de ponent depassa el nivell de la teulada, les traces de la porta original al mur de migjorn i l’absis carrat vers llevant, més baix i estret que la nau A Bastardes L’església de Sant Miquel de Sorba, anomenada també Sant Miquel de Soldevila, corona un serral que es dreça vorer al mas Soldevila, vers llevant, sobre la parròquia de Sorba, entre les runes de l’antic poblat iberoromà estudiat per Joan Serra i Vilaró l’any 1922, a l’extrem sud-occidental del terme, a la dreta de l’Aiguadora Aquesta…
Sant Vicenç d’Aladernet (Balsareny)
Art romànic
Situació Torrella a la base de la qual fou bastit el temple romànic Al seu costat i a la part inferior hom pot veure encara l’arc d’obertura de l’absis del temple preromànic F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes d’aquesta església, pertanyent al municipi de Balsareny, són situades en un indret emboscat, estès a la riba esquerra de la riera de Conangle, propera al mas Candàliga i sota la torre de Castellnou, a la banda ponentina del terme Long 1°50’40” — Lat 41°51’15” L’accés a Aladernet es fa per mitjà de la carretera de Manresa a Berga, des d’on cal agafar la que mena a Súria Poc abans del…
Josep Anselm Clavé i Camps
Literatura catalana
Música
Política
Director de cors i compositor, poeta i polític.
Vida Fill d’un menestral fuster que s’arruïnà A sis anys, a causa d’una infecció, va perdre la visió de l’ull dret i va haver de reduir la seva formació a l’àmbit familiar Cap al 1838, les dificultats econòmiques obligaren els germans Clavé a posar-se a treballar Josep Anselm abandonà els estudis i feu de torner, però hagué de deixar aquesta activitat al cap de dos anys per problemes de salut Pels coneixements musicals que anà adquirint, es professionalitzà i, a disset anys, es començà a guanyar-se la vida cantant per cafès i tavernes de Barcelona, acompanyant-se amb la guitarra, i composant …
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina