Resultats de la cerca

La reivindicació autonomista a les Balears no començà a manifestar-se d’una manera clara fins a la fi de la dècada dels anys seixanta Fins a eleccions generals del 1977 sorgiren molts grups polítics que tingueren en comú l’aspiració d’obtenir l’autonomia per a les Balears, encara que no coincidien en la definició d’aquesta autonomia, ja que uns partien de la concepció política dels Països Catalans i d’altres del federalisme espanyol Mentrestant, la dreta balear dubtava i s’inhibia davant els anhels autonomistes Finalment, hom aconseguí que fos signat, poc abans de les eleccions…

La societat pitiüsa del tombant del segle XX està marcada per una tendència irrefrenable cap al monocultiu econòmic El sector serveis, és a dir, l’oferta turística i l’ampla gamma d’oferta complementària, ocupen aproximadament el 82% de l’activitat econòmica insular, per sobre de la mitjana balear Durant la dècada dels noranta es consolidà el caràcter altament estacional del turisme, que es concentra els mesos de juliol i agost, tot i els esforços dels responsables polítics per introduir propostes desestacionalitzadores Una de les característiques fonamentals de l’oferta…

Construït al segle XVI, conserva una remarcable façana posterior, amb galeria plateresca, balustrada, cinc grans arcades, portes amb frontó i un esplèndid teginat Hi funcionà el tribunal de comerç, successor de l’anterior consolat de mar Del 1951 al 1971 hom hi installà el Museu Marítim, amb una nombrosa collecció de maquetes navals, instruments nàutics i documents relatius a la navegació mallorquina Adjunta es conserva una capella gòtica, modificada al segle XVII, amb un petit campanar Actualment és seu de la presidència del Govern balear

La Junta Rectora de l' Institut Ramon Llull , presidida pel president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, i formada, entre d'altres, per la consellera de Cultura, Laura Borràs, la consellera de Cultura balear, Fani Tur, i el tinent d'alcalde de Barcelona, Jaume Asens, formalitza el nomenament de Iolanda Batallé com a nova presidenta de la institució Batallé, la primera dona a ocupar el càrrec efectiu des de l'endemà succeeix Manuel Forcano, que va estar al front de l'IRL des del 2014

Ofereix activitats esportives relacionades amb la muntanya i la natura com ara el senderisme, l’escalada, el descens de torrents i l’espeleologia També té en marxa una secció infantil i una altra de juvenil Considera prioritària la tasca pedagògica i de conscienciació de la societat envers el respecte al medi i edita llibres sobre qüestions relacionades amb la muntanya També organitza cursos, conferències i neteja i manté camins públics El 2002 fou guardonat amb el premi Francesc de Borja Moll, de l’Obra Cultural Balear

A partir del 1961 inicià una sèrie de recerques geològiques a l’illa de Menorca, més tard ampliades a la serralada de Llevant de Mallorca Deixeble de Paul Fallot i professor a la Universitat de Pau, publicà més d’una trentena de treballs sobre la geologia de Menorca Hi estudià d’una manera global tots els terrenys que la formen i es preocupà especialment de les relacions tectòniques de l’anomenat promontori balear amb les serralades bètiques i amb el desenvolupament de la conca mediterrània occidental

Doctor en teologia per València i en dret canònic per Toledo El 1886 fou nomenat bisbe d’Oriola Destacat lullista, considerà que cal extreure coneixements de les obres de Llull per a enriquir la neoscolàstica Tingué una gran influència en la “Revista Luliana” 1901-05 De les seves obres cal destacar Estudios sobre la filosofía del beato Ramón Llull naturaleza del alma , publicada a “Museo Balear” el 1884, Estudio sobre la filosofía y teología de RLulio 1904 i El optimismo del beato Raimundo Lulio 1904

Intentà una mesurada adaptació del Romanticisme literari — Poesías 1853— i plàstic Al seu Tratado de Paisaje 1862 acceptà l’observació fidel de la natura dels francesos temperada pel rigorisme flamenc, aspirant a crear un paisatgisme nacional, hereu de La antigua escuela de pintura española 1886-87 Superà el neoclassicisme elevant la natura a protagonista de les seves obres, dins una placidesa aristocràtica Fou secretari de l’Acadèmia de Belles Arts de Balears Exercí, al Museo Balear , una crítica teatral, musical i plàstica de caire eclèctic

El Senat espanyol aprova la llei de Règim Especial de les Balears La llei va ser una iniciativa de Jaume Matas quan era conseller d’Economia i Hisenda per aconseguir que els costos que provoca la insularitat fossin compensats per un estatut fiscal similar al que tenen les comunitats dotades de règim foral La llei aprovada rebaixa els continguts de la proposta inicial, equiparant-la al règim econòmic de les Canàries El president balear, Jaume Matas, qualifica l’aprovació de la llei com ""un dia i un fet històrics’’

L’expresident balear Gabriel Cañellas anuncia la seva decisió de renunciar a l’escó de diputat i de donar-se de baixa del Partit Popular Considerat l’home fort del PP a les Illes els darrers 13 anys, Cañellas abandona la política per les discrepàncies amb la política territorial que duu a terme l’actual president de les Illes, Jaume Matas, que pretén reduir el creixement urbanístic, i perquè no comparteix el gir al centre del partit acordat en el congrés del darrer gener Josep Ramon Orta substituirà Cañellas com a diputat