Resultats de la cerca
Es mostren 1395 resultats
saqueig de Maó
Història
Depredació soferta per Maó pel setembre del 1535, obra del pirata Barba-rossa, que es presentà al port amb un estol de 30 naus.
Enderrocades en part les muralles i havent fracassat l’ajut del governador de Ciutadella, el batlle de Maó, Jaume Escala, d’acord amb alguns regidors, pactà d’amagat amb l’enemic i li obrí les portes de la vila, en canvi que les cases dels traïdors fossin respectades A més del saqueig, els pirates cremaren l’església parroquial i s’endugueren de 600 a 800 captius Els principals traïdors foren executats a Ciutadella el 24 d’octubre de 1536 Després del saqueig, Maó restà gairebé despoblada, fins que l’erecció del castell de Sant Felip —iniciat el 1554— hi potencià el repoblament i…
Procopi Francesc de Bassecourt i de Thieulane
Història
Militar
Mariscal de camp, baró de Maials, senyor de Llardecans i primer comte de Santa Clara.
Fou corregidor de Lleida des de l’any 1761 durant el seu mandat promogué, sobretot a les Garrigues, la rompuda d’erms per al conreu d’oliveres Fruit del seu interès per l’experimentació agrícola en terres comunals, fou, vers el 1763, la creació de l' Acadèmia d'Agricultura de Lleida , de poca durada Topà amb els regidors de Lleida, que pretenien de nomenar un batlle per a Almacelles 1763 Aplicà a Lleida les ordinacions de Carles III sobre el repartiment industrial, a través d’una relació estadística sobre l’economia 1763 Fomentà, a més, les obres públiques i prengué algunes…
Berenguer Mercader i Miró
Història
Alt funcionari reial.
Cavaller, senyor de les baronies de Bunyol i Xest, que adquirí Fill del notari Joan Mercader i Gomis Cambrer d’Alfons el Magnànim ja el 1426 i ambaixador seu a Castella 1426, 1436, 1443, conseller de l’infant Joan futur Joan II quan era lloctinent general de València Governador general de València en diverses ocasions, formà part d’ambaixades reials, des de Nàpols, a Milà 1438 i a Florència 1439, on es trobava la cort pontifícia Batlle general de València, reuní, ja vell, a casa seva, a València, una tertúlia literària, gairebé familiar, reflectida en el Parlament en casa de…
Urgellia
Historiografia catalana
Revista d’història editada des de l’any 1978 pel bisbat d’Urgell i la Societat Cultural Urgellitana, i que porta el subtítol d’Anuari d’estudis històrics dels antics comtats de Cerdanya, Urgell i Pallars, d’Andorra i la Vall d’Aran.
Aquest anuari, publicat en llengua catalana, vol fer conèixer la història religiosa, cultural, artística i institucional de les comarques que formen part del bisbat d’Urgell i de les que li pertanyien en el passat fins a la seva incorporació a d’altres diòcesis Els volums publicats són d’una extensió aproximada de 500 pàgines, i comprenen estudis monogràfics, documents, inventaris de manuscrits, incunables o llibres rars, i catàlegs de museus, esglésies, monuments i obres d’art El director d’ Urgellia és Cebrià Baraut, i entre els seus redactors i collaboradors més destacats cal esmentar…
Guillem Ramon de Castre-Pinós i de So
Història
Vescomte d’Évol.
Fill de Pere Galceran de Castre-Pinós i de Tramaced Representà un paper important dins el braç nobiliari a les corts catalanes celebrades en els regnats d’Alfons IV i de Joan II Fou, successivament, veguer de Cerdanya i batlle de Puigcerdà 1458, i governador de Rosselló i de Cerdanya 1460 En esclatar la guerra contra Joan II s’inclinà pel partit reialista, motiu pel qual la generalitat s’apoderà dels seus béns, bé que Joan II l’indemnitzà amb els de Guillem Cadell Vilanova de Banat i Arsègel 1468 Vers el 1470 fou desposseït del vescomtat d’Évol, en ocupar els francesos el…
Lluís de Fenollet i de Malferit
Història
Cavaller i traductor.
Vida i obra Gendre del primer comte d’Oliva i pare de Francesc de Fenollet i de Centelles , cortesà i poeta Fou batlle de Xàtiva Visità la cort napolitana d’Alfons el Magnànim, on molt probablement es relacionà amb l’humanista italià Pier Candido Decembrio, autor de la versió italiana de la Història d’Alexandre , de Quintus Curcius Rufus, que Fenollet traduí al català i de la qual se’n conserven dos manuscrits i la versió impresa a Barcelona el 1481 Bibliografia Badia, Lola “Traduccions al català dels segles XIV i XV i innovació cultural i literària” Estudi General Llengua i…
Tomàs Raguer i Fossas
Folklore
Historiografia
Folklorista i historiador.
Fill d’ Eudald Raguer i Batlle Féu estudis de farmàcia a Barcelona i, establert a Ripoll, inicià la recerca, recopilació i classificació dels documents i llibres dipositats a l’arxiu parroquial de l’església de Sant Pere i aplegà materials i objectes diversos relatius al folklore i a la història de la seva contrada Juntament amb d’altres estudiosos, creà, el 1929, l’Arxiu Museu Folklòric de Sant Pere de Ripoll Fou també l’ànima de la revista Scriptorium fundada per ell, juntament amb l’impressor Daniel Maideu i Auguet, el 1922 i hi publicà nombrosos treballs Vinculat al Centre…
El Castellvell (Salses)
Art romànic
Situació Característic penyal on es drecen les ruïnes d’aquest castell, que sembla que fou la residència principal dels Salses ECSA - A Roura Els notables vestigis d’aquest castell són situats en un turó al nord-oest de Salses Antigament aquest indret era una cruïlla de camins un anava de Ribesaltes cap a Òpol l’altre venia de Salses i es dirigia cap a Baixàs Mapa IGN-2547 Situació Lat 42° 50’ 7,8” N - Long 2° 52’ 49,8” E El turó on s’alça el castell és a uns 7 km de Salses per la carretera D-5, que es dirigeix vers Òpol A l’altura del Mas Nou cal prendre a la dreta una pista en direcció nord…
El municipi de Barcelona, des dels orígens a la fi del segle XIII
Art romànic
La ciutat, regida pels oficials reials, visqué una llarga evolució vers l’autogovern des de la presa de consciència de la seva comunitat de veïns Aquest fou el primer pas en el procés d’obtenció de l’autonomia urbana en una trajectòria natural i evolutiva, que es realitzà gairebé sense intervenció de l’autoritat i amb escasses violències La primera organització de la comunitat el premunicipi Cal considerar en primer lloc els factors de cohesió interna que uniren els membres de la collectivitat i els donaren prou prestigi per iniciar una activitat política al costat de les autoritats, per…
Presidents i militars americans d’origen català. 1810-2000
Molts dels emigrants i dels descendents d’emigrants catalans, valencians, mallorquins i menorquins a l’Amèrica del segle XVIII esdevingueren, a poc a poc o ràpidament, "catalans d’Amèrica" Aquests catalans d’Amèrica participaren, de maneres molt diverses, en les revolucions liberals iniciades al final del segle XVIII o el començament del XIX, les quals comportaren la formació d’un bon nombre de noves repúbliques parlamentàries independents Repúbliques americanes i presidents catalans 1810-2000 La participació en aquests processos d’emancipació exigia una forta implicació en camps ben diversos…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina