Resultats de la cerca

Situació i presentació Termeneja amb Sales de Llierca W, amb Sant Ferriol i Besalú S, amb Maià de Montcal E, i amb els termes de l’Alt Empordà de Cabanelles NE i Albanyà N El terme és muntanyós i solcat de N a S per diverses rieres, com la riera del Clot de l’Espinau o dels Molins, el torrent del Salt de Palera, la del Segueró i la riera de Capellada Al terme hi ha les coves del Carlí i de la Mosquera És un municipi essencialment rural, format pel poble de Beuda i els agregats de Lligordà, Palera i Segueró La riera de Capellada és seguida per la carretera que uneix el poble de…

Situació El castell del Catllar segurament era situat immediatament al damunt de l’església de Santa Maria —o Sant Pere— del Catllar El penyal on es degué bastir domina el curs del riu Ter i el pas entre Vilallonga i Setcases Mapa 218M781 Situació 31TDG418900 Per arribar-hi cal anar fins al santuari del Catllar i, des del darrere del seu absis, grimpar fins al cim del petit turó JBM Història Aquest castell es trobava situat al comtat de Besalú, encara que inicialment podria haver depès del comte de Cerdanya, tal com sembla que en depengué el veí castell de la Roca de Pelancà,…

Esmentat el 962, pertangué als vescomtes de Besalú i després als vescomtes de Bas Era el centre de la baronia de Milany , que comprenia la parròquia de Vidrà amb les sufragànies de Cabagés i Covidases i la de Vallfogona i drets, en discussió, sobre part del terme de Llaés En foren castlans la família Milany El castell fou abandonat al s XIV i els senyors s’installaren a Vallfogona a partir del s XVI s’anomenà, per això, baronia de Vallfogona Pertangué als Milany i als Pinós

Filla dels comtes Bernat i Amèlia de la Marca i germana d’Almodis, comtessa de Barcelona Féu compromís de casar-se amb Guillem II de Besalú 1054, però el matrimoni no se celebrà, i el 1058 ho féu amb el comte Artau I de Pallars Sobirà mort el 1081, de qui fou la segona muller Hom creu possible que vers el 1065 es divorciés d’Artau I i es casés amb el comte Ermengol IV d’Urgell mort el 1092, de qui també es divorcià

Doctor en decrets, canonge de Girona, vicari general del bisbe Joan Margarit i ardiaca de Besalú Secretari del capítol de Girona, inserí a les actes notícies d’interès per a la història, particularment sobre la revolta catalana contra Joan II i la qüestió dels remences foren publicades en part les dels anys 1462-82 per Fidel Fita 1873 S'oposà a l’entesa entre la reialesa i els remences, als quals atribuí la crema de l’arxiu de la cúria de Girona l’any 1469

Situació Part inferior d’una torre quadrada, adossada a la muralla i situada damunt mateix del tall de l’espadat F Tur Les escasses restes del castell es drecen al cim d’un penyal rocós i de vessants rostos, situat al nord-est del terme de Maçanet, vora la carena, des d’on hi ha una bona panoràmica de les terres de la vall Mapa 219M781 Situació 31TDG808954 El camí més bo per arribar al castell —si hom no vol grimpar pels cingles— és el que porta de l’ermita de la Mare de Déu de les Salines al coll de Lli Venint de les Salines, 1 km abans d’arribar a aquest coll, al Pla de la Pastora, cal…

Situació Vista exterior de l’església des de ponent, amb la façana M Anglada L’església de Santa Llúcia d’Abella resta enmig del poblet homònim, situat al sector de la dreta del riu Ter, a ponent de la Roca de Pelancà, arrecerat a la serra de Sant Bernabé, a la vall de Pelancà, en una solana Mapa 256M781 Situado 31TDG436857 Per anar-hi cal sortir de la carretera de Camprodon a Setcases al punt quilomètric 3 Després de passar la Roca s’hi arriba al cap de poc més de 3 km MAB Història L’antiga parròquia de Santa Llúcia d’Abella pertanyia al castell del Catllar Comença a aparèixer en la…

En partir el seu germà gran Guillem II Jordà a Terra Santa 1102, assumí el govern del comtat i l’heretà quan aquell morí 1109 El 1111 intentà d’apoderar-se del comtat de Besalú, veí del seu però hi renuncià a favor de Ramon Berenguer III de Barcelona Participà en els preparatius de l’expedició a Mallorca de Ramon Berenguer III i contingué, durant l’absència d’aquest, un atac almoràvit al pla de Barcelona En morir, el comtat de Cerdanya passà a Ramon Berenguer III i fou incorporat al de Barcelona

Fill del veguer de Vic Bernat de Mont-rodon mort el 1338 Des del 1338 era canonge de Girona, i el 1342 era ardiaca de Besalú Fou nomenat vicari general del bisbe Satria 1373, i bisbe de Girona l’any següent Fou continuador de l’activitat del seu oncle Arnau, i donà un notable estatut sobre l’administració dels aniversaris, que vigí molts segles Fou enterrat en un magnífic sarcòfag d’alabastre a la capella dels sants màrtirs gironins, prop del seu oncle, el bisbe Arnau de Mont-rodon

Segurament fill de Ramon Folc III, regí el vescomtat a la mort del seu germà Berenguer I Aquest mateix any era també procurador del comtat d’Urgell Lluità a Muret 1213 i fou un dels barons que persistiren en la lluita contra els croats de Simó de Montfort després de la desfeta Conseller del jove Jaume I de Catalunya-Aragó, intervingué molt activament en les lluites del comtat d’Urgell Fou elogiat pel trobador Ramon Vidal de Besalú i conegut a la seva època per “En Guillem lo ric”