Situació
Part inferior d’una torre quadrada, adossada a la muralla i situada damunt mateix del tall de l’espadat.
F. Tur
Les escasses restes del castell es drecen al cim d’un penyal rocós i de vessants rostos, situat al nord-est del terme de Maçanet, vora la carena, des d’on hi ha una bona panoràmica de les terres de la vall.
Mapa: 219M781. Situació: 31TDG808954.
El camí més bo per arribar al castell —si hom no vol grimpar pels cingles— és el que porta de l’ermita de la Mare de Déu de les Salines al coll de Lli. Venint de les Salines, 1 km abans d’arribar a aquest coll, al Pla de la Pastora, cal agafar un corriol que, en direcció a migjorn, mena al castell. La roca de Cabrera és un mirador natural des d’on s’albira un ampli panorama de l’Empordà. (JBM)
Història
Segons notícies publicades per Francesc Monsalvatje, els anys 1003, 1074 i 1095, surt esmentada una roca de Cabrera, com a límit d’uns dominis del monestir de Sant Pere de Camprodon.
De fet, però, no és fins a la segona meitat d’aquest segle XI, que sembla que apareix per primer cop clarament documentada l’existència del castell de Cabrera, al Liber Feudorum Maior. En un jurament de fidelitat retut al comte Bernat II de Besalú surt esmentat el castrum de Cabrera, juntament amb d’altres castells dels comtats de Besalú i de Vallespir.
Sembla, segons Pere Català, que les relacions entre el castell de Cabrera i les terres del Vallespir foren molt intenses. Tot i que és difícil d’aclarir totalment, hom creu que el castell de Cabrera i la vila de Maçanet de Cabrenys passaren a dependre força aviat dels senyors de Cabrenys i de Serrallonga, que tenien llurs castells principals al Vallespir, en terres que, al segle XI, eren part dels territoris que depenien dels comtes de Besalú.
Segons diu la Gesta comitum Barcinonensium el castell de Cabrera fou pres i destruït pels francesos en els temps del rei Alfons II, segurament cap a l’any 1288.
L’any 1313, Dalmau de Rocabertí, senyor empordanès important, es casà amb Beatriu de Serrallonga, filla d’Hug de Cabrenys. Aquest esdeveniment provocà la unió dels dos patrimonis i fou motiu de la dependència del castell de Cabrera de la família Rocabertí.
En alguns documents de la baixa edat mitjana (anys 1304 i 1449) apareix el topònim Cabrera —sense que s’esmenti que era un castell— com a terme de la vegueria de Besalú.
Segons Francesc Monsalvatje, al segle XV, durant les guerres amb França, els francesos ocuparen aquest castell de Cabrera i hi establiren una guarnició. (JBM)
Castell
Les restes constructives que han arribat fins a nosaltres són reduïdes i s’estenen per l’espai limitat del planell que és acinglerat pels costats de llevant, migdia imponent. Alguns murs es drecen al caire mateix de l’estimball.
A l’angle sud-oest hi ha les restes d’una torre de planta quadrada, que s’ha conservat en una altura aproximada d’uns 4 m. A l’interior hom pot veure encara l’arrencada d’una volta.
A la banda de tramuntana hi ha un mur que ressegueix el planell superior del puig, amb un segment sencer i la unió amb fragments d’uns altres dos, amb angles molt oberts. En conjunt és un llarg tram que té una alçada màxima d’uns 2 m. A la resta del planell hi ha diversos vestigis de fonaments que amb prou feines sobresurten del sòl.
Els murs d’aquest castell són fets amb petits blocs de granit, sense treballar o només escantonats per donar-los forma de carreu, lligats amb morter. Les seves formes, d’una certa regularitat, han permès de col·locar-los amb filades bastant seguides, si bé amb molts rebles entremig. En molts punts aquesta regularitat es trenca i dona pas a espais d’aparell més desordenat. Hi ha també curtes filades de lloses inclinades en un sol sentit. Les cantonades són de carreus escairats de mida petita, posats al llarg i de través.
No és possible, amb els escassos elements que subsisteixen, indicar una datació per a aquestes restes del castell. Per l’aparell constructiu, en comparar-lo amb el d’esglésies ben documentades d’aquestes comarques, hom pot apuntar, com a hipòtesi, que pot haver estat edificat al segle XI. (JBH)
Bibliografia
Bibliografia sobre la història
- Narcís Gay i Heras: El santuario de nuestra señora de las Salinas, Certamen Literario de Gerona, vol. XIII, Girona 1884, pàg. 77.
- Joaquim Botet i Sisó: Província de Gerona, dins Geografia General de Catalunya, Barcelona, s. d., pàg. 514.
- Francesc Monsalvatje i Fossas: Noticias históricas del condado de Besalú, vol. XI, pàgs. 254, 316 i 351; vol. XXVI, Olot 1919, pàg. 191.
- Cèsar August Torras: Pirineu Català. Vallespir, Conflent, Canigó, Alberes, Barcelona 1919, pàg. 218.
- Pere Vayreda i Olivas: El priorat de Lledó i les seves filials, Barcelona 1930, pàg. 218.
- Liber feudorum maior, vol. II, Edició a cura de Francesc Miquel i Rosell, Barcelona 1947, pàgs. 12-17 i 21.
- Joaquim Pla i Cargol: Plazas fuertes y castillos en tierras gerundenses, Girona-Madrid 1953, 2a. ed., pàg. 172.
- Santiago Sobrequés i Vidal: Els barons de Catalunya, Barcelona 1957, pàgs. 124 i 232.
- Gesta Comitum Barcinonensium, Barcelona 1925, pàg. 98.
- Pere Català i Roca: Els castells catalans, vol. II, Rafael Dalmau, Editor, Barcelona 1969, pàgs. 463-467. (ISB)
Bibliografia sobre el castell
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-A (Alt Empordà), Diputació Provincial de Girona, Girona 1978, pàgs. 255-256.