Resultats de la cerca
Es mostren 1931 resultats
Sitges de Casterlenes (Graus)
Art romànic
Situació Dues de les sitges excavades a la penya prop l’església del despoblat de Casterlenes ECSA - J Bolòs Aquest conjunt de sitges són situades vora l’església l’actual despoblat de Casterlenes, el qual és encimbellat al flanc ponentí de la serra del Castell de Llaguarres, damunt un esperó de la banda del migjorn 720 m d’altitud, que domina la vall del barranc de Puigverd en la seva confluència amb l’Éssera Mapa 31-12 288 Situació 31TBG855701 Si seguim la carretera N-123 que va de Benavarri a Graus, en arribar a Torres del Bisbe, cal girar a la dreta per un carrer on hi ha una creu de…
turbel·laris
Zoologia
Classe d’animals metazous triploblàstics de l’embrancament dels platihelmints, de vida lliure, amb el cos aixafat en forma de cinta, generalment de mida petita i tou, que es desplaça lliscant sobre els cilis vibràtils que recobreixen tot el cos.
La cavitat del cos és plena de cèllules estrellades unides entre elles per llargues i fines expansions citoplasmàtiques, i entre les malles d’aquesta xarxa circulen cèllules ameboides sanguínies Tot el cos de l’animal és recobert per una cutícula La boca s’obre en posició ventral, generalment en el centre el tub digestiu és format per una faringe musculosa d’on surten dos o tres tubs cecs, i no tenen, per tant, anus La digestió és intracellular, i cada cèllula captura el seu aliment mitjançant un pseudopodi i l’aboca al tub digestiu Quan aquest és ple d’excrements, l’animal xucla…
osmèrids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels clupeïformes que inclou molt poques espècies, de petites dimensions (10-15 cm) i que es troben a les aigües costaneres de l’Atlàntic.
La boca, grossa, s’obre fins més enllà dels ulls i presenta la mandíbula inferior més llarga que la superior Al dors, de color verd, hi tenen, a més de l’aleta dorsal, una petita aleta adiposa A la primavera van a fer la posta als estuaris dels rius
lactobacil
Biologia
Gènere de bacteris de l’ordre dels eubacterials, de la família de les lactobacil·làcies, que tenen la propietat de fermentar una gran varietat de substrats amb producció de CO2, etanol i especialment d’àcid làctic.
Són rodons, immòbils i grampositius Llurs hàbitats naturals són molt variats i especialitzats la boca, el tracte intestinal, la vagina, materials vegetals, etc Tenen un gran interès econòmic, puix que són els responsables dels processos de fermentació de productes lactis, per tal d’obtenir iogurt, quefir, formatge, etc
estadi oral
Psicologia
Primer estadi de l’evolució de la libido, segons S. Freud i la psicoanàlisi, que comprèn el primer any de vida de l’infant.
Els impulsos libidinals s’estructuren sota la primacia de la boca i, també, dels òrgans digestius, del llenguatge i la respiració, i d’altres òrgans dels sentits i de la pell Cap a la meitat del primer any, amb la sortida de les dents, apareix una dimensió sàdica
bràmids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes, integrada per escassos representants, el més conegut dels quals als Països Catalans és la castanyola.
Tenen el cos oval i comprimit lateralment, el cap arrodonit i la boca obliqua La cua és falciforme, i les aletes dorsal i anal són llargues, així com les pectorals, que són punxegudes Viuen a l’Atlàntic, a l’Índic i al Pacífic, així com a la Mediterrània
Juan Román Riquelme
Futbol
Futbolista.
Migcampista, fitxà pel Futbol Club Barcelona 2002-03 procedent de l’equip argentí Boca Juniors Jugà 42 partits amb el Barça, i la temporada següent fou cedit al Vila-real i posteriorment fou traspassat Disputà 73 partits amb la selecció argentina, amb la qual guanyà els Jocs Olímpics de Pequín 2008
via
Farmàcia
Medicina
Forma o punt d’introducció d’un medicament en l’organisme.
Així, hom parla de via oral o bucal per la boca, via parenteral en injectable, via rectal en supositori o ènema, via intradèrmica injectable dins la pell, via subcutània injectable sota la pell, via intramuscular injectable en el teixit muscular i via intravenosa o endovenosa injectable a través d’una vena
sonor | sonora
Fonètica i fonologia
Dit del fonema que es realitza amb vibracions de les cordes vocals.
S'oposa als fonemes sords o tensos En la terminologia acústica, els fonemes sonors s’anomenen també fluixos, atès que l’energia articulatòria es distribueix entre la boca i la glotis En català, són sonores les vocals, les líquides i, entre les consonants, b, d, z, z, z, y, w, g
morruda
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids, que ateny 45 cm de llargada.
D’aspecte molt semblant al sard, té la boca més aguda i protràctil i 10-12 bandes transversals negres, molt marcades Les aletes dorsal, anal i caudal tenen vores de color negre Habita a les costes rocalloses, sobre fons sorrencs, a poca profunditat, i és d’hàbits herbívors És freqüent a la Mediterrània
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina