Resultats de la cerca
Es mostren 2036 resultats
Merce Cunningham
Música
Ballarí i coreògraf nord-americà.
Estudià a la Cornish School de Seattle i a la Bennington School of Dance Entre el 1939 i el 1945 formà part de la companyia de Martha Graham , que l’encoratjà a crear les primeres coreografies Root of an Unfocus , 1944 Després de deixar la companyia de Graham, conegué el compositor John Cage , amb el qual collaborà des d’aleshores i de qui fou parella sentimental fins a la mort d’aquest 1992 A partir de diversos projectes, com The Seasons 1947, introduí elements aleatoris i experimentà amb la simultaneïtat i independència de dansa i música El 1952 creà la seva pròpia companyia, la Merce…
Martin Scorsese

Martin Scorsese
Cinematografia
Director cinematogràfic nord-americà.
Fou muntador, guionista i director de curtmetratges, tasques en què s’inicià en el departament de cinema de la Universitat de Nova York, on estudià Com a director és un dels més prestigiosos del cinema actual Moltes de les seves pellícules se centren en el món de la màfia Cal esmentar-ne, entre d’altres, Who’s that Knocking at My Door 1968 Mean Streets 1973 Taxi Driver 1976, Palma d’Or del Festival de Canes New-York, New-York 1977 The Last Waltz 1978 Raging Bull 1980 After Hours 1986, guardó de Canes al millor director The Last Temptation of Christ 1988, ficció sobre Jesucrist basada…
Ullastret

Detall de les muralles medievals d’Ullastret
Anselm Pallàs (CC BY-NC-ND 2.0)
Municipi
Municipi del Baix Empordà, estès en gran part a la dreta del Daró, que travessa el terme en direcció N-S al seu sector occidental.
Situació i presentació El municipi limita amb Serra de Daró N, Fontanilles NE, Palau-sator E, Vulpellac S, la Bisbal d’Empordà SW, Corçà W i Parlavà NW Ullastret és situat a la plana alluvial empordanesa i és regat, a més, per diverses séquies i recs que deriven de la dreta del Daró A la part oriental del terme hi havia hagut l’estany d’Ullastret, d’uns 3 km 2 d’extensió, que era alimentat per les aigües del Daró i per altres torrents de la seva conca La llacuna, que cita Francisco de Zamora en el seu viatge de la fi del segle XVIII, no fou dessecada fins al segle XIX, i…
Chur

Chur
blumblaum (CC BY 2.0)
Ciutat
Capital del cantó dels Grisons, Suïssa, situada a la vora del Plessur, afluent del Rin.
Indústria química, tèxtil i alimentària L’antiga Curia Rethorum constituí un principat eclesiàstic del Sacre Imperi al cercle del Baix Rin El bisbat fou fundat al segle V, i durant el regne franc el bisbe governà la ciutat El 843 el bisbat passà de la jurisdicció de Milà a l’arquebisbat de Magúncia El 1770 fou erigit en principat de l’Imperi, i ho fou fins el 1805, però ja el 1798 li fou suprimida tota autoritat civil
barqueta

Barquetes
srgpicker (CC BY 2.0)
Gastronomia
Menja que consta d’una base, generalment una llesca de pa no gaire gran, damunt de la qual es disposen viandes lleugeres, com ara embotits, carn, anxoves, truita, etc., sovint amb un escuradents que ajuda a sostenir el conjunt.
pebrella

Pebrella
emiguel (CC BY-NC)
Botànica
Mata de la família de les labiades, de fulles ovades coriàcies i de flors purpúries, disposades en inflorescències laxes.
És una planta endèmica del País Valencià, que es fa a les brolles dels terrenys calcaris Serveix per a adobar olives
porradell

Porradell
charley (CC BY-NC)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les liliàcies, de 150 a 200 cm d’alt, d’olor al·liàcia, amb bulb dímer, envoltat de bulbils, amb fulles planes i amplament linears, i amb flors rosades o purpúries, agrupades en una umbel·la grossa i rodona.
Es fa en erms, talussos i tanques, a la regió mediterrània
pesto

Pesto
thebittenword.com (CC BY 2.0)
Gastronomia
Salsa elaborada a base de fulles d’alfàbrega fresca, all, formatges romà i parmesà, oli d’oliva, sal i pebre i, opcionalment, nous o cacauets o pinyons.
Propi de la Ligúria, especialment de Gènova, és característic de diversos plats de pasta de la cuina italiana
xirimoia

Xirimoies
Areyes97 (cc-by-3.0)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Fruit del xirimoier, gros, en forma de pinya, verdós per fora, amb una carn blanquinosa i mantegosa, d’olor i gust exquisits, dins el qual hi ha les llavors, negres i grosses.
La composició per 100 g és de 76,5 g d’aigua, 21,3 g de glúcids, 1,1 g de proteïnes, 0,8 g de minerals i 0,2 g de lípids i vitamines B i C
sindriera

Sindriera
Biso (cc-by-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les cucurbitàcies, de tiges prostrades, llargues i asprament peloses, de fulles lobulades, de flors grogues i de fruits (les síndries) en pepònide, comestibles.
És oriünda de l’Àfrica tropical, i el seu conreu és molt antic Vol terrenys fèrtils, ben drenats i assolellats
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina