Resultats de la cerca
Es mostren 1010 resultats
Les grimmials
Molses de l’ordre de les grimmials 1 Grimmia orbicularis a aspecte general d’un fragment de gespa x 1,5 b aspecte general del gametòfit i de I’esporòfit x 6 c detall d’un fillidi x 25 d detall d’una càpsula x 20 2 G pulvinata a detall d’una càpsula x 25 b detall d’un fillidi x 25 3 Schistidium apocarpum a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfit x 4 b detall d’una càpsula x 30 4 Racomitrium canescens a aspecte general del gametòfit x 4 b detall d’un fillidi x 25 Miquel Alcaraz Aquest ordre comprèn molses acrocàrpiques, perennes, de vida saxícola sobre pedra, que formen típics pulvínuls…
estret de Mont-rebei

L’estret de Mont-rebei
© Xevi Varela
Congost
Congost que obre la Noguera Ribagorçana, aigua avall del poble de Mont-rebei
, a través de les duríssimes calcàries del Montsec.
Se situat entre el Pallars Jussà Sant Esteve de la Sarga i la Noguera Àger, a l’E, i la Baixa Ribagorça Viacamp i Lliterà, a l’W De gran espectacularitat, té 7 km de llargada i uns 500 m de profunditat, amb parets molt dretes El pantà de Canelles ha fet pujar el nivell hídric Intransitable fins el 1924, hom construí un corriol al vessant dret, però no és obert al trànsit rodat
el Subpirineu
Nom donat a un sector del Prepirineu meridional català per L.Solé i Sabarís, ja el 1938 i sistemàticament el 1958 (Geografia de Catalunya).
Es basa en la suavitat poc pirinenca dels relleus que accidenten el baix Ripollès i un sector de l’alta Garrotxa Els materials mesozoics, predominantment calcàries, dels Prepirineus típics desapareixen a l’E del Llobregat i no reapareixen fins a la capçalera de la Muga, substituïts per materials eocènics de fins a 3 000 metres de potència margues i gresos margosos, alternant amb bancs de gresos i conglomerats calcaris La menor resistència d’aquests materials una vegada esventrats els anticlinals, les margues són erosionades fàcilment, el caràcter més recent del plegament no eocènic, sinó…
Mosa
Riu
Riu del nord d’Europa, tributari de la mar del Nord (950 km).
Neix a l’altiplà de Langres França, i corre cap al N encaixat en les calcàries que formen l’extrem oriental de la conca de París Côtes de la Meuse, entre la Xampanya i la Lorena Passa per Verdun, Sedan i Mézières, i, ja a Bèlgica, travessa el massís hercinià de les Ardenes tallant el rocam en profunds congosts i formant alhora una vall sinuosa A Namur rep el seu afluent principal, el Sambre, i flueix cap al NE mentre recorre la principal conca carbonífera de Bèlgica, i, a Maastricht, on comença el seu sector fronterer, es converteix en un riu de plana i s’endinsa als…
l’Aragó
Riu
Riu d’Aragó i Navarra, afluent de l’Ebre per l’esquerra (192 km de longitud; 8 903 km2 de conca).
Neix a l’estany d’Escalar, a la zona axial del Pirineu aragonès, i la seva vall alta és de tipus glacial, encaixada en calcàries devonianes, que talla alhora que remunta un amfiteatre format per morenes laterals entre Aratorés i Castiello de Jaca Passat Jaca, gira vers l’oest i penetra a la Canal de Berdún, a la sortida de la qual resta embassat al pantà de Yesa Aigües avall, rega l’horta de Xavier, Zangoza i Caseda, i rep l’Irati Prop de Caparroso rep el Cidacos, poc després, l’Arga, per desembocar prop d’Alfaro El seu curs baix és format per meandres, aprofitats per al regatge de l’horta…
Alps Dinàrics
Àrea plegada de la península Balcànica de direcció NW-SE.
S'inicia al N de Trieste i, al llarg d’uns 500 km, s’eixampla en recórrer Eslovènia, la Dalmàcia, a la meitat S de Croàcia, i entrar posteriorment a Bòsnia i Hercegovina i a Montenegro Iugoslàvia, el territori del qual ocupa gairebé en la seva totalitat i on ateny l’altitud màxima Durmitor, 2 512 m El seu contacte amb el sistema alpí estricte és establert a través de la línia insúbrica, dislocació de gran importància estructural i interpretada de manera diversa pels geòlegs Per la banda de la mar Adriàtica, els eixos de plegament són parallels al litoral i han fet una costa abrupta que ha…
turó de l’Home

Vista del turó de l’Home des de les Agudes
horrapics (CC BY 2.0)
Cim
Pic culminant del Montseny (1.706 m), al S del massís de les Agudes, dins el municipi de Fogars de Montclús (Vallès Oriental).
És format d'esquists silurians, que pincen petits sinclinals de calcàries, conglomerats i gresos, també paleozoics Sorgit en el plegament hercinià, no és tan abrupte com l’Aguda Gran amb la qual forma pròpiament les Agudes, ni tan planer com el Matagalls Al cim hi ha l’antic Observatori del turó de l’Home , inaugurat el 1932 en ocasió de l’Any Polar Internacional Fou una iniciativa d’ Eduard Fontserè a partir d’un projecte de l’Associació Catalana d’Excursions Científiques del 1881 Finançat per la Secció de Ciències del Institut d’Estudis Catalans, per la Generalitat de Catalunya i amb…
serra de Mariola
Serra
Alineació muntanyosa de l’Alcoià, que culmina al Montcabrer (1 389 m alt.), la més important de la comarca.
És constituïda en gran part per calcàries del Cretaci mitjà, i forma un anticlinal orientat ENE-WSW, amb el flanc septentrional bolcat cap al N cavalca sobre les margues burdigalianes, mentre que el flanc meridional és fitat per afloraments del Triàsic El costat de llevant és tallat quasi en sec per una falla transversal i un abaixament brusc de l’eix cara a Cocentaina i Muro Hi neix el Vinalopó, i la serra és abundosa en fonts, gràcies a l’alta pluviositat Tenen fama, recollida per Cabanilles, les seves espècies aromàtiques romaní, sàlvia, “te de Mariola”, timó, etc hi ha pinedes, alzinars o…
hidrofresadora
Construcció i obres públiques
Màquina utilitzada per a excavar en profunditat terrenys durs i roques, per a poder-hi construir murs verticals tipus pantalla de 63 a 120 cm de gruix.
És constituïda per una sèrie de rodes dentades disposades en dos eixos perpendiculars al pla del mur que es vol construir, les quals per rotació destrossen el terreny en petits fragments que, dissolts o en supensió a l’aigua, es bomben fins a l’exterior, on s’eliminen en l’anomenada planta de llots L’aigua també refrigera les rodes o freses disposades a la part baixa d’un xassís d’alçària variable de 5 a 15 m La hidrofresadora necessita d’uns equipaments auxiliars formats per la planta de llots on es recicla la bentonita, material utilitzat per a estabilitzar les parets de l’excavació mentre…
robí
robí
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Varietat de corindó
de color vermell, el qual color és degut a petites quantitats de crom.
El robí ha estat molt apreciat com a pedra preciosa des de temps molt antic és per excellència la pedra preciosa de l’Orient Antigament el principal productor era l’Índia, però actualment molts jaciments són exhaurits La distribució actual dels jaciments de robins és molt limitada La principal àrea productora es localitza a Myanmar, on els districtes productors més importants es troben al Mogok, al NE de Mandalay El robí s’hi presenta en vetes de calcàries cristallines, associat també amb roques granítiques i amb gneis Un altre districte productor és el dels turons prop de Sagyin, al N de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina