Resultats de la cerca

Les escoles de primer i segon ensenyament poden ésser mixtes o no, segons que hi puguin o no cursar estudis alumnes d’ambdós sexes, i públiques, si depenen de l’estat o de l’ajuntament, o privades, quan depenen de persones o institucions particulars, laiques o religioses Als Països Catalans sota la legislació espanyola, la reforma educativa del 1990 dividí l’escola en infantil 0 a 6 anys i primària 6 a 12 anys La majoria d’escoles, però, escolaritzen la població a partir dels 3 anys i fins els 12 Els més petits van a les escoles bressol, que escolaritzen infants des dels primers mesos L’…

Els fenòmens socials constitueixen l’objecte d’estudi de les ciències socials La idea de tractar els fenòmens socials com si fossin fets fou un dels intents més destacats d' EDurkheim

Són conegudes les romances de Beethoven per a violí i orquestra opus 40 i 50

Provinent de fonts diverses —els llibres sapiencials bíblics, en especial els proverbis de Salomó, preceptes del Nou Testament, dites atribuïdes a filòsofs clàssics, orientals i cristians— i transmesa per reculls i antologies, la literatura proverbial fou molt conreada a l’edat mitjana com a gènere i influí en altres aspectes literaris A Catalunya, ultra les traduccions dels de Salomó, hi ha, entre d’altres, els Proverbis de Guillem de Cervera, el Llibre de paraules o dits de savis e filòsofs , de Jafudà Bonsenyor, el Libre de saviesa , els Proverbis de Ramon , el Libre de mil proverbis i els…

La Llei de Reforma Universitària LRU del 1983 establí la creació dels consells socials com a instruments de participació de la societat en les universitats públiques Entre les seves atribucions destaquen l’aprovació dels pressupostos, la composició de plantilles, la política de beques i la concessió del vistiplau a les noves titulacions Segons la llei 16/1998, de la Generalitat de Catalunya són formats per 25 membres, 15 dels quals representen els interessos socials de Catalunya, i els 10 restants, la junta de govern de la Universitat

Nasqué com a quintet format per Ricard Gili trompeta, líder i arranjador principal, Tomàs González saxo tenor, Tòfol Trepat piano, Miquel Solé contrabaix i Carles Gili bateria Amb els anys, aquest grup original continuà amb l’excepció de Miquel Solé, que el 1974 fou substituït per Jordi Casanovas i s’amplià fins a formar una big band que arribà a tenir disset membres L’estil de la Locomotora Negra seguí com a model bàsic el jazz de l’època  swing i s’inspirà sobretot en els grups o les orquestres de Louis Armstrong, Cab Calloway, Jimmie Lunceford, Earl Hines, Fletcher Henderson, Duke…