Resultats de la cerca
Es mostren 502 resultats
Pedro de Valdivia
Història
Conqueridor extremeny.
Participà en les campanyes d’Itàlia i de Flandes i el 1543 anà a Amèrica Oficial de Francisco Pizarro, combaté els almagristes i dirigí una expedició a Xile 1540 fundà Santiago de la Nueva Extremadura 1541 i fou nomenat governador i capità general de Nueva Extremadura Vencé la resistència del seu rival, Pedro Sancho de la Hoz, i sufocà una revolta d' encomenderos Participà en les guerres civils peruanes i, malgrat el seu pizarrisme, ajudà el virrei La Gasca a vèncer Xaquixaguana 1548 En canvi d’això fou confirmat governador de Xile Fundà les ciutats de Concepción, La Imperial,…
‘Umar I
Història
Nom amb què és conegut a l’Occident ‘Umar ibn al-Ḫaṭṭāb, segon califa musulmà (634-644), successor d’Abū Bakr.
Combaté inicialment l’islam, bé que després fou un eficaç collaborador de Mahoma i consolidà, sota el seu govern, l’expansió de l’islam Conquerí definitivament Síria batalla de Jarmuk, 636, Palestina presa de Jerusalem a Heracli el 638, l’Iraq batalla d’al-Qādisiya i fundació dels campaments militars de Bàssora i Kūfa, l’Iran batalla de Nihāwand, 641, Egipte campanya d’'Amr ibn al-'As, entrada a Alexandria el 642 i fundació d’al-Fusṭāṭ, bé que conservà l’antiga administració bizantina Organitzà el vast imperi, fou el primer a prendre el títol d' amīr al-mu’mīnīn ‘emir dels…
François Dominique Toussaint-Louverture

François-Dominique Touissant-Louverture
© Fototeca.cat
Història
Capitost revolucionari haitià.
Fou un esclau negre que el 1791 s’uní als insurrectes de Buckman Aviat esdevingué un dels caps de la revolta, i combaté els francesos el 1793 i el 1794, aliat a vegades amb els espanyols i els britànics, fins que fou abolida l’esclavitud Comandant en cap de les forces haitianes i governador general vitalici semiindependent 1801, defensà el seu poder enfront dels anglesos, dels francesos i dels espanyols de Santo Domingo, colònia que ocupà el 1801 Les necessitats socials de l’economia sucrera haitiana feren fracassar el seu govern revolucionari, malgrat que es revelà com un bon…
Víctor Torres i Perenya
Història
Polític.
Fill d' Humbert Torres i Barberà Afiliat a la Joventut Republicana de Lleida, fou militant d' Esquerra Republicana de Catalunya des del 1931, cursà estudis de dret i a la universitat fou membre de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya Combaté durant la guerra del 1936-39 i fou comissari polític abans d’exiliar-se a França 1939 Fou secretari general de la Presidència de la Generalitat durant el mandat de Josep Irla 1948-54 i, més tard, collaborà extraoficialment amb el president Tarradellas Havent tornat a Catalunya el 1976, es reincorporà a la direcció d’ERC Fou…
Otó III
Història
Emperador romanogermànic (996-1002).
Rei de Germània 983 i d’Itàlia 996 Fill d’Otó II i de Teòfana Fins el 995 estigué sota la tutela de la seva mare i, després, de la seva àvia Adelaida Rebé educació de Gerbert d’Orlhac futur papa Silvestre II Fou coronat emperador per GregoriV Lluità, a Roma, contra el tirà Crescenci 998, el qual féu decapitar El 1001 combaté victoriosament els sarraïns del sud d’Itàlia Havent pres penitència de mans de sant Romuald, emprengué el pelegrinatge del mont Gargano, passà el Nadal a Todi amb Silvestre II i es traslladà a Paterno, on morí el 23 o el 24 de gener Home d’alts pensaments,…
Mḗlos
Illa
Illa grega de la mar Egea, a l’arxipèlag de les Cíclades.
És constituïda per una massa de roques volcàniques damunt un sòcol cristallí L’activitat econòmica essencial és l’agricultura i la mineria explotació de manganès, plom, etc Els nuclis de població més importants són Mḗlos o Plaka i Péra Trivássalos A l’antiguitat fou ocupada pels doris d’Esparta s XIII aC Durant els s XIII-V aC la seva història resta un enigma combaté amb els grecs a Salamina 480 aC i formà part de la lliga delioàtica 425-424 aC Al final de la guerra del Peloponès l’almirall espartà Lisandre la deslliurà de la seva dependència atenesa Possessió macedònica a l’…
Camille Chamoun
Política
Polític libanès, cristià maronita.
President de la república 1952, hagué de fer cara a l’oposició musulmana 1958, que l’atacava per la seva política favorable als EUA i que desembocà en una guerra civil Les forces nord-americanes desembarcaren a Beirut i hagué de dimitir Dirigent del Partit Nacional Liberal, el 1973 organitzà una milícia del seu partit, que combaté els fedaïns Simultàniament ocupà diversos ministeris 1975-76 i, poc després, fou també ministre d’afers estrangers i de defensa 1976 El 1979 integrà els seus seguidors amb els de la Falange Libanesa en el Front Libanès-Forces Cristianes Unificades Ferit…
Pedro Manrique
Cristianisme
Eclesiàstic castellà.
Bisbe de Tortosa 1600-11 i de Saragossa 1611-15 i lloctinent de Catalunya 1610-11 Fill dels comtes de Puñonrostro, estudià a Salamanca i passà a la cort de Felip III de Castella, que abandonà per ingressar a l’orde dels agustins 1570, del qual fou visitador 1594 i provincial de Castella 1595 Nomenat per a la seu de Tortosa, impedí que fossin deportats molts moriscs de la seva diòcesi, especialment els de Flix, Garcia, Móra d’Ebre, Riba-roja, Tivissa i Vinebre i una part dels de Tortosa Com a lloctinent de Catalunya combaté el bandolerisme, però aplicà mètodes humanitaris Assolí…
Joseph de Maistre
Filosofia
Història
Política
Polític i filòsof savoià.
Fou un dels principals representants de la reacció tradicional contra la Revolució Francesa, la qual combaté intellectualment i pràcticament Lliurat a l’apologia de la teocràcia pontifícia, fou un dels inspiradors de l’ultramuntanisme del s XIX Al racionalisme del s XVIII oposà el sentit comú i la fe Segons ell, el pecat original ha deixat l’home en una situació d’insuperable impotència per a conèixer per si mateix la veritat i el bé social Així, l’home s’ha de sotmetre a l’autoritat de Déu, representada legítimament només pel papa i els monarques És autor de Considérations sur…
Ahmad Shāh Mas’ud
Política
Guerriller tadjik.
Interrompé els estudis d’enginyeria a la Universitat de Kabul per a unir-se al moviment islàmic liderat per Burhanuddin Rabbani, que combaté el règim de Mohamed Daud 1972-78 i posteriorment la intervenció soviètica 1980-91 Esdevingut un prominent cap militar mujahidí rebé l’apellatiu d’ El lleó del Panjshir , fou ministre de defensa durant la presidència de Rabbani 1993-96, i quan aquest fou enderrocat pels talibans es convertí en un dels líders de la guerrilla antitalibana com a cap de l’anomenada Aliança del Nord Fou assassinat dos dies abans dels atemptats de l’11 de setembre…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina