Resultats de la cerca
Es mostren 1207 resultats
espectre ultraviolat
Física
Domini espectral de l’espectre electromagnètic comprès entre les longituds d’ona 10- 9 i 4 × 10- 7 m.
És subdividit en diverses bandes ultraviolat extrem 10 - 9 - 5 × 10 - 8 m, ultraviolat de Lyman 5 × 10 - 8 - 10 - 7 m i ultraviolat de Schuman 1,2 × 10 - 7 - 4 × 10 - 7 m
espectre infraroig
Física
Domini espectral de l’espectre electromagnètic comprès entre les longituds d’ona 8 × 10-⁷ i 10- 3 m.
És subdividit en diverses bandes infraroig pròxim 8 × 10 - ⁷ - 3 × 10 - ⁶ m, infraroig 3 × 10 - ⁶ - 1,4 × 10 - ⁵ m i infraroig llunyà 1,4 × 10 -5 - 10 - 3 m
espectre de raigs X
Física
Domini espectral de l’espectre electromagnètic comprès entre les longituds d’ona 10- 1 4 i 10- 8 m.
Hom hi distingeix la part tova longituds d’ona grans i la part dura longituds d’ona petites de l’espectre
espectre de raigs gamma
Física
Domini espectral de l’espectre electromagnètic comprès entre les longituds d’ona 10- 1 3 i 10- 9 m.
botzina
Electroacústica
Tub de secció variable, amb superfícies terminals d’àrees diferents, destinat a acoblar correctament una membrana vibrant de superfície petita a l’aire ambient.
Els altaveus destinats a reproduccions musicals domèstiques no solen dur botzines, i aleshores la radiació és directa Per contrast, els altaveus de botzina són aconsellables quan hom pretén un bon rendiment, una bona direccionalitat, o ambdues coses alhora Són ideals, per tant, per a grans sonoritzacions a l’aire lliure El seu rendiment, comprès entre el 10% i el 50%, és unes deu vegades superior al d’un altaveu de radiació directa Per contra, és de cost elevat i de grans dimensions El perfil de la botzina més emprat és l’exponencial i, a vegades, el cònic, el parabòlic, etc El factor bàsic…
arc

Matemàtiques
Segment o part d’una corba.
Usualment també designa una corba oberta completa Les característiques d’un arc llargada, corda, fletxa depenen de la corba a la qual pertany En el cas d’una circumferència, hom mesura els arcs en unitats d'angle i un arc val igual que l'angle en el centre que el limita en trigonometria, però, hom considera a vegades que un arc de circumferència α, mesurat en radians, admet una infinitat de determinacions que difereixen per un nombre enter de circumferències i són donades per la fórmula α + 2 k π, on k pot ésser zero o un enter qualsevol El principal problema que es planteja a propòsit d’un…
bilis
Bioquímica
Producte de la secreció externa de les cèl·lules hepàtiques de molts vertebrats.
És un líquid clar, groguenc i amargant, de densitat compresa entre 1 008 i 1 050, de pressió osmòtica sensiblement igual a la sanguínia, de punt de congelació comprès entre -0,56 i -0,61°C i de pH al voltant de la neutralitat La bilis és elaborada per les cèllules poligonals hepàtiques, transportada a través dels conductes biliars intrahepàtics als conductes hepàtics cístic i colèdoc i emmagatzemada a la bufeta o vesícula biliar El fetge produeix la bilis de forma contínua, però la presència de l’esfínter d’Oddi, a la desembocadura del colèdoc, i de la vesícula biliar fa que solament passi a…
Santa Maria de Montmaneu
Art romànic
Història Aquesta església era situada dins de l’antic terme del castell de Montmaneu Molt aviat començà a exercir les funcions de parròquia del terme, i encara les conserva en l’actualitat Les primeres notícies del lloc corresponen a l’any 1063, ja que en el seu testament sagramental Miró deixà a Ramon Eromir i a la seva muller Belisen la torre amb l’alou i les vinyes que eren a Montmaneu anomenades Claravalls in Monte Ma del que vocant Clares Vals L’església apareix documentada per primera vegada l’any 1065, en el testament del castlà del castell anomenat Alemany Onofred, el qual deixà una…
falsetista
Música
Terme aplicat als cantors masculins que interpreten les parts agudes de la polifonia gràcies al desenvolupament monotímbric de la seva veu de falset, desvinculada de la base natural de la veu de pit.
Aquesta tipologia de cantors ha estat sempre present en la interpretació del repertori eclesiàstic comprès entre l’Edat Mitjana i el de les darreres capelles musicals del segle XX Durant els segles XV i XVI esdevingué cèlebre la tradició tècnica i interpretativa dels falsetistes hispànics, els quals reforçaven els tiples escolans a les catedrals per equilibrar la relació sonora entre les veus i els ministrers La contínua presència dels falsetistes hispànics a la Capella Pontifícia durant el Renaixement dona testimoni de la seva tradició tímbrica Dos factors van determinar la pèrdua de…
Westfàlia
Geografia històrica
Regió històrica d’Alemanya, que té com a centre la ciutat de Münster.
Fou poblada antigament pels westfalen , poble d’origen saxó, que dominà la regió compresa entre el Ruhr al S, el Zenne a l’E i l’Issel a l’W, és a dir, el territori dels bisbats d’Osnabrück, Münster i la part oriental de l’arquebisbat de Colònia Al segle X formà part del ducat de Saxònia Al segle XII el nom de Westfàlia indicava el territori comprès entre els rius Rin i Weser, mentre que el nom de Saxònia —i després el de Baixa Saxònia— corresponia a la part situada entre els rius Weser i Elba Cap al 1180 el comtat de Saxònia fou dividit en dos, i hom creà el ducat de Westfàlia, sota la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina