Resultats de la cerca

Compongué òperes, cantates, simfonies, música de cambra i concerts Fou director de l’acadèmia de música d’Etterbeek

Vida Tercer fill dels onze que Antonín Ignatz Stamitz tingué amb Rozina Boërn, dugué a terme una tasca simfònica que impulsà de forma important el paper de la viola, el naixement del crescendo i el decrescendo orquestral i el desenvolupament del concepte de simfonia concertant Rebé les primeres instruccions musicals del seu pare i dels jesuïtes de Bohèmia 1728-34 Posteriorment estudià a la Universitat de Praga, però no es tenen gaires notícies d’aquest període Se sap que abandonà els estudis universitaris per dedicar-se al violí, i que el 1741 fou contractat a la cort de Mannheim En l’…

Vida El 1700 fou nen cantor a la capella de la cort de Weissenfels i l’any següent es desplaçà a Leipzig, on fou deixeble de JP Kuhnau a la Thomasschule Les seves primeres composicions seguiren l’estil del seu admirat compositor GP Telemann Del 1707 al 1711 estudià a la Universitat de Leipzig, on fundà un collegium musicum que tingué certa anomenada Leipzig era llavors una ciutat cosmopolita on hi havia un gran interès per la música que es feia en altres països d’Europa L’obra d’A Vivaldi, divulgada per mitjà de concerts, influí en Fasch i els compositors de la seva generació…

Fou un flautista i professor molt conegut a París, especialment als cercles aristocràtics, on tingué nombrosos alumnes Com a maçó, fou elegit superintendent de música de la lògia Com a instrumentista, assolí grans èxits fou un dels primers a emprar un nou tipus de flauta, instrument per al qual compongué concerts, sonates a quatre, minuets per a trompes i altres obres de cambra Entre el 1726 i el 1740 publicà la major part de les seves obres per a flauta En els seus concerts per a flauta, opus 11, s’aprecia l’habilitat de Naudot en la construcció i exposició d’…

Fou creat a instàncies del Club de Jazz de Terrassa, entitat fundada l’any 1959 com una secció autònoma dins l’associació Amics de les Arts-Joventuts Musicals, i funcionà continuadament entre el 1971 i el 1985 Al llarg de la seva existència desplegà una intensa activitat tant en la divulgació de música de jazz concerts, audició de discs, conferències, pellícules, etc com en la promoció de músics i grups autòctons A més de la incondicional collaboració de músics com Tete Montoliu, Lou Bennet, Ramon Farrau, Josep M Farràs, Pere Ferré, Adrià Font, entre d’altres, han actuat…

Estudià a la seva ciutat i es diplomà a l’ Accademia Musicale Chigiana de Siena Amplià estudis amb Julian Bream i Andrés Segovia L’any 1975 guanyà el premi Mario Castelnuovo Tedesco i el 1979 el concurs internacional Andrés Segovia És un dels guitarristes clàssics més reconeguts internacionalment, i du a terme gires de concerts arreu del món És també professor de guitarra al Conservatori de Vicenza La seva vinculació amb Catalunya ha estat especialment intensa arran de la difusió en enregistraments i en concerts de l’obra de diversos guitarristes catalans, molt…

Fill de l’organista Jean Rameau, exercí la mateixa professió a Dijon, Lió i Clarmont d’Alvèrnia Aquí escriví el seu Traité de l’harmonie réduite à ses principes naturels 1722, que contribuí a establir les bases del llenguatge musical modern El 1723 passà a París, on publicà obres per a clavecí i assolí fama com a virtuós d’orgue Protegit per Ade La Pouplinière, a casa del qual dirigí concerts on introduí l’ús dels clarinets en l’orquestra per a interpretar obres de l’escola de Mannheim Fins a 50 anys no es decidí a compondre òperes, que escriví en l’estil clàssic de Lulli, però…

S’inicià musicalment amb el seu pare, que el dugué a F Liszt quan Karol tenia catorze anys Amb Liszt aprengué contrapunt, composició, instrumentació i piano Debutà en un concert a Berlín, el 1858, dirigit per H von Bülow L’any següent feu una gira de concerts per Alemanya, i el 1862 anà a Viena i hi oferí concerts orquestrals El 1865 s’installà a Berlín Després de nombrosos èxits, provà durant algun temps l’ensenyament del piano Morí prematurament, de tifus Fou admirat per la seva manera apassionada i impulsiva de tocar, i el mateix Liszt qualificà els seus dits de "…

Scharwenka Estudià a la Nova Acadèmia d’Arts Musicals de Berlín des del 1865 i feu el seu debut pianístic el 1869 A partir del 1874 emprengué unes gires que el dugueren arreu d’Europa i de l’Amèrica del Nord L’any 1877 oferí la primera execució del Concert per a piano núm 1 , opus 32, la seva obra més popular A la dècada dels vuitanta organitzà diversos cicles de concerts de cambra i simfònics, molts dels quals dedicats a L van Beethoven, F Liszt i H Berlioz, mentre continuava exercint la interpretació i la docència El 1881 fundà el Conservatori Scharwenka a Berlín Del 1891 al…

Durant la seva etapa de formació, fou molt influït pels contactes germànics que establí des que el 1836 conegué F Mendelssohn Posteriorment feu estades d’ampliació d’estudis a Colònia i a Leipzig A Alemanya entrà en contacte amb R Schumann, amb qui l’uní una pregona amistat, i dirigí concerts amb l’Orquestra Euterpe de Leipzig El 1842, de retorn a Holanda, s’establí a Rotterdam, on dirigí la música de la capella reial i, a partir del 1854, organitzà els concerts del Festival Musical de la ciutat A la dècada dels seixanta dirigí diverses entitats simfòniques i corals…