Resultats de la cerca
Es mostren 345 resultats
Club Tennis Barcino
Tennis
Club poliesportiu de Barcelona.
Fundat el 1928, és reconegut sobretot per la pràctica del tennis Els seus antecedents remunten al 1917 amb la creació de la secció de tennis del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria CADCI La prohibició del CADCI per la Dictadura de Primo de Rivera afavorí la creació del Barcino Lawn-Tennis Club l’any 1928 El 1953 es traslladà a la seva seu actual, al passatge Foresté del barri de Sant Gervasi Inicialment tingué tres pistes de tennis i, després de diverses ampliacions i remodelacions, el 2011 disposava de dotze pistes de tennis de terra batuda, tres pistes de pàdel,…
Josep Lluís Núñez i Clemente

Josep Lluís Núñez i Clemente
© FC Barcelona
Construcció i obres públiques
Economia
Empresari i dirigent esportiu.
Fill d’un policia, la seva família es traslladà a Catalunya quan ell tenia poc menys d’un any, i el 1938 passà a residir a Barcelona Començà a treballar als catorze anys, i compaginà la feina amb els estudis de comptable Casat amb la filla d’un promotor immobiliari, Maria Lluïsa Navarro, fundà l’empresa immobiliària i constructora Núñez i Navarro, que aprofità la llei del govern de mitjan anys seixanta que liberalitzava les rendes immobiliàries, i creà una gran constructora fonamentada en l’edificació de blocs de pisos, que el convertí en una de les primeres fortunes de l’Estat espanyol, amb…
,
dilució seriada
Química
Disminució progressiva de la concentració d’una substància continguda en una sèrie de recipients, de tal manera que la relació entre cada parella de dilucions consecutives es mantingui constant.
Aquest tipus de dilució s’obté partint d’una sèrie de recipients que contenen el mateix volum d’un dissolvent i afegint al primer una quantitat coneguda de la mostra a diluir Un cop convenientment mesclat el contingut d’aquest primer recipient, se n'extreu una part alíquota del mateix volum de mostra afegit, que es passa al segon recipient, i es va repetint l’operació fins a completar la sèrie
a trencajunts
Construcció i obres públiques
Col·locar les peces d’un enrajolat, o els maons o els carreus d’una paret de manera que no hi hagi coincidència entre els junts de dues filades consecutives.
beisbol

Jugador de beisbol
© Actionpics / Fotolia.com
Esport
Joc entre dos equips de nou jugadors que s’alternen en posicions ofensives i defensives tractant d’aconseguir el major nombre de curses vàlides (runs), entorn d’un camp, segons les convencions reglamentàries.
La pilota, dura i elàstica, fa 22,86-23,50 cm de circumferència i pesa 142,5-148,3 grams El pivot de l’equip defensor pitcher llança la pilota al seu company receptor o catcher , davant el qual es planta el primer jugador de l’equip atacant brandant el bat , amb el qual s’afanya a interceptar i a copejar la pilota El batedor té dret a tres intents o assaigs strikes , fora dels quals és eliminat i substituït per un altre company El strike és vàlid quan la trajectòria de la pilota llançada pel pitcher s’ajusta a un forat ideal format per la base de l’àrea del batedor i la distància entre la…
sistemes d’afinació

Sistemes d’afinació / Exemple 1, Cercle de quintes/ Exemple 2, Afinació pitagòrica/ Exemple 3, Afinació justa/ Exemple 4, temprament mesotònic (1/4 de coma)
© Fototeca.cat/ Studi Ferrer
Música
Conjunt d’intervals musicals que constitueixen la gamma o escala musical.
L’afinació és un concepte relacionat amb les preferències musicals d’una cultura La tria d’un conjunt limitat de sons o notes entre la varietat infinita existent constitueix la definició d’un sistema d’afinació Aquestes notes, ordenades de més greu a més aguda, formen una gamma o escala musical Cada sistema d’afinació respon a un criteri estètic lligat a la percepció dels intervals definits pels sons de l’escala És, per tant, quelcom de relatiu i susceptible d’evolució segons les tendències musicals del moment Tradicionalment els intervals consonants sense batements s’han considerat els més…
articulació
Música
Manera com es connecten les notes consecutives d’una línia melòdica jugant amb factors com l’atac i la caiguda de les notes o també la continuïtat o discontinuïtat sonora entre elles.
L’articulació comprèn tots els aspectes de la veu i els instruments que determinen com és el principi atac i el final de cada nota Els dos extrems possibles en l’articulació són definits per les expressions legato —que indica que no hi ha discontinuïtat sonora entre les notes— i staccato —segons la qual sí que hi ha discontinuïtat sonora entre les notes— Entre ambdues indicacions hi ha una gran quantitat de possibilitats intermèdies Pot ser que el tipus d’articulació sigui expressament demanat pel compositor o bé que l’intèrpret n’adopti el més adequat segons la seva concepció del fragment…
Primer Congrés d’Història del País Valencià
Historiografia catalana
Congrés celebrat a València, Castelló de la Plana, Alacant i Elx del 14 al 18 d’abril de 1971 i que donà un impuls decisiu a la renovació historiogràfica valenciana.
La idea de la celebració del Congrés sorgí durant el Tercer Congrés d’Història de la Medicina, que tingué lloc a València a l’abril del 1969 En vista del nombre i qualitat de les comunicacions presentades per historiadors valencians en aquest darrer congrés, un grup de professors de la Universitat de València anà considerant la idea de convocar un magne congrés sobre la història del País Valencià L’ànima organitzadora fou el doctor Emili Giralt i Raventós, aleshores catedràtic d’història contemporània a la UV, que esdevingué secretari general del congrés En la complexa tasca organitzadora,…
Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya
Excursionisme
Organisme rector dels esports de muntanya a Catalunya.
S’organitza territorialment en dotze delegacions arreu de Catalunya i comprèn diversos òrgans tècnics, que són el Comitè Català de Campaments, el Comitè Català d’Escalada Esportiva, el Comitè Català d’Esquí de Muntanya, el Comitè Català de Marxes, el Comitè Català de Rallis d'Alta Muntanya, el Comitè Català de Refugis, el Comitè Català de Senders, el Comité Català de Curses de Muntanya, el Comité de Descens de Barrancs i el Comité Català de Natura També està capacitada per a la formació específica a través de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya ECAM, per a l’organització dels Campionats de…
,
any sideri
Astronomia
Interval de temps en què el Sol transcorre els 360° de l’eclíptica o bé l’interval de temps comprès entre dues passades consecutives del Sol pel cercle horari d’un mateix estel.
Si en un any tròpic el Sol recorre 359°59'09’,8 i suposant que els 50’,2 de la processió dels equinòccis els recorre amb velocitat uniforme, l’any sideri equivaldrà a 365,256 dies civils o mitjans
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina