Resultats de la cerca

Habitatges socials a Barcelona, 1941-59 A la dècada dels cinquanta va prendre força un dels fenòmens que va tenir repercussions més negatives en la qualitat de vida a les àrees urbanes i les zones costaneres l’especulació del sòl En aquells anys, un seguit d’elements va fer que la possessió de sòl deixés de ser una inversió a llarg termini per a transformar-se en un gran negoci a curt terme A les ciutats —el cas de Barcelona era paradigmàtic—, l’increment de l’activitat econòmica i l’augment de la població van exigir nous terrenys per a installar-se tallers i fàbriques i construir-hi…

Situació Una vista de l’exterior de l’església a l’indret de la capçalera F Tur Sant Cristòfol dels Horts és l’església d’un poble de masies disperses, actualment abandonat, situat a l’extrem septentrional del terme municipal d’Albanyà, damunt un planell amb uns vessants pronunciats que hi ha al cantó de ponent i que davallen fins a una fondalada per la qual passa el riu Major L’església és al costat occidental del puig del castell de Grillera, vora el límit amb la comarca del Vallespir des d’aquí hom pot veure el poble vallespirà de Costoja Mapa 219M781 Situació 31TDG738901 Actualment per…

El nom, derivat dels ciclops, gegants de la mitologia grega, fou aplicat primerament a l’arquitectura micènica i estès després a d’altres A Catalunya ha estat aplicat a vegades als monuments megalítics, a la part baixa de la muralla de Tarragona probablement d’època romana i a la muralla d’Olèrdola, que sembla també romana a Mallorca i Menorca, a les construccions de la cultura talaiòtica Resulta un nom més aviat confusionari, atesa la diversitat de monuments i d’èpoques als quals és aplicat

Era una característica dels temples etruscs, segons Vitrubi

És situada a l’extrem septentrional del recinte del castell, de manera que les façanes nord i est formen part de la muralla defensiva del clos El temple, datat de la segona meitat del s XI, ha estat molt modificat, fins i tot ja en època medieval, cosa que li dóna una estructura molt complexa L’edifici original, al sector nord del conjunt, consta d’una nau coberta amb volta de canó, reforçada per dos arcs torals, l’un al centre i l’altre adossat al mur oest És coronada, a l’est, per un absis semicircular precedit per un presbiteri situat sobre una petita cripta coberta amb volta i que ocupa l…

Al final del segle VIII s’inicià la construcció de la mesquita de Còrdova, edifici cabdal de l’art andalusí, que ja s’aparta clarament de les orientals i particularment de la gran mesquita de Damasc Presenta noves solucions en les arcuacions que separen les naus interiors pel que fa a alguns aspectes de la decoració Al segle IX l’evolució de l’art andalusí es manifestà en l’ampliació d’aquesta mesquita per ‘Abd al-Raḥmān II i en monuments com l’alcassaba de Mèrida, el minaret de San Juan, a Còrdova, i la mesquita de Tudela Navarra, de la qual resten bastants vestigis que demostren una…

Situació Restes de la torre i basament de murs que encerclaven l’antiga cellera de l’església de Sant Miquel ECSA - A Roura Les restes de l’antiga cellera de Vila-roja són al costat de l’església de Sant Miquel Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 21′ 35″ N - Long 2° 36′ 49″ E Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent Nucli urbà Algunes restes d’un recinte emmurallat que encerclava la cellera es troben vers el sud i sud-est de l’església de Sant Miquel de Vila-roja A uns 30 m al sud-est de l’absis d’aquest temple resta la base d’una torre de planta…

El motor de l’autogir només acciona l’hèlice i serveix per a iniciar el moviment del rotor, que un cop ha adquirit la velocitat de règim, és desembragat d’aquell El control de l’aparell és fet mitjançant el rotor, l’eix del qual pot inclinar-se respecte a la vertical per tal d’aconseguir moviments ascendents i descendents, o girs a dreta i esquerra El buc de l’autogir conté el motor que acciona l’hèlice, l’estructura-suport del rotor, el tren d’aterratge, un pla vertical de cua per aconseguir l’estabilitat direccional i uns plans horitzontals de cua amb el guerxament necessari per a compensar…

Fill del compositor  Manuel Blancafort , rebé els primers coneixements musicals al collegi de Sant Ignasi de Sarrià A tretze anys ingressà a la Universitat Pontifícia de Comillas, on conegué la literatura organística, que li despertà un gran interès tant per la música d’orgue com per l’orgueneria L’amistat amb els organistes Amadeu Roca, Paul Franck i el pare Gregori Estrada el decantà vers aquesta professió Començà la seva tasca d’orgueneria com a aprenent amb Joan Rogent casa Rogent, Collbató, l’any 1954, i amplià coneixements a París casa González, 1956 i Ludwigsburg casa Walker, 1959 De…

L’aigua es captava en algun punt de l’actual municipi de Montcada i Reixac i, al llarg de més de 12 km, recorria el pla de Barcelona fins a arribar a l’actual districte de Ciutat Vella Francesc Carreras i Candi n’atribueix la construcció al comte Miró o Mir 954-966, del qual prengué el nom, conservat en el del carrer del Regomir, però investigacions posteriors apunten que el principal impulsor fou probablement Ramon Berenguer I 1035-1076 El recorregut de l’antic aqüeducte romà de Montcada que abastia Bàrcino coincidia segurament amb el del rec Comtal, però és desconeix en quina mesura s’…