Resultats de la cerca

Professor a les universitats de la Sorbona, Poitiers i Nanterre, com a historiador de la filosofia ha fet una aportació fonamental als estudis cartesians amb la trilogia composta per Sur l’ontologie grise de Descartes 1975, Sur la theólogie blanche de Descartes 1981 i Sur le prisme métaphysique de Descartes , 1986 Marion és, així mateix, autor d’una de les reflexions més serioses i continuades dins del pensament contemporani sobre el tema de Déu La seva reflexió vol mostrar com els tractaments que ha fet la filosofia moderna es dirigien a un ídol, del qual cal que hom es desfaci…

Professor de l’Escola Elisava i de la Universitat Pompeu Fabra, ha desenvolupat la seva activitat de comissari en la majoria d’institucions catalanes d’art contemporani Entre d’altres, ha comissariat les exposicions “Tour-ismos” a la Fundació Tàpies 2004, “Hempreslaradio” al Centre d’Art Santa Mònica 2006-07, “Spots electorales El espectáculo de la democràcia” a La Virreina 2008, “Low-Cost Libres o cómplices” al FAD 2009 i “El defecte barroc Polítiques de la imatge hispana” al CCCB 2010 Ha publicat Planeta Kurtz 2002, Me, Mycell and I Tecnología, movilidad y vida social 2003,…

Doctor en filologia germànica i professor d’estètica i teoria de les arts a la UPF En el camp de l’estètica ha publicat una reflexió sobre l’art contemporani i la crisi dels valors estètics a partir de l’obra del cineasta alemany HJ Syberberg a l’assaig Después de la decapitación del arte 1996 També és autor de La lupa de Beckett 2004 i ha escrit sobre W Benjamin i M Heidegger Com a poeta ha publicat Nou homenatges i altres problemes 2000 i La porta del darrera 2005 La seva primera novella, Una vida al carrer 2004, que guanyà el segon premi Lateral de narrativa, mostra les…

A sis anys inicià estudis de piano i de violí, i el 1939 fou admès com a membre dels Petits Cantors de Viena, formació en la qual cantà com a solista àries de cantates i oratoris de JS Bach Posteriorment amplià la seva formació musical a l’Escola Superior de Música de Viena, on estudià arpa, cant i direcció coral El 1950 fou contractat com a corista de l’Òpera de Viena i set anys més tard passà a ser-ne solista A més del repertori contemporani, s’especialitzà en lied i, sobretot, en les cantates, oratoris i passions de JS Bach N Harnoncourt sollicità la seva presència per a…

El seu pare era violinista de l’Orquestra de la Gewandhaus de Leipzig i amb ell aprengué les primeres lliçons de violí S’inscriví al Conservatori de Música de Leipzig i posteriorment es perfeccionà a Berlín amb Gustav Havemann i Martin Kovacz Formà part de diverses orquestres alemanyes, entre les quals l’Orquestra Filharmònica de Dresden i l’Orquestra Filharmònica de Berlín L’any 1959 s’erigí en guanyador del Concurs Niccolò Paganini de Gènova La seva activitat concertística ha estat parallela a la docent Fou professor del Conservatori de Nuremberg, i des del 1982 és professor de la…

Hereva del ready made de M Duchamp, de l' assemblage i els combine painting de Rauschenberg, els seus precedents més pròxims són els happenings dels anys seixanta i els muntatges del pop-art C Oldenburg, A Warhol o del Nou Realisme Arman Es caracteritza per una determinada manera de collocar els objectes en l’espai, tot superant els límits tradicionals del marc o la peanya i implicant l’espectador en l’aprehensió d’aquest espai Acostuma a integrar diversos mitjans tradicionals pintura, escultura, música amb d’altres de més nous vídeo, televisió, fotomuntatges, etc, i preveu sovint el canvi de…

Estudià al Conservatori de l’Estat de Bulgària, i debutà a Sofia el 1957 amb Eugeni Oneguin Després d’haver ampliat estudis a Itàlia, el 1961 es presentà a la Scala de Milà amb Beatrice di Tenda , i un any després ho feu a San Francisco i al Metropolitan de Nova York Després d’actuar a Salzburg, Londres i Moscou, el 1973 cantà a Torí Les vespres sicilianes , de G Verdi, amb motiu de la reobertura del Regio Teatro de la ciutat Especialitzada en el repertori dels autors veristes, s’ha convertit en la intèrpret de referència dels papers de Cio-Cio San Madama Butterfly , Tosca i Manon Lescaut…

Estudià amb S Barkhudar’an composició al Conservatori de Tbilisi, on posteriorment ensenyà polifonia i instrumentació Fou director artístic del Cor de l’Estat de Geòrgia 1952-56 i secretari de la Unió de Compositors Georgians Entre el 1965 i el 1984 exercí de ministre de cultura La seva tasca, tant artística com política, tingué una gran importància per a la vida musical del seu país Prolífic en tots els gèneres, és considerat un mestre del simfonisme georgià, que sabé unir els elements populars i les troballes del llenguatge contemporani Entre les seves òperes cal esmentar la…

Estudià al Conservatori de París amb A Gédalge, J Massenet i G Fauré L’any 1936 substituí P Dukas a l’Acadèmia de Belles Arts Manifestà públicament el seu antisemitisme i la seva xenofòbia davant d’obres com les de K Weil El lirisme de la música romàntica tardana de R Strauss, el caràcter pintoresc propi del poema simfònic, així com l’exotisme que recorria la seva època, marcaren profundament la prolífica obra de Schmitt Tot i ser contemporani de les grans transformacions tecnicocompositives del començament del segle XX, compongué una música que restà impermeable a qualsevol…

Nasqué l’any 1987 com a resultat d’una iniciativa pública de la Diputació Foral de Guipúscoa Amb seu a Sant Sebastià, des de l’inici fou dirigit per Xanti Eraso L’activitat del centre s’ha caracteritzat per la creació de programes autònoms i compromesos que, si bé al començament es desenvolupaven a la seu, progressivament s’anaren realitzant fora i sovint en collaboració amb altres centres o collectius tallers per a artistes un espai per a exposicions organització de conferències, seminaris i tallers de treball un centre de documentació sobre art i pensament contemporani una…