Resultats de la cerca

El 1951 es doctorà a la Universitat de Harvard En 1948-53 treballà en el pla Marshall Fou professor de les universitats de Yale 1953-58 i a la John F Kennedy School of Government de la Universitat de Harvard 1958-1990 Fou membre de l’Acadèmia Nacional de Ciències i el 1991 fou president de l’American Economic Association El 2005 rebé el premi Nobel d’economia, compartit amb Robert Aumann, per la seva contribució a la teoria dels jocs, especialment a partir de la publicació de The Strategy of Conflict 1960, en la qual mostra com, en un conflicte, la capacitat de represàlia i la incertesa d’…

Com molts dels cantants castrats del Barroc, adoptà el nom del seu primer protector, Cesare Bontempi Al servei del cardenal Francesco Barberini, estudià amb Mazzocchi, i després, del 1643 al 1650, fou cantor a Sant Marc de Venècia amb Monteverdi i Cavalli Més tard s’establí a Dresden, i el 1656 fou nomenat mestre adjunt de Schütz i de Vincenzo Albrici El 1680, en morir l’elector Joan Jordi II, tornà a Itàlia i, malgrat exercir de mestre de capella a Foligno, es dedicà principalment a l’estudi i a escriure Bontempi és important sobretot per la seva contribució a l’arrelament de l’òpera…

Des que tenia uns quatre anys començà a mostrar una facilitat inusual per la música Inicià els estudis musicals quan la seva família es traslladà a Melbourne El 1914 li fou concedida una beca per a estudiar piano amb Edward Goll i composició amb Fritz Hart al Marshall Hall Conservatorium El 1923 es traslladà a Londres per estudiar amb Arnold Bax i més tard a Viena, on romangué fins l’any 1925 De retorn a Austràlia, compaginà la docència amb la composició i la carrera pianística És considerada una de les figures més importants de la música australiana del segle XX i ha estat la mestra d’un…

Vida i obra Realitzà els estudis primaris a la seva localitat natal, el batxillerat al collegi de Santo Domingo d’Oriola i es llicencià en dret per la Universitat de Madrid l’any 1907 S’interessà essencialment pels assumptes de la seva terra, tant en l’àmbit històric com en l’etnogràfic, i es vinculà a la Secció de Folklore del Centre de Cultura Valenciana des de l’any 1922 L’any 1941 en fou nomenat director numerari La majoria dels seus treballs més significatius han estat publicats pòstumament, i molts encara romanen manuscrits Entre els d’història, la seva obra més coneguda és La villa de…

Estudià medicina a Eisenach i musicologia a les universitats de Munic, Leipzig i Berlín El 1921 obtingué el grau de doctor amb un treball sobre els precedents renaixentistes de la suite orquestral Fou professor a la Universitat de Berlín i, des del 1934 fins a la seva jubilació, a la de Kiel Slesvig-Holstein Destacà com a estudiós de la música de l’Església luterana el seu llibre Die evangelische Kirchenmusik 1931 n’és una de les fonts més autoritzades Fou el responsable de l’edició de les obres de M Praetorius 1928-41 i l’editor general de la collecció "Das Chorwerk" 1929-38, de música…

Estudià belles arts, disseny, teatre i cinema a Barcelona Començà com a presentadora de sessions i conductora de tallers de cinema al final de la dècada del 1960 El 1968 entrà a formar part de COCICA de Miquel Porter i la seva dona Guillemette Huerre, que aplegà un estol de collaboradors provinents del camp dels cineclubs Al cap de dos anys, contribuí a la fundació del collectiu Drac Màgic, inspirat en el cineclub infantil Faroun Film de Mont-real Canadà, a més de collaborar en la revista Imagen y Sonido  1963-75 Després de diverses estades a París, Praga, Mont-real o Londres, en…

Estudià piano des dels sis anys, i d’adolescent debutà professionalment Aviat es convertí en un dels principals referents de l’estil stride , l’evolució del ragtime a Harlem Fou gairebé un desconegut per al gran públic fins que el 1935 la casa Decca n’edità alguns enregistraments Les gravacions més representatives de piano sol són, però, les que edità Commodore el 1939, entre les quals destaquen les peces Passionette i Echoes of Spring Els anys quaranta les seves composicions gaudiren de popularitat a través de la interpretació que en feren altres orquestres A la dècada següent actuà al…

En la classificació Hornbostel-Sachs, s’agrupen sota la categoria taxonòmica homònima ordre decimal 422 Els diferents tipus d’aquests instruments es reconeixen segons les varietats de llengüeta senzilla, doble i lliure Es consideren de llengüeta senzilla els instruments en els quals una única llengüeta, de forma bàsicament rectangular i fixada per un sol costat a un extrem del tub, està muntada sobre una obertura una mica més petita que la seva superfície, obertura que la llengüeta arriba a obturar totalment en vibrar saxòfon En els instruments de llengüeta doble, el so es produeix per l’…

Tot i que l’origen del terme es remunta al final del segle XVII cal tenir present, per exemple, l’obra d’A Campra L’Europe galante , fou al segle XVIII, durant els inicis del Classicisme , que aquest es desenvolupà i s’usà àmpliament Sorgit en el si de la cort de Versalles, l’adjectiu "galant" era sinònim d’educat i cortès A poc a poc, el terme es contrastà amb el de "gòtic" Si aquest darrer s’usà com a sinònim de fosc i tenebrós, "galant" significà el contrari i, així, passà a designar allò clar i diàfan L’estil galant, que es pot trobar en la música per a tecla d’autors com D…

Exiliat a Mèxic amb la seva família després de la Guerra Civil Espanyola 1947, estudià arquitectura a la Universidad Nacional Autónoma de México i tipografia a la UNESCO, matèria que impartí des del 1979 a la Universidad Iberoamericana de Ciutat de Mèxic Iniciat de molt jove en feines editorials com a corrector de proves amb el seu pare, del 1959 al 1966 treballà a l’editorial Fondo de Cultura Económica FCE, i aquest any s’incorporà a l’editorial Siglo XXI, de la qual fou subdirector i gerent, entre altres càrrecs, fins el 1993 El 2003 es reincorporà a FCE La seva contribució com a impulsor d…