Resultats de la cerca
Es mostren 5379 resultats
quarterola
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda catalana d’or, de valor d’una quarta part del pacífic
.
palleta
Partícula d’or que es troba a la sorra d’alguns rius.
dàric
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or de Pèrsia, encunyada per Darios I (521-486 aC).
Presenta sovint la figura del rei com un arquer agenollat
collar
Cadena d’or que portaven al coll els cavallers de certs ordes.
bodes d’argent
Noces d’argent (o d’or, o de diamant, o de platí).
ferro de fusell Borgonya
Heràldica
Figura artificial que representa una anella del collar del Toisó d’Or.
àguila
anvers d’una àguila,moneda nord-americana
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or dels EUA que té el valor de 10 dòlars.
millarès
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’argent introduïda per Constantí el Gran, corresponent a 1/1 000 part de la lliura d’or (d’aquí el seu nom) i a 1/14 part del sòlid d’or.
Passà a ésser la unitat de la moneda d’argent bizantina Amb Justinià I el seu pes augmentà de manera que 12 feien el sòlid Més endavant el valor encara varià segons les diferents relacions or-argent Com a moneda desaparegué al s XI
onzè

onzè o terç de trentí
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda barcelonesa d’or, que circulà a la primera meitat del segle XVII.
Creada amb autorització del lloctinent duc d’Alburquerque per llicència del 2 de març de 1618, corria amb un valor legal d’onze rals catalans També era conegut amb el nom de terç de trentí , moneda coetània L’onzè tenia un pes teòric de 2'35 g i un diàmetre de 17 mm, i porta a l’anvers el bust del rei mirant a l’esquerra i, a sota, les armes de la ciutat i al revers l’escut coronat amb les barres de Catalunya entre XI i R marques del valor i la llegenda Civitas Barcino seguida de la data La darrera emissió coneguda és la del 1641
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina