Resultats de la cerca

Passà als Cruïlles i, enmig d’una sèrie de plets, als Rocabertí-Tagamanent, als Vilarig i als Cruïlles de Castellfollit, alhora que els Montcada, marquesos d’Aitona, i llurs successors els ducs de Medinaceli també s’intitularen barons de Llagostera La senyoria de Llagostera havia estat concedida el 1288 al vescomte Dalmau de Rocabertí El 1323, per mort del fill d’aquest, Guerau de Rocabertí, retornà a la corona, i el 1324 fou donada, a l’avi del primer baró Ot de Montcada i de Pinós, senyor de la baronia d’Aitona

Vacamorta és un petit llogaret situat a la riba esquerra del riu del mateix nom, afluent de l’Éssera La seva església ja existia el 1092, any en què el bisbe Ramon Dalmau dotà la nova canònica augustiniana de Roda amb les quartes episcopals de l’església de Vacamorta, que, segons això, ja era considerada parròquia L’any següent, aquest mateix bisbe assignà les seves rendes a la mensa capitular L’arxiu de Roda conserva un censal adquirit el 1406 per Antoni Coll i Mata, rector de Vacamorta

Des de la fi del s XIII llurs serveis foren preferits als de les antigues hosts feudals, de convocació lenta i només per a poc temps, i a Itàlia s’imposaren completament en les nombroses guerres fins a mitjan s XVI Exemples d’aquest tipus de capità són Roger de Flor i els altres capitans de la Companyia Catalana a l’Orient, Dalmau de Banyuls i Diego de Larrat, capitans a Itàlia, Bertrand Du Guesclin, l’anglès John Harwkwood, dit Giovanni Acuto , l’alemany Werner d’Urslingen, els italians Sforza, Bartolomeo Colleone, etc

Estigué a Bacelona, a Nàpols i, versemblantment, a Roma És autor del retaule de l’església de Sant Joan Baptista a Vilamar 1517, del políptic de Sant Pere, fet en collaboració amb el seu fill Miquel Cavaro, del de l’església de Sant Jordi a Suelli 1533-35 i d’altres obres a Oristany, Esglésies, etc El seu tríptic de la Mare de Déu dels Consellers , de gran qualitat, a la casa de la vila de Càller, recorda la disposició de l’obra homònima de Lluís Dalmau i l’estil de Rafael

Començà la seva creació dins el neoimpressionisme, i després s’interessà pel fauvisme, fins que el 1908 s’afilià al cubisme i començà a preocupar-se pels problemes de la geometria dels colors Juntament amb AGleizes publicà Du cubisme 1912, primer estudi sobre aquest moviment El 1912 participà en l’Exposició d’Art Cubista de les Galeries Dalmau, de Barcelona Modulà i descompongué en formes geomètriques la seva pintura de tons suaus Dona de cara i de perfil 1917, Musée National d’Art Moderne, París Posteriorment conreà un realisme reposat

Fill i successor del vescomte Dalmau III de Carmençó Amb ell comença la línia segura dels vescomtes de Rocabertí Guerrejà sovint contra el seu veí el comte Ponç II d’Empúries abans del 1138, en aliança amb el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, i vers el 1147, juntament amb el comte Gausfred III de Rosselló, amb qui signà un conveni d’ajuda militar l’any 1147 i un altre, de data desconeguda, en virtut del qual ajudaria el rossellonès en la guerra de Requesens, segurament amb el comte d’Empúries

Dirigida per Antoni Ribera, recollia articles sobre política, literatura, art, ciències i curiositats de la premsa estrangera El seu to divulgador feia de rèplica i complement a la revista Ariel No reflectia ni defensava una estètica o política determinades, llevat d’afirmar la catalanitat N'eren collaboradors assidus Lluís de Rialp, Lluís Gassó, Antoni Ribera, Eduard Artells, Jacint Vergés, “Poliglot” Delfí Dalmau, etc També hi collaboraren Josep Pous i Pagès, Josep Carner, Joan Triadú, Agustí Bartra, etc Suspesa governativament, ressuscità en els sis números apareguts 1949-50…

Situació Ruïnes del recinte jussà del castell, situades prop d’un arc d’accés, identificades normalment com les restes d’aquesta antiga església ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Les suposades restes d’aquesta església es troben dins el castell de Castellfollit, en l’àmbit residencial, al recinte jussà, adossades al pany nord de la muralla Mapa 34-14361 Situació 31TCG701265 L’itinerari per arribar fins aquest indret és el mateix que l’utilitzat per accedir al castell CPO Història Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Castellfollit de Riubregós Sempre tingué la condició…

Situació Un aspecte dels murs encara visibles de la fortalesa en el petit puig on hi hagué el castell ECSA-J Bolòs Les restes del castell de Cervera són situades a l’extrem sud-oest de la ciutat, damunt un tossal anomenat Montserè que domina la vall del riu d’Ondara Mapa 34-15 390 Situació 31TCG559143 MPLS Història El castell de Cervera és documentat per primera vegada el 1026, any en què la comtessa Ermessenda de Barcelona, juntament amb el seu fill el comte Berenguer Ramon I i la seva muller Sança, feren donació a tres famílies Guinedella i els seus fills Miró, Guislabert i Amat Bernat…

El lloc d’Arenys fou ocupat pel rei Alfons I d’Aragó el 1132, però no es conquerí definitivament fins després del 1151 Els primers senyors d’Arenys foren els Cambrils, també senyors de Lledó L’any 1184, Dalmau de Canyelles i Rotllan de Cambrils infeudaren a Bernat Ballester i al seu oncle avi Domènec Ferrer d’Ulldemolins el castell de Lledó i el vilar d’Arenys L’any 1209 el rei Pere I va atorgar al bisbe de Tortosa els castells de Lledó i d’Arenys perquè els repoblés Avui el poble d’Arenys de Lledó no conserva cap resta del castell