Situació
Ruïnes del recinte jussà del castell, situades prop d’un arc d’accés, identificades normalment com les restes d’aquesta antiga església.
ECSA - F. Junyent i A. Mazcuñán
Les suposades restes d’aquesta església es troben dins el castell de Castellfollit, en l’àmbit residencial, al recinte jussà, adossades al pany nord de la muralla.
Mapa: 34-14(361). Situació: 31TCG701265.
L’itinerari per arribar fins aquest indret és el mateix que l’utilitzat per accedir al castell. (CPO)
Història
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Castellfollit de Riubregós. Sempre tingué la condició de capella del castell, encara que aquest originàriament fos conegut amb el nom de Sant Esteve. Com totes les capelles del terme depengué del monestir de Sant Benet de Bages a través del priorat de Santa Maria de Castellfollit.
El lloc i l’església es documenten per primera vegada l’any 1027 en el testament que feu una dama anomenada Rotrudis, el marit de la qual, anomenat Guifred, segurament era el senyor del castell. Entre les deixes que feu hi ha la d’unes vinyes i terres deixades a Santa Maria de Castellfollit i a Sant Vicenç.
La vinculació al priorat de Santa Maria de Castellfollit es produí l’any 1096, en què el senyor del castell, Hug Dalmau de Cervera, en el seu testament deixà la capella de Sant Vicenç al monestir de Santa Maria de Castellfollit. L’any 1107 Ponç de Cervera, fill d’Hug Dalmau, feu donació a Guitard de l’església de Sant Vicenç de Castellfollit, a fi que la tingués fidelment amb el pacte que posseís la tercera part del pa, del vi i del gra i la tercera part de les funcions que pertanyien a la dita església, a canvi de mantenir el culte i de construir cases i altres obligacions, com la de donar de menjar i beure als monjos i criats de Santa Maria el dia de Sant Vicenç.
El domini de Sant Benet de Bages es documenta l’any 1166 en la butlla del papa Celestí III adreçada al monestir de Sant Benet de Bages, on, entre les possessions confirmades, s’hi troba la capella de Sant Vicenç, com una de les esglésies que depenien del priorat de Santa Maria.
L’església de Sant Vicenç tenia un altar dedicat a sant Ponç, documentat l’any 1093, al damunt del qual es jurà el testament de la muller del senyor del castell, Hug Dalmau de Cervera, anomenada Adalès.
Consta que tingué funcions religioses fins a la darreria del segle XVIII i, en enderrocar-se la fortalesa, l’edifici es degué abandonar i actualment es troba arruïnat. (ABC)
Església
Dins l’àmbit del recinte jussà del castell, tal com ja hem apuntat anteriorment, hi ha una construcció, ara migpartida, que és coberta amb una volta de mig punt, lleugerament peraltada, feta amb lloses disposades a plec de llibre i travades amb morter de calç, i amb un aparell força regular en els murs perimetrals.
L’estat de ruïna en què es troba i la manca d’elements arquitectònics singularitzadors d’un edifici religiós (absis, finestres, porta, campanar, motius decoratius, etc.), no permeten la identificació, si més no amb prou garanties, d’aquest edifici amb l’església del castell, la qual, com sembla versemblant de creure, devia situar-se en aquesta zona, constituïda en àrea residencial. (FJM-AMB)
Bibliografia
- Solà, 1955, pàssim
- Gavín, 1984, 16, pàg. 115