Resultats de la cerca
Es mostren 902 resultats
Alfredo Pérez Rubalcaba

Alfredo Pérez Rubalcaba
© The Council of the European Union
Política
Polític càntabre.
Llicenciat en ciències químiques per la Universitat Complutense, es doctorà el 1978, i posteriorment fou professor de química orgànica en aquesta universitat, amb estades a les de Constança Alemanya i Montpeller S’especialitzà en l’estudi dels mecanismes de reacció, sobre els quals publicà diversos treballs Membre del PSOE des del 1974, milità en la Federació Socialista Madrilenya El 1997 fou elegit membre de l’executiva i secretari de comunicació del partit L’any 2000 fou elegit membre del comitè federal Fou diputat des del 1982 i ocupà successivament els càrrecs de director del Gabinet…
Iraq 2011
Estat
Al llarg de l’any més de 47000 soldats nord-americans van abandonar l’Iraq © US Army / Lynette Hoke Al gener es va produir una nova sèrie d’atemptats contra les forces de seguretat i la comunitat xiïta que van ocasionar més de 150 morts i centenars de ferits a Tikrit, Bakuba, Karbala i Bagdad Els atemptats van prosseguir al llarg del febrer a Samarra, que van provocar una cinquantena de morts i, al maig, a Hilla, Kirkuk i Bagdad, amb més de 60 víctimes mortals A l’agost, una sèrie d’atemptats en una quinzena de ciutats va deixar més de 70 morts Les ciutats de Kut, Tikrit, Bagdad, Najaf,…
Joan Canadell i Bruguera

Joan Canadell
Economia
Enginyer, empresari i dirigent empresarial.
Enginyer industrial de formació, treballà durant dotze anys a la multinacional General Cable, on ha estat alt executiu, i en la seva trajectòria professional destaquen també períodes a Procter & Gamble, Cycobox, BCN Cluster Graphics i Giracat L’any 2014 fundà Petrolis Independents, franquícia de la distribuïdora mexicana Petro 7 Actiu independentista i membre destacat de l’ Assemblea Nacional Catalana L’any 2015 fou cofundador del Cercle Català de Negocis , i el maig del 2019, al capdavant de la candidatura Eines de País guanyà les eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona , succeint…
president de la Generalitat de Catalunya
Política
Cap del govern autònom de Catalunya.
Ostenta la més alta representació de la Generalitat de Catalunya i l’ordinària de l’estat a Catalunya Per tal de remarcar la continuïtat amb la generalitat o diputació del general, origen de l’actual Generalitat de Catalunya, la numeració oficial dels presidents de la Generalitat compta des de l’establiment de la institució medieval, amb Berenguer de Cruïlles com a primer ocupant del càrrec 1359 El president de la Generalitat és elegit pel Parlament de Catalunya d’entre els seus membres i perquè resulti investit ha d’obtenir una majoria absoluta de vots si aquesta no és assolida, cal una…
Neus Lloveras i Massana
Política
Empresària i política.
Diplomada en direcció financera per l’Escola d’Alta Direcció i Administració EADA, el 1985 s’incorporà a la cooperativa AKO Electromecànica, on ocupà el càrrec de directora d’administració i finances fins al seu nomenament com a alcaldessa de Vilanova i la Geltrú Integrada com a regidora al grup municipal de Convergència i Unió , encapçalat per Esteve Orriols, des del 2003, al juny del 2011 fou nomenada alcaldessa de la ciutat El 2015 fou elegida diputada al Parlament de Catalunya per la llista Junts pel Sí en les eleccions del 27 de setembre A l’abril del 2016 fou nomenada presidenta de l’…
Getúlio Vargas
Història
Polític brasiler.
Estudià dret, i treballà en l’administració estatal Diputat 1922, ministre de finances 1926 i governador de Rio Grande do Sul 1928, participà en el cop d’estat del 1930, i fou nomenat president provisional Confirmat el 1934 per l’assemblea constituent, instaurà un règim populista i socialitzant que combaté alhora el poder de les oligarquies i els comunistes Reformà el sistema fiscal, promogué la indústria i impulsà la petita agricultura El 1937 instaurà un règim totalitari i corporativista, molt influït pel feixisme europeu, anomenat Estado Novo Tot i això, arrenglerà el Brasil al costat dels…
Ryutaro Hashimoto
Política
Polític japonès.
Fill d’un polític, estudià a la Universitat de Keio i el 1963 fou elegit diputat pel Partit Liberal Democràtic PLD Posteriorment, sempre reelegit en el càrrec, fou ministre de transports 1986–87, de finances 1989-91, i de comerç i indústria 1994-95 Secretari general 1989 i president del PLD 1995, el 1996 fou nomenat primer ministre d’un govern de coalició amb el Partit Socialista El mateix convocà eleccions que, guanyades pel PLD per majoria relativa, el confirmaren en el càrrec Amb el suport de partits menors intentà dur a terme reformes per a fer front al preocupant estancament de l’…
Jacques Santer
Política
Polític luxemburguès.
Graduat en lleis a Estrasburg i a l’Institut d’Études Politiques de París, el 1961 entrà a l’administració de l’estat Secretari general 1972-74 i president 1974-82 del partit socialcristià, en 1972-74 fou secretari d’estat per als afers culturals El 1984 fou elegit primer ministre, càrrec en el qual fou reelegit el 1989 Diputat al Parlament Europeu des del 1975, en fou vicepresident 1975-77 i president del grup democratacristià 1987-89 Del 1994 al 1999 fou president de la Comissió Europea Assumí aquest càrrec en un moment clau de la UE, ja que l’any 1996 tingué lloc la revisió del Tractat de…
John Major
Història
Política
Polític britànic.
Empleat de banca, el 1959 ingressà al Partit Conservador, pel qual fou conseller de districte 1968 i diputat des del 1979 El 1987 fou designat primer secretari de Finances, i el 1989 ministre d’Hisenda fins el 1990, que substituí Margaret Thatcher com a primer ministre arran de la seva dimissió Confirmat en el càrrec en les eleccions del 1992, des de l’inici del seu mandat sostingué una pugna amb els sectors més antieuropeistes del seu partit El 1994 signà un acord amb la República d’Irlanda que feu possible l’inici de les negociacions per a la pacificació d’Irlanda del Nord que…
Antoni Gutiérrez i Díaz

Antoni Gutiérrez i Díaz
© ICV
Política
Polític.
Metge pediatre 1953, ingressà al PSUC el 1959 i desenvolupà una intensa activitat clandestina en el si del partit, de l’Assemblea de Catalunya i del Consell de Forces Polítiques, a desgrat de diversos empresonaments 1962-65, 1973 Elegit secretari general del PSUC el 1977, la momentània derrota de l’eurocomunisme en el V congrés provocà la seva dimissió el 1981, bé que tornà al càrrec l’any següent, arran del VI congrés, i hi fou reelegit el 1985 en el VII congrés, per abandonar-lo el 1986 Fou diputat al Congrés de Madrid 1977-78, conseller de la Generalitat de Catalunya 1977-80,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina