Resultats de la cerca

Es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona Ingressà a la Masia el 1980 El seu debut a primera divisió 1988 coincidí amb l’eclosió del Dream Team Jugà 11 temporades en el primer equip 1988-98, on participà en un total de 421 partits També jugà a la Fiorentina, al Vila-real i es retirà al Livingston FC escocès Guanyà una Copa d’Europa 1992, dues Recopes d’Europa 1989, 1997, dues Supercopes d’Europa 1992, 1997, cinc Lligues 1991-94, 1998, tres Copes del Rei 1990, 1997, 1998 i quatre Supercopes d’Espanya 1991, 1992, 1994, 1996 Ha guanyat disset títols amb el FC…

Graduat a la Universitat d’Edimburg, visqué uns anys a Londres i a França abans de retornar a Edimburg, on ha ambientat tota la seva obra, sempre dins el gènere policíac És conegut sobretot per la sèrie de disset novelles protagonitzades per l’inspector John Rebus, que s’inicià amb Knots & Crosses 1996, si bé no assolí l’èxit fins Black and Blue 1997, premi Gold Dagger Posteriorment aparegueren, entre d’altres, The Falls 2001, Resurrection Man 2002, premi Edgar 2004   Fleshmarket Close 2004 o The Namig of the Dead 2006, i el 2007 clogué la sèrie en jubilar Rebus a Exit Music…

A disset anys es traslladà a Madrid per estudiar cinematografia Debutà en la literatura amb La luz prodigiosa 1991, premi Ciudad de Barbastro, a la qual seguiren Esta noche moriré 1992, El niño de los coroneles 2001, premi Nadal, La mujer de las alas grises 2003, Invasor 2004, premi Dulce Chacón, El mundo se acaba todos los días 2005, premi Ateneo de Sevilla i Todo el amor y casi toda la muerte 2010, premi Primavera En Páginas ocultas de la historia 1995, escrit en collaboració amb Juan Bas, convertí en relats els guions televisius que tots dos havien redactat per a la sèrie…

Anteriorment anomenat Institut Català de la Seguretat Viària, adoptà el seu nom actual al gener del 1998, quan començà el traspàs de competències en matèria viària del govern espanyol al de la Generalitat de Catalunya En un primer moment el traspàs afectà només les comarques gironines, però al maig del 1999 s’hi incorporaren les de Lleida, i des de l’1 de desembre de 2000 el traspàs quedà completat amb la resta de comarques catalanes Les tasques bàsiques del Servei són l’elaboració i aplicació del pla català de seguretat viària, el foment de l’educació viària i la informació permanent sobre…

S’inicià en el món de l’espectacle a València A disset anys, la família es traslladà a Barcelona, on rebé classes de cant Entre el 1912 i el 1914 visqué a París i tingué com a mestre el tenor polonès Jean De Reszke El 1914 actuà repetidament a Itàlia, on destacaren les seves interpretacions a Un ballo in maschera i a El barber de Sevilla A partir de l’any 1916 viatjà a Amèrica i consolidà la seva carrera professional, a més d’adquirir un gran prestigi en aquest continent per les notables facultats de la seva veu D’aquesta etapa destaquen les actuacions al Carnegie Hall, a la…

El seu origen cal buscar-lo en els concerts simfònics que, des del 1883, se celebraven durant les festes de Corpus Christi al palau reial de Carles V, situat al recinte de l’Alhambra, com també en el concurs de cante jondo que Federico García Lorca i altres intellectuals convocaren l’any 1922 És el primer festival de l’Estat espanyol que formà part de l’Associació Europea de Festivals, en la qual s’integrà el 1955 Entre els seus patrocinadors hi ha el Ministeri d’Educació i Cultura, la Junta d’Andalusia i la Diputació i l’Ajuntament de Granada La programació es caracteritza per incloure obres…

L’Orpheus és una orquestra que s’autogestiona i en la qual els músics s’exigeixen els uns als altres un alt nivell de qualitat i de responsabilitat professional Per a cada peça que ha d’interpretar, el grup tria un concertmaister i un representant per a cada secció de l’orquestra, els quals realitzen una primera aproximació a l’obra abans que aquesta sigui abordada pel conjunt dels intèrprets Els disset músics de corda i els deu de vent que constitueixen la formació exerceixen, a més, la docència en conservatoris i universitats de l’àrea de Nova York, com la Juilliard School, el…

Vida Pianista precoç, estudià aquest instrument al Conservatori de París -que li concedí la primera medalla- i contrapunt i composició amb Vincent d’Indy En acabar els estudis inicià una gira de concerts per Suïssa i França Entre el 1901 i el 1921 fou professora de piano a la Schola Cantorum de París També feu classes als conservatoris d’Estrasburg i Praga, tasca que continuà compaginant amb la de concertista arreu d’Europa A París feu una sublim interpretació, en disset concerts, de l’obra per a tecla de Bach Del 1922 al 1937 residí a Barcelona, on promogué l’Acadèmia de Música…

Vida De jove es traslladà a Barcelona, on a partir dels disset anys posà de manifest la seva forta personalitat com a actriu Treballà d’acomodadora en un teatre al Parallel, on el 1921 fou elegida per encarnar el paper de Doña Inés, del Don Juan Tenorio El castigador castigado 1922, de Ricard de Baños, amb fotografia del seu germà Ramon Gràcies a l’èxit obtingut representà l’Elliot Dorsan del drama Lilian 1921-22, de Joan Pallejà John Pallears El 1925 actuà en El niño de oro , de José María Granada pseudònim de José María Martín López, escriptor teatral i actor, i en Nobleza…

Membre del Club Natació Manresa, durant el període 1971-74 assolí vuit Campionats de Catalunya i vint-i-sis d’Espanya i fou quaranta-una vegades recordista catalana i estatal vint-i-sis en proves individuals i quinze en proves de relleus Els vuit Campionats de Catalunya foren en 100 m lliure 1973, 200 m lliure 1973, 200 m papallona 1972, 200 m esquena 1973, 200 m estils individual 1971, 1972, 400 m estils individual 1971 i relleus 4 × 100 m estils 1974 Els disset títols estatals d’estiu els guanyà en 200 m papallona 1971, 100 m braça 1974, 200 m braça 1972, 1973, 200 m estils…