Resultats de la cerca

En la seva forma radical, aquesta doctrina fou condemnada com a herètica Havia estat ensenyada per Gregori de Nazianz, Dídim el Cec, Evagri del Pont, Diodor de Tars, Teodor de Mopsuèstia, Joan Escot Eriugena i probablement per Orígenes La professaren alguns anabaptistes moravians i cristadelfs i, recentment, els universalistes

La doctrina d’aquesta mútua correspondència discernible ja en els Upaniṣad , on hom identifica Brahman , el cosmos, i Atman , el jo humà és pròpia de corrents filosòfics ocultistes i màgics, i es repeteix en diversos autors renaixentistes Paracels, Campanella, Giordano Bruno, Pico della Mirandola, Leonardo da Vinci, etc

Contra uns interlocutors que defensen la doctrina que el just és lliure del mal i el pecador hi és castigat, Job sosté la seva justícia Job, que perd els béns i la família i és reduït a nafra viva, ha estat sempre el prototip de l’home pacient

Fomentà la vida comuna dels clergues Quan destituí el bisbe Celdoni de Vesotium el papa LleóI li tragué la jurisdicció metropolitana, i Hilari anà a peu a Roma Fou adversari declarat de la doctrina d’Agustí sobre la gràcia La seva festa se celebra el 5 de maig

Dirigí l’escola cristiana d’Alexandria 340-395 Seguidor d’Orígenes, la seva doctrina fou condemnada al concili de Constantinoble del 553 De les seves obres hom conserva Sobre la Trinitat 381-392, Sobre l’Esperit Sant transmès en la versió llatina de Jeroni i Contra els maniqueus

Hom li atribueix les obres intitulades Sobre la natura i Les hores , on sembla que sostingué una posició escèptica en matèria de religió i en la qual s’anticipà a la doctrina dels epicuris sobre la mort Es dedicà probablement també a la gramàtica, en particular a qüestions de sinonímia

Franciscà, fou mestre de teologia a París i arquebisbe d’Ais de Provença Oposat a Tomàs d’Aquino i al mateix mestre de l’orde, Duns Escot, defensà una doctrina considerada com a precursora de la de Guillem d’Occam La seva obra principal són els Commentaria in quatuor libros sententiarum

Fill de Jaume d’Olesa i Sanglada i germà del militar i poeta Francesc d’Olesa i Santmartí Defensor de la doctrina lulliana, escriví, sembla que en català, De salutari contemplatione , on parla de la vida i el martiri de Ramon Llull, i uns comentaris sobre l’art lulliana, tot inèdit

Successor d’Innocenci I, afavorí de primer les posicions de Pelagi i de Celestí, malgrat l’oposició dels bisbes africans, bé que després condemnà la doctrina pelagiana Amic de Pàtrocle d’Arle, no fou benvist per altres bisbes de la Gàllia La seva festa se celebra el 26 de desembre

En la segona època 1928-30 es fusionà amb La Ciutat i la Casa i fou dirigida conjuntament per Folch i per Rafael Benet Important revista de divulgació, tant de l’art antic com del modern, tingué una pretensió eclèctica, malgrat que la doctrina dominant era la derivada del Noucentisme