Resultats de la cerca
Es mostren 1182 resultats
Domus de Balenyà (Balenyà)
Aquesta fortalesa es trobava en un petit puig, enmig d’un camp de conreu conegut pels noms de Puig o Serrat Rodó, Castellot de la Talaia i el Puig d’Alzina, on hi ha encara restes d’edificacions El puig es troba al mig d’un pla proper al riuet que dona origen al Congost o Besòs entre els masos Atalaia i Homet El casal serví d’estatge a la família Balenyà La família començà a documentar-se a partir del 1130 amb Berenguer Ermengol i va extingir-se el 1240, quan Guillem de Balenyà llegà la casa de Balenyà al seu nebot Pere de Vilagelans Francesc de Malla, senyor de Vilagelans, va…
Castelló Jussà de Sant Miquel de la Vall (Gavet de la Conca)
Art romànic
Aquest castell i el Castelló Sobirà, conegut avui dia popularment com “castell de Sant Gervàs”, són esmentats genèricament l’any 1086, en què el comte d’Urgell Ermengol VI féu donació o venda als comtes de Pallars Jussà, Ramon V i Valença, de la vila de Llimiana amb els seus castells i les pertinences, i en particular “ ipsos castellones ” Aquest sembla que és el nom genèric amb què és coneixien els dos Castellons, el Sobirà i el Jussà, segons confirmen els falsos de Gerri del 930 i el 953, que és creu que foren redactats al final del segle XI El Castelló Jussà, avui dia…
Jofre de Rocabertí i Desfar
Història
Vescomte de Rocabertí (Jofre IV).
Fill i successor del vescomte Dalmau VI Tingué desavinences amb el seu veí el comte Ponç V d’Empúries i el seu cunyat Ermengol X d’Urgell Fidel vassall d’Alfons II i de Jaume II, participà en l’expedició de conquesta de Menorca 1287, en la campanya de Múrcia 1296 i en la lluita contra Frederic II de Sicília 1297 Fou un dels ostatges que Alfons II lliurà al prior de Sant Gèli 1291 per garantir l’entrada al país de Carles II de Nàpols i Jaume II de Mallorca que havien d’assistir a les vistes de la Jonquera i Panissars Allotjà, al seu palau de Peralada, Blanca de Nàpols, que anava a…
Castell d’Estamariu
Art romànic
Tot i que són nombroses les referències documentals sobre el castell d’Estamariu, no en resta més que un vague record a la memòria del poble, encara que fou una de les fortificacions més importants estratègicament del vescomtat de Castellbò Les abundants referències que hom troba sobre la seva existència a la bibliografia contemporània sens dubte la confonen amb el colomer que hi ha vora l’església de Sant Vicenç, força ben conservat i certament impressionant La seva situació, però, era fora del poble, i apareix clarament en el Spill… “La torre de Stamariu és cituada al peu de la muntanya…
vescomtat de Conflent

Vescomtes de Conflent
Geografia històrica
Jurisdicció de l’antic pagus de Conflent.
La història dels seus vescomtes resta obscura i amb llacunes els primers temps, i hom la confon sovint amb la dels vescomtes de Cerdanya El primer vescomte conegut és Eldesind, que apareix el 868 presidint, en nom del comte Salomó, un plet relatiu a l’alodialitat de béns del monestir d’Eixalada, radicats al Conflent El vescomte Unifred, anomenat Falquet, esmentat en 914-921, era fill d’un Guifré i contemporani i amic del comte de Cerdanya Miró II el Jove, que el designà executor testamentari seu 925 Més tard, els comtes Sunifred II i Oliba Cabreta, fills de Miró II, el destituïren per bausia…
Calassanç
Castell de Calassanç
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Peralta i Calassanç (Llitera).
És aturonat al voltant de l’antic castell de Calassanç Conquerit el 1083 per Ermengol IV d’Urgell, fou reprès pels musulmans, i no fou reconquerit definitivament per al comtat d’Urgell fins el 1098, amb l’ajuda de Pere I, rei d’Aragó i comte de Ribagorça L’antiga església del castell Sant Bartomeu fou un priorat dependent del monestir benedictí d’Alaó L’església parroquial de Sant Cebrià és obra del segle XVI La població conserva algunes cases senyorials dels segles XVI i XVII A migdia hi ha el santuari de la Gansa El parlar de Calassanç, localment anomenat ribagorçà , presenta…
Santa Maria de les Parrelles (Balaguer)
Art romànic
Aquesta església, que era situada a l’oest del terme de Balaguer, fou la seu d’un convent de trinitaris Els seus orígens es remunten al 31 de març de 1293, quan el comte Ermengol X de Cabrera confirmà la donació de béns i propietats a l’orde dels trinitaris per tal d’iniciar la fundació d’un convent i la seva església L’església es construí d’acord amb els cànons estilístics del romànic amb tot, fou un centre de poc interès i poca rellevància Presidia l’altar major una bella imatge gòtica de la Mare de Déu El convent fou abandonat amb la guerra del Francès i enderrocat després de…
Francisco de Herrera
Pintura
Pintor de l’escola andalusa.
Hom el creu deixeble de F Pacheco, bé que la seva obra — d’un manierisme de contingut tràgic — és més propera a P de Campaña o P de Céspedes Es destaca de la seva primera etapa L’apoteosi de sant Ermengol 1624, Museo de Santa Cruz, Sevilla, a la manera dels manieristes italians A partir del 1610 evolucionà vers un naturalisme caravaggesc La seva pinzellada, vigorosa, esdevingué menys forta en la seva darrera etapa, de temàtica de gènere o natures mortes El seu fill , Francisco de Herrera , dit el Mozo Sevilla, 1622 — Madrid, 1685, fou pintor i arquitecte Es formà a Itàlia i…
Gombau d’Entença
Història
Senyor de la baronia d’Alcolea i de Xiva, fill de Bernat Guillem.
Fou sobrejunter o veguer de Ribagorça i Pallars, i assistí a la coronació de Jaume II 1291 Amb Roger de Lloria anà a Sicília i fou un dels capitans principals de l’illa prengué part en la batalla del cap d’Orlando 1299 A les corts de Saragossa, jurà l’infant Jaume com a successor del regne 1301, i s’ocupà de la població del Coll de Balaguer 1302 Com a procurador del Regne de València des del 1305, tingué una gran actuació en les qüestions amb Castella, les fronteres de Granada i la reducció dels templers a l’obediència reial 1308 Fou tutor dels fills de Roger de Lloria i Saurina d’Entença…
Aurembiaix d’Urgell
Història
Darrera comtessa d’Urgell de la primera estirp.
Filla d’Ermengol VIII i Elvira de Subirats Òrfena de pare el 1209, heretà el comtat el 1220 en morir la seva mare El seu nom figura, en català i no en llatí, en monedes del comtat Era casada des del 1212 amb Álvaro Pérez, castellà, i residia a Toledo, però el 1228, anullat el matrimoni, reivindicà, contra Guerau de Cabrera, el comtat davant Jaume I, de qui havia estat promesa abans del seu casament El rei desallotjà Cabrera del comtat i celebrà 1228 un contracte de concubinatge amb Aurembiaix Si aquesta premoria sense fills, Jaume I heretaria el comtat El contracte no tingué…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina