Resultats de la cerca
Es mostren 1774 resultats
Enric Borràs i Oriol
Cinematografia
Actor.
Vida Considerat una de les màximes figures del teatre català del seu temps, i també del de parla castellana El seu germà Jaume també era actor Es casà en segones noces amb l'actriu Dolors Delhom A setze anys protagonitzà Les joies de la Roser , en què fou descobert per l’empresari i director escènic Antoni Tutau, que el feu debutar al teatre Tívoli el 1887 en el drama de Joan Palou i Coll, La campana de la Almudaina Obtingué el seu primer gran triomf amb el Rei i monjo d’Àngel Guimerà 1890, de qui estrenà el drama La festa del blat 1896 al costat d’Iscle Soler, el seu mestre Treballà en…
Henryk Jarecki
Música
Compositor, director i pedagog polonès.
Tingué com a mestre S Moniuszko, que influí en el desenvolupament del seu estil Estudià direcció, orgue i piano, i començà la seva carrera com a contrabaixista al teatre Wielki de Varsòvia Destacà per la tasca que desenvolupà com a director al teatre de L’viv, fins a convertir la seva companyia en la més important del país Programà òperes de compositors polonesos i inicià el gran repertori romàntic europeu La companyia feu gires per diverses ciutats de Polònia Les seves composicions estigueren dedicades bàsicament al repertori per a l’escena òperes de temàtica històrica La major…
Gladys Swarthout
Música
Contralt nord-americana.
Estudià cant a Chicago, on debutà el 1924 com a pastor Tosca El 1929 es presentà amb el paper de Cieca al Metropolitan de Nova York La Gioconda , on actuà fins el 1945, destacant-se especialment en òperes de Ch Gounod Faust , G Verdi La forza del destino , G Bizet Carmen i V Bellini Norma El 1934 hi estrenà Merry Mount , de H Hanson, en la qual sobresortí per la subtil interpretació que feu, afavorida per la seva gràcil presència escènica El 1945 publicà a Nova York la seva autobiografia, Come Soon, Tomorrow El 1954 es retirà de l’escena i es traslladà a Florència
Joshua Redman
Música
Saxofonista tenor, alt i soprano nord-americà.
Durant la seva infantesa estudià clarinet i, més tard, saxòfon El 1990, després d’haver estudiat sociologia i dret, s’inicià professionalment com a músic L’any següent guanyà el primer premi del Thelonious Monk International Saxophone Competition i ben aviat es convertí en un dels noms més sollicitats de l’escena mundial Ha collaborat amb Elvin Jones Youngblood , 1992, Joe Lovano Tenor Legacy , 1993 i Milt Jackson The Prophet Speaks , 1993, entre d’altres, i alhora ha realitzat llargues gires amb el seu propi quartet, amb el qual ha enregistrat Moodswing 1994, Spirit of the…
Wong Kar Wai
Cinematografia
Director cinematogràfic xinès.
Debutà amb Wong gok ka moon ‘As Tears Go By’, 1988 i es convertí en un director de culte a Occident quan el nord-americà Quentin Tarantino comprà els drets per a distribuir Chong qing sen lin ‘Chunkgking Express’, 1994 Posseïdor d’una sensual posada en escena i caracteritzat per la seva gran estilització visual i la seva narrativa no convencional, ha dirigit també, entre d’altres, Dung che sai duk ‘Cendres del temps’, 1994, Duo luo tian shi ‘Àngels caiguts’, 1995, Cheun gwong tsa sit ‘Happy Together’, 1997, guanyadora del premi al millor director al Festival de Canes, Fa yeung…
Thot
Mitologia
Déu egipci originari de l’Hermòpolis del delta i després divinitat principal de l’Hermòpolis de l’Alt Egipte, on presidia una ogdòade d’acord amb la doctrina hermopolitana (religió egípcia).
Primitivament una divinitat lunar, més tard fou adorat sobretot com a déu de la saviesa, de l’escriptura i del còmput del temps Escriba dels déus, esdevingué, lògicament, patró dels escribes i dels mags Tingué així mateix un paper en la llegenda osiríaca, on es mostra favorable a Osiris i al seu fill Horus Intervé també en la famosa escena on és pesat el cor psicòstasi del difunt davant el tribunal osiríac Els egipcis el representaven com un home amb cap d’ibis, bé que una tradició en feia un babuí Tenia la deessa Šešat com a companya En època grecoromana 323 aC-395 dC fou…
Agrupació Dramàtica de Barcelona
Teatre
Institució fundada a Barcelona el 1954, com a secció del Cercle Artístic de Sant Lluc, amb la finalitat de promoure el teatre.
En fou president Ferran Soldevila, i la direcció general en fou encomanada, successivament, a Lluís Orduna, a Pau Garsaball i a Frederic Roda, el qual li donà l’orientació definitiva, clarament eclèctica Malgrat les limitacions que suposava el fet de no ésser un grup professional, significà el primer intent seriós de la postguerra per a incorporar els nous corrents del teatre europeu a l’escena catalana Estrenà obres de Salvador Espriu, Joan Oliver, Manuel de Pedrolo, Joan Brossa, Baltasar Porcel, etc, i donà a conèixer Brecht, Anouilh, Rattigan, Dürrenmatt, Ionesco, etc Fou…
Armand Salacrou
Teatre
Autor dramàtic francès.
Collaborador de L’Humanité i L’Internationale , fou després secretari general del teatre de l’Atelier Debutà en l’escena amb obres de línia surrealista Le casseur d’assiettes 1923, Tour à terre 1925, etc A partir del 1936 oferí el millor de la seva producció, com Un homme comme les autres 1936, La terre est ronde 1938, Les nuits de la colère 1946, Le miroir 1956, La rue noire 1967 i altres Publicà dos reculls de memòries C'était écrit 1974 i Les amours 1976 Fou membre de l’Académie Goncourt 1949-83 i president de la Societat de Dramaturgs Francesos des del 1965
Manuel Tamayo y Baus
Teatre
Dramaturg castellà.
Fill d’actors, conegué profundament l’ambient teatral i es dedicà sobretot a la renovació de l’escena Fou director de la Biblioteca Nacional i secretari perpetu de la Academia Española El seu teatre és de caràcter realista, amb un sentit moralitzant i didàctic, bé que algunes primeres obres palesen encara trets romàntics, com Àngela 1851, inspirada en Schiller, Virginia 1853, etc Conreà també el teatre de tesi i de costums, com en La bola de nieve 1856 i Los hombres de bien 1870 La seva obra cabdal és Un drama nuevo 1867, ambientada en l’Anglaterra de Shakespeare, que hi intervé…
Bartomeu Oliver i Martí
Música
Músic.
Estudià música amb els mestres J Albertí i J Balaguer, i fou deixeble de Paul Dukas a l'Escola Normal de Música de París 1935 El 1940 fundà i dirigí, fins al 1944, l’Orquestra Filharmònica Balear, de Palma Dirigí també la banda La Musa de Selva i les bandes municipals de Porreres, Lloret de Vistalegre i Inca Composà més de 200 obres de música simfònica, coral i de cambra És autor, entre d’altres, de la Simfonia núm 1 1928, suite Xilvar premi Nacional de Música 1930, Cançó de març 1933, Cantata 1935, Sons de Mallorca 1945, Himne a Mallorca 1945, Escena incaica 1974 i Nadal 1979
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina