Resultats de la cerca

De jove formà part del moviment de renaixement de Harlem i edità les revistes Challenge i New Challenge Després de la novella The Living is Easy 1948, es dedicà al periodisme El 1995 publicà el llibre de contes The Richer, the Poorer i la novella The Wedding

Poeta, crítica, narradora i assagista, guanyadora de diversos premis Lillian Smith, Front Page, Townsend, etc, participà activament en el moviment dels drets civils dels anys seixanta El 1984 fundà la seva pròpia editorial, Wild Trees Press Destaquen les novelles Meridian 1976, The Color Purple premi Pulitzer 1983, The Temple of My Familiar 1989 i By the Light of My Father's Smile 1998 els contes de In Love and Trouble 1973 i You Can't Keep a Good Woman Down 1982 els reculls poètics Revolutionary Petunias 1973 i Horses Make a Landscape Look More Beautiful 1984, i els assaigs In Search of Our…

Centrada en principi en la psicologia dels personatges, aviat es decantà més cap a l’acció i l’argument Publicà, entre d’altres, les novelles Plagued by the Nightingale 1931, Monday Night , Wedding Day 1931 i Generation without Farewell 1959, i els reculls de narracions The White Horses of Vienna 1936 i Fifty Stories 1980, com també poesia i assaig

Estudià dret i periodisme, professió que ha exercit des de molt jove Resident en diverses ciutats el Caire, Lima, Buenos Aires, París, Berlín, ha destacat en el gènere de la narrativa curta El 1980 publicà el seu primer recull, Mi hermana Elba , al qual seguiren Los altillos de Brumal 1983, Cris y Cros 1988, El ángulo del horror 1990, Con Ágatha en Estambul 1994, Parientes pobres del diablo 2006, el recopilatori  Todos los cuentos 2008, premi Ciutat de Barcelona i La habitación de Nona 2015, premi de la Crítica 2015 i Nacional de narrativa 2016 És també autora de novelles El año de Gracia ,…

Vida Filla de l’economista i tinent alcalde de Barcelona, Lluc Beltran i Flórez, cursà estudis de dret mentre es formava com a actriu a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual i actuava en el Teatre Espanyol Universitari o en el grup de l’Institut Nord-americà, amb Mario Gas i Carles Velat Marxà a París durant el maig del 1968 feu dos curts en cooperativa i teatre experimental Substituí Serena Vergano com a Charlotte Corday a Marat-Sade , dirigida per Adolfo Marsillach, i Gemma Cuervo en la sartriana Porta tancada Amb el nom d’Emma Silva o Emma Peiró, Carles Duran l’escollí per a interpretar un…

Collaboradora del Diari de Mallorca i d’ El Correo Catalán , començà la seva trajectòria narrativa amb novelles centrades a Mallorca i molt influïdes per les rondalles populars mallorquines Cròniques d’un mig estiu 1970, Cròniques de la molt anomenada ciutat de Montcarrà 1972 i El vaixell d’Iràs i no Tornaràs 1976 Amb Punt d’arròs 1978, introduí elements de reflexió feminista que es desenvolupen en dues de les seves novelles majors,  Joana E 1992, premi Prudenci Bertrana 1991, on empra la tècnica documental i presenta una biografia reivindicativa i apassionada d’un personatge real a la…

La seva obra es caracteritza per un fort intellectualisme Des d’una posició d’esquerres, es dedicà sobretot a l’assaig crític, marcat sovint com tota la resta de la seva obra per l’afirmació d’una perspectiva femenina Against Interpretation 1966, Styles of Radical Will 1969, Illness as Metaphor 1977, On Photography 1978, premi National Book Critics Circle Award, Under the Sign of Saturn 1980, AIDS and its metaphors 1989, The Way We Live Now 1991, Where the Stress Falls 2001 i Regarding the Pain of Others 2003 Conreà també la novella, The Benefactor 1963, Death Kit 1967, The Volcano Lover 1990…

Especialitzada en història de l’arquitectura valenciana, camp en què feu aportacions substancials, fou professora d’història de l’arquitectura a l’Escola d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de València La seva tesi de doctorat 1969 se centrà en l’arquitectura modernista a València, i donà lloc a  La arquitectura modernista en Valencia 1971, i un llibre cabdal, La arquitectura de la renovación urbana en Valencia 1973, amb un significatiu pròleg de Joan Fuster En aquest treball, que analitza les transformacions urbanes de València al segle XIX, plantejà el problema de l’impacte del…

Llicenciada en filosofia a la Universitat de València, exercí l’ensenyament a Bunyol, Figueres i Barcelona, on cursà periodisme Posteriorment fou professora a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Pompeu Fabra i es doctorà en filologia catalana Casada 1968 amb el periodista Xavier Dalfó , fou directora 1971-83 de la revista Canigó Destacà també com a articulista a la premsa en català Avui , Diari de Barcelona , El Temps , Serra d’Or , El Periódico de Catalunya Collaborà en alguns volums collectius Dona i societat a la Catalunya actual , 1978 La seva obra, tant…

Mort el seu primer marit, JWFBöhmer 1788, i després d’haver estat empresonada per les seves simpaties per la Revolució Francesa, es casà amb AWSchlegel 1796 L’influí notablement i tingué part en la formació del concepte romàntic de l’art figuratiu Die Gemälde , 1798, i l’ajudà a traduir Shakespeare Divorciada 1803, es casà amb FWSchelling Deixà un important epistolari