Resultats de la cerca

N'hi ha una única espècie vivent, el tuatara Sphenodon punctatus , que actualment només es conserva en alguns illots del N de Nova Zelanda i gaudeix d’una protecció extrema, perquè corria el risc de desaparèixer Es tracta de rèptils que poden arribar als 70 cm de longitud total i s’alimenten d’insectes i d’altres animals de petites dimensions Habiten en galeries, que generalment comparteixen amb els petrells L’estudi de fòssils mesozoics, del període juràssic, ha demostrat que les característiques primitives del grup no han variat al llarg de 200 milions d’anys La filogènia…

Fou descobert al final dels anys vint per RArqués i Miquel Crusafont Can Llobateres ha posat al descobert una importantíssima fauna de mamífers fòssils, i destaca la troballa de restes de l’esquelet d’un hominoide primitiu del gènere Dryopithecus , així com nombroses restes dentals Can Llobateres és així mateix l’estratotip de l’estatge Vallesià, definit pel mateix Miquel Crusafont, i que és l’equivalent continental del TortoniàLa composició faunística de Can Llobateres presenta una inusual diversitat de mamífers D’una banda, persisteixen les comunitats autòctones evolucionades…

Les seves contribucions paleontològiques han estat destacades Doctorat per la McGill University de Mont-real 1981, entre el 1985 i el 2005 dirigí el programa de paleontologia de dinosaures al Royal Tyrrell Museum of Paleontology Drumheller, Alberta És professor al Departament de Biologia de la Universitat d’Alberta Ha fet la descripció de més de 25 espècies de dinosaures i altres rèptils a partir de fòssils procedents de quasi tots els continents ha promogut la protecció i la promoció del patrimoni paleontològic canadenc i ha desenvolupat una important recerca sobre l’evolució de…

Cursà estudis de ciències naturals a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1957 i es doctorà el 1966 Ha estat professor en diverses universitats El 1958 anà a Colòmbia on ensenyà paleontologia a la universitat, a la facultat d’enginyeria de petrolis de Santander Bucaramanga, a l’Instituto de Ciencias Naturales de la Universitat de Bogotà, i fou cap de la secció d’estratigrafia i paleontologia del servei geològic colombià En aquest país, feu i promogué recerques en diversos aspectes de les ciències naturals i dictà nombroses conferències sobre aquesta temàtica De retorn a Catalunya,…

Es llicencià en farmàcia 1933 i es doctorà en ciències naturals 1955 Catedràtic de paleontologia a les universitats d’Oviedo 1960 i de Barcelona 1963 L'any 1931 participà en la fundació del Museu de Sabadell, del qual fou subdirector en acabar la Guerra Civil fins al final de la dècada dels seixanta, període en què la secció de paleontologia adquirí reconeixement Fou el creador i l’impulsor de l’ Institut de Paleontologia 1969 que dugué el seu nom i que l’any 2008 fou integrat a l’ Institut Català de Paleontologia S'especialitzà en l’evolucionisme i en l’estudi dels mamífers fòssils…

Deixeble de M Crusafont i M De Renzi, es llicencià en ciències geològiques per la Universitat de Barcelona el 1971 i es doctorà el 1976 Professor de geologia de la Universitat de Barcelona des del 1972, n'és catedràtic de paleontologia del 1986 ençà És especialista en l’estudi dels molluscs del Neogen fins l’actualitat, i també en els fenòmens de bioerosió fòssils i actuals L’any 1978 fundà el grup de treball Paleontologia del Neogen, de la Universitat de Barcelona Des del 1987 és cap d’estudis de l’ensenyament de geologia de la Universitat de Barcelona Fou vicepresident del…

És situat sobre del Cambrià i per sota del Silurià Va des de -505 fins a -438 milions d’anys Els materials ordovícics sovint són constituïts per esquists i quarsites, i en les sèries originals, a la Gran Bretanya, hi ha moltes roques vulcanosedimentàries i també conglomerats, gresos i grauwacke Els fòssils ordovícics més importants són graptòlits, que serveixen per a establir la bioestratigrafia d’aquest sistema També són importants els braquiòpodes i els trilobits Els molluscs experimenten una expansió notable amb la primera aparició important de lamellibranquis També apareixen…

És amorf, fràgil, de duresa 2, groc de mel, vermellós i a vegades també blau o verdós, transparent o translúcid Es troba en forma de nòduls, grans, gotes, plaques, o disseminat Es fon a uns 300°C i es crema tot desprenent una olor agradable Si hom el frega, s’electritza negativament Els jaciments principals es troben en l’Oligocè inferior es troba també en d’altres terrenys terciaris o quaternaris, però hi és allòcton És abundant al N d’Alemanya, al llac de Constança i a les costes de les mars Bàltica i del Nord hi ha també, entre d’altres, importants jaciments a Birmània i Austràlia A la…

Consideracions generals Detalls morfològics i anatòmics del protallus de les filicates a aspecte general dels protallus, amb els arquegonis enclavats a la part superior de la làmina i els anteridis a la inferior a partir d’un arquegoni fecundat comença a desenvolupar-se l’esporòfit, o sigui la falguera comunament visible b detall dels anteridis madurs, alliberant espermatozoides c detall dels arquegonis l’arquegoni més augmentat, amb una ovocèllulal d espermatozoide pluriflagellat i espiralat fecundant una ovocèllula Mikel Zabala/Jordi Corbera La classe de les filicates, també anomenada…

Els fòssils han estat l’eina tradicional per a estudiar la vida en el passat i en ells s’ha basat gran part del nostre coneixement per a reconstruir quins han estat els processos evolutius i quan s’han produït La comparació de diferents fòssils entre ells i amb les formes actuals de vida ha permès, en efecte, fer un arbre evolutiu en el qual els fòssils se situen com a avantpassats de formes actuals i estableixen lligams entre elles I en cas de conèixer-se l’edat del fòssil, aquest es pot emmarcar dins de coordendades de temps Aquesta reconstrucció resulta sovint molt poc acurada, però tant…