Resultats de la cerca

Contribuí a crear i desenvolupar moltes de les branques de la matemàtica pura i aplicada Foren transcendents les seves aportacions a la mecànica de fluids, anàlisi, probabilitat, teoria de les equacions funcionals, teoria generalitzada de la informació, etc Fou investida doctora honoris causa a les universitats de Gant i Bolonya, i nomenada membre de les acadèmies de ciències de París, Madrid, Varsòvia, Washington i Nova York

Fou collaboradora de la seva mare, Marie Curie, i després del seu marit, F Joliot, i tingué una participació destacada en les investigacions sobre radioactivitat i energia atòmica Dirigí l’Institut du Radium, i compartí amb el seu marit el premi Nobel de química del 1935

Treballa en una obra molt personal que barreja gran varietat de mitjans, com el vídeo, la fotografia, la installació o les tecnologies més innovadores Realitza una sèrie d’accions i performances sobre ella mateixa, utilitzant el seu cos com a suport Ha enregistrat amb filmacions i fotografies intervencions quirúrgiques, bàsicament de cirurgia plàstica, operacions a les quals se sotmet freqüentment, en el que anomena “art carnal” L’any 1999 realitzà la sèrie Self-Hybridations , fotografies en què continuava explorant el seu cos i les manipulacions que hi exercia per mitjà d’intervencions…

Utilitza diferents suports i tècniques, com fotografies i texts, installacions, llibres, objectes i pellícules La seva obra es caracteritza per la intrusió en la intimitat i la seva difusió pública, i s’aplega en diferents sèries, com Els dorments , en què retrata amics i coneguts mentre dormen, relacions de parella, etc la Suite veneciana , en què fotografia un home durant una estada a Venècia, d’incògnit El detectiu , un reportatge sobre ella encarregat a uns detectius Els cecs , recull de fotografies de persones cegues al costat de texts que expliquen com senten les coses L’absència ,…

Germana de Georges de Scudéry, collaborà amb ell en la redacció de les novelles Ibrahim ou l’Illustre Bassa 1642 i Artamène ou le Gran Cyrus 1649-53 És autora de Clélie 1654 i Célinte 1661 Els darrers anys conreà la literatura moralista, com en les seves Conversations morales 1680-92

Fou considerada la millor del seu temps Actuà a l’Opéra de París des del 1721 més tard anà a Londres, on causà alguns escàndols pel seu vestuari Tornà a París, on fou rival de Marie-Anne Cupis de Camargo Féu la coreografia de molts ballets

De vida agitada i plena d’escàndols fou obligada a prendre els hàbits, que després abandonà, tingué un fill, que mai no reconegué, el famós D’Alembert Regentà un dels salons literaris més importants del moment i escriví algunes novelles en collaboració amb els seus nebots Pòstumament 1790, fou publicada la seva correspondència

Condeixebla de GAuric, AHonegger i DMilhaud, formà part del Grup dels Sis i rebé els consells artístics de Maurice Ravel És autora d’obres instrumentals i de cançons Collaborà en el ballet collectiu Les Mariés de la tour Eiffel 1921 i compongué els ballets Marchands d’oiseaux 1923 i Parisiana 1955

Fundada el 1833 per Auguste Garnier 1810-1887 i pel seu germà Hippolyte 1815-1911, els quals crearen una collecció de clàssics francesos i una altra de poesia editaren les obres de Proudhon i Sainte-Beuve i les obres completes de Chateaubriand, entre altres Actualment edita també llibres d’ensenyament

Autora d’una cèlebre chaise-longue conjuntament amb Le Corbusier, amb qui collaborà posteriorment en l’elaboració d’un mòdul de cuina a la Unitat d’Habitació de Marsella Amb Jean Prouvé i Pierre Blanchon projectà prototips d’habitatges prefabricats i, en solitari, les oficines d’Air France a Tòquio i París, entre d’altres