Resultats de la cerca
Es mostren 1144 resultats
clorènquima
Botànica
Parènquima verd, assimilador, en especial el corresponent al mesofil·le de la fulla.
embeinador | embeinadora
escalpel
Ganivet petit, de fulla prima i punxeguda, que serveix per a disseccionar.
bombo

Bombo amb deu tensors per banda
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió de so indeterminat.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa del grup dels tubulars cilíndrics amb dues membranes És un tambor cilíndric de grans dimensions que hom fa sonar percudint-lo amb una maça amb la mà dreta mentre l’altra controla la durada del so o, en el cas de la bateria, amb un mecanisme de pedal Amb un diàmetre que oscilla entre 80 i 100 cm i una fondària d’uns 40 cm, és l’instrument de percussió més gros de l’orquestra simfònica, a la qual s’incorporà al final del segle XVIII D’altres de mida més petita són utilitzats per la banda, per grups de jazz , rock , etc -…
bulb

Bulb (trena d’alls)
© Fototeca.cat-Corel
Anatomia vegetal
Òrgan, ordinàriament subterrani, constituït per una tija curta i engruixida, amb una gemma destinada a originar la tija aèria en donar-se les condicions adequades, i envoltada de fulles carnoses i riques en reserves, entre les quals hi ha altres gemmes, que originaran nous bulbs.
Hom pot distingir tres menes de bulbs el massís , bàsicament constituït per la tija carnosa, com el del safrà el tunicat , format essencialment per fulles carnoses de manera que les externes, membranoses i més pigmentades, cobreixen les més internes, com el de la ceba i l' esquamós , amb fulles carnoses més curtes i imbricades, com el de la flor de lis A vegades el bulb pot ésser múltiple , com el de l’all El bulb representa un òrgan de resistència que permet a un gran nombre de geòfits de travessar l’època desfavorable freda o seca de llur cicle vegetatiu Bulb Massís del safrà 1, fulla 2,…
Zbigniew Herbert
Literatura
Poeta, dramaturg i assagista polonès.
Llicenciat en dret, també estudià economia, filosofia i història de l’art Relacionat amb el renaixement de la literatura polonesa dels anys cinquanta, de la seva obra destaca la poesia, metafísica, parabòlica, arrelada en la tradició clàssica, que reflecteix l’aïllament i la manca de drets de l’individu davant el sistema, i la tensió entre la relació del poeta amb la forma i els seus sentiments pel sofriment humà Corda de llum 1956, Estudi de l’objecte 1961, Inscripció 1969, Fulla 1984, Informe des de la ciutat assetjada 1984, Elegia a la partida 1990, Rovigo 1992 i Epíleg a una tempesta 1998…
Sant Martí de Saltèguet (Alp)
Art romànic
Fou la parròquia del vilatge de Saltèguet, avui despoblat Encara es conserven les ruïnes d’aquest despoblat prop del quilòmetre 150 de la carretera N-152, a la sortida de la baga de Saltèguet La parròquia de Saltèguet és esmentada per primera vegada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, document datat l’any 819 però que cal datar vers la segona meitat del segle X En el testament de Ramon Berenguer del 1130, aquest feu donació a Berenguer de Fullà i el seu germà del feu de Saltèguet perquè el tinguessin pel fill de Bernat Berenguer, excepte els drets de l’església de Sant…
ressort

Quatre tipus de ressorts
© Fototeca.cat
Tecnologia
Peça elàstica, generalment d’acer, capaç de suportar deformacions importants, la qual, després d’haver estat comprimida, estirada, doblegada, etc, per l’acció d’una força, recupera, en cessar aquesta acció, la seva posició natural desenvolupant una força utilitzable.
Els ressorts són emprats per a diverses finalitats, entre les quals cal destacar les d’amortidors de xocs topalls dels vagons de tren, ballestes d’automòbil, etc, d’acumuladors de treball molla dels rellotges, de les joguines, etc, per a repartir esforços en els somiers, etc, de limitadors d’esforç en les premses, etc, per a mesurar forces, com a element d’oscillació espiral dels rellotges, etc, etc Els ressorts poden ésser classificats, segons que la deformació principal sigui per flexió o per torsió, en ressorts de flexió i ressorts de torsió segons la manera com són aplicades les forces,…
Biòpsia dels òrgans digestius
Patologia humana
És anomenada biòpsia l’extracció d’una mostra d’un teixit lesionat que després, al laboratori, es prepara i se secciona en llesques fines que s’observen amb un microscopi La biòpsia constitueix l’única tècnica diagnostica amb la qual es pot confirmar amb precisió la diagnosi de nombrosos trastorns digestius Tanmateix, però, com que per a la realització d’aquest estudi cal lesionar el teixit que es vol analitzar, solament es reserva per a alguns trastorns crònics o greus en què es requereix una diagnosi precisa que no és possible d’obtenir amb d’altres tècniques diagnostiques més senzilles Per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina