Resultats de la cerca

Advocat republicà i liberal, lluità a Valladolid contra els carlins i fou diputat durant el Bienni Progressista 1854-56 Oposat a Isabel II, hagué d’emigrar a París 1866 El 1868 s’uní a la revolució i féu costat a la república unitària i conservadora Fou ministre de governació 1874 en el govern del general Serrano Publicà unes Historias 1878-80, on es justifica i ataca Francesc d’Assís de Borbó i Sor Patrocinio

Format a Mèxic i a París, el 1939 s’incorporà al servei exterior del seu país Fou ministre d’afers estrangers 1957-61 i ambaixador al Brasil 1962-64 Des de la seva creació, el 1964, presidí la comissió preparatòria per a la desnuclearització de l’Amèrica Llatina, que culminà amb la signatura del tractat de Tlatelolco 1967 en 1971-75 fou representant del seu país a l’ONU i des del 1977 presidí la delegació mexicana en la Conferència de Desarmament de Ginebra Actiu pacifista i impulsor del desarmament nuclear, escriví una vintena de llibres La desnuclearización de América Latina , 1967 La…

Tipògraf, ingressà el 1876 a l’Asociación del Arte de Imprimir i fou un dels fundadors del nucli socialista madrileny del 1879 i un dels informadors de la Comissió de Reformes Socials 1884 Era secretari de la Federació Tipogràfica quan, pel maig del 1886, anà a València a organitzar, juntament amb Antoni Cortès, l’Agrupació Socialista Valenciana Del 1887 al 1897 residí a Barcelona, on impulsà la creació del PSOE local i de la UGT, de la qual fou president 1888-92 i secretari 1894-97, i encapçalà l’Agrupació Socialista de Barcelona També destacà en la consolidació de l’Agrupació Socialista de…

Pastor, fill de llauradors, estudià a Saragossa El 1473 figura com a reboster de cambra de la casa de Ferran II de Catalunya-Aragó Becat al collegi de Sant Climent de Bolonya 1476, hi obtingué el títol de mestre en teologia 1480 De nou a Saragossa, fou nomenat canonge de la seu Fou amic i confessor de Pedro de Arbués Fou vicari general del tribunal que jutjà els responsables de l’assassinat d’aquest 1485 Predicador reial i confessor de la reina 1487, fou ardiaca de Daroca i inquisidor de Saragossa i de Tarassona el 1493 el rei el nomenà reformador de religioses, i el 1500 fou enviat a Granada…

Membre del partit liberal, fou ministre de governació en el govern de Montero Ríos 1906, de gràcia i justícia en el de Moret, de foment en el de López Domínguez i d’estat en el de Canalejas 1910-12, i signà un tractat amb el Marroc i un altre amb França sobre el Marroc A la mort de Canalejas se separà dels liberals de Romanones, del qual fou rival constant en la direcció del partit, i formà el partit liberal democràtic Fou cap del govern el 1917 d’abril a juny, però l’en feren caure les juntes militars de defensa tornà a la presidència del novembre del 1917 al març del 1918 Ministre de…

Començà pel gènere teatral amb El canto de los grillos , que rebé el premi Ciutat de Mèxic el 1954 Es revelà com a contista amb Imagen primera 1963 i La noche 1963 Seguiren després novelles, com ara Figura de paja 1964, La casa en la playa 1966, La presencia lejana 1969, La vida perdurable 1970, Crónica de la intervención 1981 i De anima 1984 La seva habilitat com a assagista es reflecteix en llibres com Cruce de caminos 1965, La aparición de lo visible 1966, Desconsideraciones 1968 i La errancia sin fin 1981, un recull d’assaigs sobre Robert Musil, Jorge Luis Borges i altres autors que…

Les seves novelles — Cerca de Oviedo 1946, Los liberales 1965, El reinado de Witiza 1968, El rapto de las Sabinas 1969, Las hermanas coloradas 1970, El carnaval 1981— i els seus relats — Memorias de un cazadotes 1953, Cuentos republicanos 1961, Historias de Plinio 1968, Cuentos de amor vagamente 1985— descriuen personatges i ambients populars amb una amable ironia També publicà assaigs i estudis literaris Antología de cuentistas españoles contemporáneos 1959 i El teatro social en España 1962

Fou director de la revista Garcilaso 1943-46, que aglutinà el grup de poetes de la “Juventud creadora” Partidari del classicisme i d’una mètrica rigorosa del poema, sabé mantenir el seu lirisme formalista enfront de la retòrica imperial vigent a la postguerra És autor de Tregua 1951, La hora undécima 1963, Memorias y compromisos 1966, Taller de arte menor y cincuenta sonetos 1973, Sonetos españoles a Bolívar 1983, Nuevo elogio de la lengua española Piedra y cielo de Roma 1984, Galiana 1986, Carta a la madre 1988 i Mar viviente 1989 Fou nomenat 1982 membre de l’Academia Española de la Lengua…

Fou professor de filosofia de la Institución Libre de Enseñanza i durant els anys 1936-39 professà a l’Argentina En tornar, convertit al catolicisme, fou ordenat de sacerdot i continuà l’ensenyament a la Universitat de Madrid Format en el neokantisme i el bergsonisme, fou un dels introductors de la fenomenologia a la península Ibèrica entusiasta de Scheler i de Heidegger, rebé, finalment, les influències d’Ortega y Gasset Entre les seves obres cal destacar La filosofía de Kant 1917, La filosofía de Bergson 1917, Ensayos sobre el progreso 1932 i Lecciones preliminares de filosofía…

Llicenciada en filosofia i lletres 1970 Fou professora d'ensenyament secundari, model i actriu de teatre El seu primer relat,  El Sur  , d'inspiració autobiogràfica, fou la base de la pellícula homònima dirigida per l'aleshores company seu Victor Erice, estrenada el 1982 i que esdevingué un dels títols clàssics del cinema espanyol, però no fou publicada fins el 1985, juntament amb una altra narració, Bene 1985 Posteriorment publicà, en un registre entre enigmàtic i tràgic,  El silencio de las sirenas 1985, premis Herralde i Diario 16, La lógica del vampiro 1990, Las mujeres de Héctor 1994,…