Resultats de la cerca
Es mostren 1082 resultats
objecte de Herbig-Haro
Astronomia
Petita nebulosa lluminosa que es troba sovint prop d’estels joves tipus T-Tauri.
Un objecte de Herbig-Haro s’origina quan el material expulsat a altes velocitats i en forma de jet per un estel jove topa amb una concentració de gasos interestellars i fa que aquesta brilli Al llarg dels anys un objecte de Herbig-Haro va canviant lleugerament de forma, mida i brillantor Els seus descobridors foren George Herbig i Guillermo Haro durant la dècada del 1940
equació de Beattie-Bridgman
Física
Equació que relaciona la pressió, el volum i la temperatura d’un gas real, vàlida dins un ampli interval de valors d’aquestes variables.
En la seva deducció, hom té en compte la interacció entre les molècules del gas S'escriu , essent A = A 0 1— a/v , B = B 0 1— b/v , ε = c/vT 3 , on p és la pressió, T la temperatura, v el volum, R la constant dels gasos, i A 0 , a , B 0 , b i c , constants típiques de cada gas
alúmina activada
Química
Alúmina en forma granular de porositat molt elevada i gran superfície específica (100 a 400 m 2
/g), que manifesta una gran capacitat d’adsorció, especialment per l’aigua.
Hom l’obté desidratant i calcinant al voltant de 500° l’hidròxid d’alumini en un corrent de CO 2 Un cop saturada d’humitat, pot ésser reactivada escalfant-la a 180°- 300°, i el cicle d’adsorció-reactivació pot ésser reptetit diverses vegades És utilitzada per a assecar gasos o vapors i certs líquids, com a catalitzador i suport de catalitzadors i com a adsorbent, especialment en cromatografia
obsidiana
Mineralogia i petrografia
Vidre volcànic que es correspon en la seva composició amb les riolites.
És formada per lava fosa, amb molt poca aigua 0,25-2,3% i amb molts gasos procedents del volcà És negra o molt fosca, i de vegades té reflexos metàllics Amb el microscopi hom pot veure que no té cap element cristallitzat Presenta una textura microsferulítica i una fractura concoidal Posseeix els mateixos elements que la traquita Hom la troba com a lava a les comarques volcàniques
combustió submergida
Tecnologia
Sistema industrial emprat per a escalfar o concentrar grans masses de líquids.
Consisteix a cremar directament en el si del fluid una mescla d’aire amb un combustible gasós Els productes de la combustió travessen el líquid en forma de petites bombolles diàmetre mitjà estimat en 0,016 cm i cada una d’elles actua de bescanviador de calor Té les principals aplicacions en el cas de líquids molt viscosos, solucions corrosives i quan el contingut de sòlids és molt elevat
deshidratasa
Bioquímica
Nom usual d’alguns enzims del grup de les hidrolases.
La carbonatodeshidratasa o anhidrasa carbònica catalitza reversiblement la hidratació i deshidratació del diòxid de carboni Intervé en la regulació del pH de la sang i en processos de bescanvi gasós a nivell pulmonar Les deshidratases d’aminoàcids, com la L-serina, la treonina i altres, catalitzen la deshidratació d’aquests aminoàcids, acompanyada d’alliberament d’amoníac, per desaminació no oxidativa Aquests enzims depenen del fosfat de piridoxal com a coenzim
desgasament
Química
Acció de desgasar l’aigua d’alimentació de les calderes de vapor o destinada a processos químics.
Hom empra dues menes de desgasament el procediment físic, portat a terme mitjançant un desgasador, aprofita la disminució de solubilitat dels gasos en augmentar la temperatura del dissolvent en el procediment químic hom empra un reactiu que, combinat amb l’oxigen, doni un producte inert El reactiu més emprat és la hidrazina, que reacciona amb l’oxigen donant nitrogen gas inert i aigua que s’incorpora al dissolvent
careta antigàs

careta antigàs
(CC0)
Oficis manuals
Careta destinada a protegir durant un cert temps els ulls i les vies respiratòries d’un home o un animal envoltat d’aire irrespirable.
Es compon d’una peça de cautxú o lona impermeable que s’adapta a la cara, cintes per a fixar-la al cap, dos oculars antientelans, una vàlvula de sortida de l’aire i un cartutx filtrador que absorbeix els gasos i els fums barrejats amb l’aire abans d’arribar a la boca i que s’uneix a la careta per mitjà d’una rosca que en permet la reposició
Pierre Curie
Pierre Curie
© Fototeca.cat
Física
Físic francès.
Cursà estudis a la Sorbona, on es llicencià en ciències 1877 i treballà com a ajudant al laboratori de QP Desains El 1880 descobrí la piezoelectricitat a través d’experiments duts a terme conjuntament amb el seu germà Paul-Jacques, i a partir dels seus estudis sobre l’estructura cristallina elaborà una teoria general de la simetria aplicable a tots els fenòmens físics Per tal d’investigar a fons el magnetisme , perfeccionà alguns instruments de mesura i construí una balança aperiòdica de lectura directa balança de Curie i una balança de torsió destinada a mesurar la susceptibilitat…
envidrament aïllant
Construcció i obres públiques
Envidrament utilitzat per a reduir la transmitància del vidre de les finestres i altres obertures exteriors generalment format per dos o més fulls de vidre separats per una cambra d’aire.
El seu efecte d’aïllament tèrmic i acústic depèn bàsicament del gruix dels fulls de vidre, el de la cambra d’aire, el gas utilitzat per a omplir-la, les característiques del separador perimetral i els tractaments superficials de les cares externes del vidre Alguns models de vidre aïllant contenen algun gas noble argó, generalment ja que són gasos més pesats que l’aire i la seva viscositat més elevada redueix la convecció tèrmica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina