Resultats de la cerca
Es mostren 3046 resultats
sagnia
Electrònica i informàtica
Desplaçament, respecte al marge esquerre d’un paràgraf, de l’inici de la primera línia.
L’ús de la sagnia facilita la llegibilitat perquè dóna un element visual més a la separació entre paràgrafs, a banda de la discontinuïtat amb la línia anterior el punt i a part, i l’espaiat entre paràgrafs, que de vegades és superior a l’espaiat entre línies La sagnia més habitual desplaça la primera línia del paràgraf cap a la dreta, amb relació al marge d’aquest la sagnia negativa, o francesa, molt usada en diccionaris, catàlegs i bibliografies, per exemple, la desplaça cap a l’esquerra
isoflavona
Farmàcia
Subgrup de flavones, inclòs al grup farmacològic dels fitoestrògens i presents a la soia, els llegums i el trèvol vermell.
En ésser convertides pels bacteris intestinals en fenols heterocíclics, la seva estructura química és semblant a l’estradiol i adquireixen activitat terapèutica davant dels trastorns de la menopausa Contràriament, també poden tenir una acció antiestrogènica Hom els reconeix una acció protectora contra el càncer de mamella en constatar-se una menor incidència d’aquesta malaltia als països asiàtics i de l’Amèrica Central, on la soia és un element habitual en la dieta També s’ha observat un efecte protector en altres càncers hormonodependents com el d’ovari, el d’endometri i el de…
Junta dels Tres Bisbes
Nom que rebé popularment la junta creada per ordre de Ferran VII (1827) a Tarragona, per tal de jutjar els caps insurrectes de la guerra dels Malcontents.
Aquest nom provenia del fet que n'eren membres, a més d’alguns nobles i del canonge Ramon Llàtzer de Dou, els bisbes de Lleida i Girona i l’arquebisbe de Tarragona, que el rei, amb la seva forma de procedir tortuosa habitual, havia inclòs per tal com suposava que havien instigat o defensat la insurrecció La junta condemnà a mort alguns caps, com JRafí i Vidal i Albert Olives, amb la intenció de demanar gràcia al rei, però aquest sortí del Principat cap a València per tal de no concedir-la
Julius Bittner
Música
Compositor i escriptor austríac.
Deixeble de Josef Labor, compaginà la composició musical amb la seva carrera com a jurista Interessat en el gènere operístic, s’hi dedicà especialment, utilitzant llibrets escrits per ell mateix El plantejament fàcil i popular de les seves òperes les convertí en repertori habitual dels teatres vienesos En altres ocasions tractà temàtiques més serioses, però sense obtenir la mateixa acceptació i reconeixement Havent abandonat la composició per dedicar-se a la crítica, una malaltia l’obligà a retirar-se, la qual cosa aprofità per a compondre una nova òpera i un rèquiem que restaren…
El que cal saber de l’hèrnia crural
Patologia humana
És anomenada hèrnia crural la protrusió o la sortida de diversos teixits o segments d’òrgans que pertanyen a la cavitat abdominal des de la seva localització habitual envers el conducte crural, un espai anatòmic petit i allargat que es troba per sota de la pell, a la zona interna de l’arrel dels membres inferiors L’hèrnia crural afecta gairebé sempre un sol membre inferior, que en més de la meitat dels casos és el dret El tractament consisteix en una intervenció quirúrgica, que s’efectua amb una facilitat relativa i aconsegueix resultats excellents
capitoli

El Capitoli de Washington, edifici construït entre els anys 1792 i 1869
© Xevi Varela
Arquitectura
Edifici monumental destinat generalment a seu administrativa, parlamentària, etc.
El nom prové del Capitoli, emplaçament del palau dels senadors, a Roma, reconstruït segons plans de Miquel Àngel Tot i que aquesta denominació fou emprada també a Europa —capitoli de Tolosa de Llenguadoc 1750-53, de Guillaume Cammas—, fou adoptada preferentment al continent americà el de Richmond Virgínia, acabat el 1795, és obra de Jefferson, que es basà en els temples jònics clàssics el de Washington 1792-1869 imposà el model amb gran cúpula, molt habitual tant als EUA com a l’Amèrica Llatina Buenos Aires, l’Havana
arioso
Música
A la manera d’una ària.
Estil de cant a mig camí entre el recitatiu i l’ària Aquest terme s’usa, generalment en les òperes, oratoris i cantates, per a designar els fragments d’un recitatiu en què el compositor abandona l’estil declamat habitual per una expressió més lírica El terme aparegué a Itàlia durant la primera meitat del segle XVII Les expressions in aria , alla battuta , i el terme cavata s’usaren també en aquest sentit Händel va designar amb aquest nom algunes àries curtes Per extensió, es pot aplicar també a moviments instrumentals d’estil semblant
voluntary
Música
Peça de música instrumental -usualment per a orgue- típicament anglesa, d’estil i forma lliures, interpretada en el culte religiós anglicà, abans, durant o després del servei religiós.
Molts dels exemples de Th Tomkins, J Blow, GF Händel i altres compositors són estilísticament molt similars a la fantasia, el verse , les variacions corals, la fuga o el preludi i fuga De fet, fou molt habitual l’ús de l’estil fugat, amb preludi o sense, com es troba ja en la primera composició que portà el nom de voluntary , continguda en el Mulliner book ~1560, de R Alwood Durant el segle XVIII la majoria de voluntaries s’estructuraren en dos moviments, però també n’hi ha exemples en tres i quatre moviments
Trio Bartók
Música
Formació catalana de cambra que a partir del 1979 s’anomenà Grup Bartók.
Nasqué a Barcelona l’any 1973 amb MC Poch al piano, M Gaspà al clarinet i P Serra alternant el violí i la viola Des del seu naixement ha estrenat moltes obres de compositors contemporanis, un gran nombre de les quals dedicades especialment a aquesta formació i una quantitat considerable deguda a autors catalans És un dels grups capdavanters en la difusió de la música contemporània El 1979 el Trio amplià la seva plantilla de manera flexible a partir de la formació inicial Joan Lluís Moraleda n’és el director habitual
Niccolò Paganini
Retrat del violinista Paganini , realitzat pel pintor francès Jean-Auguste-Dominique Ingres (1780-1867)
© Corel Professional Photos
Música
Violinista i compositor italià.
Aplicà mètodes propis a la interpretació del violí i desenvolupà una tècnica superior a l’habitual al seu temps, fins al punt que fou dit que tenia dots sobrenaturals per un pacte amb el diable Actuà per tot Europa i assolí èxits assenyalats amb peces pròpies i variacions sobre temes d’òpera Rossini, Mozart Deixà també concerts per a violí i orquestra, alguns merament en forma d’esbós a més dels dos que deixà complets, hom n'ha reconstruïts quatre També deixà 24 capricis per a violí i diverses sonates
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina