Resultats de la cerca

Rebé lliçons de Juan Lino de Leturia, organista de la parròquia on era nen soprano Posteriorment estudià humanitats a Salamanca Acabats els estudis universitaris, rebé lliçons d’harmonia i contrapunt de B Echeverría Fou nomenat professor de música al Seminari de Salamanca Des del 1902 fou titular de l’Orfeó Donostiarra, que situà en un gran nivell artístic reconegut per públic i crítica i amb el qual realitzà diverses gires arreu de l’Estat espanyol, França i també Bèlgica, on obtingué diversos premis honorífics i distincions De nou a Espanya, fou guardonat amb la Creu d’Alfons XII i, des del…

Fou conegut principalment per la seva astronomia, fins el punt que el model geocèntric que s’imposà durant tota l’Edat Mitjana duia el seu nom Com a teòric de la música fou més un bon compilador que un pensador original En L’Harmonia discutí amb precisió alguns aspectes problemàtics del càlcul d’intervals pitagòric Plantejà la diferència existent entre el valor del càlcul directe d’una quarta o una quinta i el valor d’aquests intervals calculat a partir del semitò com a unitat de mesura Amb això, Ptolemeu recordava la distinció entre la concepció de l’interval com a distància…

Estudià solfeig amb Ll Millet, i harmonia, contrapunt i composició amb E Morera a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Posteriorment es formà com a violinista al Conservatori Superior de Música del Liceu Dirigí, entre altres grups, els cors La Violeta d’En Clavé, l’Orfeó Gracienc, l’Orfeó Social Metropolità i la Coral Núria de la Unió Excursionista de Catalunya Fou professor de solfeig de l’Escola Municipal de Música Com a compositor, és autor de diverses sardanes per a cobla i per a cor, a més de cançons i poemes escènics El 1947 guanyà el certamen convocat per la Comissió…

Estudià al Conservatori de Música de París, on fou distingida amb un premi de piano i un altre d’harmonia Es perfeccionà en clavicèmbal amb Robert Veyron Lacroix Fou clavecinista titular de l’Antiqua Musica de París i de l’Orquestra Paul Kuetz Fundà la classe de clavicèmbal del Conservatori de Niça, on ha estat mestra d’alumnes com Scott Ross Els seus estudis musicològics la dugueren a enregistrar les sonates de flauta i clavicèmbal de JS Bach, al costat de Maxence Larrieu, i també moltes obres de compositors francesos dels segles XVII i XVIII, com Jacquet de la Guerre, Gaspar le…

Feu els primers estudis musicals a l’Escolania de Montserrat amb JB Guzmán Estudià harmonia i composició amb A Esquerrà i orgue amb A Bargalló Nomenat organista de la catedral de Girona el 1908, després ho fou del convent dels Pares Dominics de Barcelona, i el 1947, de la catedral de la mateixa ciutat Fou un organista reconegut, que oferí concerts i inaugurà orgues de diverses viles catalanes Entre les obres que escriví, la major part de caràcter religiós, cal destacar una Missa , per a tres veus masculines i orgue, els Cants religiosos per al poble , Dos cants a Maria , La…

Portaveu dels conflictes morals dels intellectuals del seu temps, de les seves novelles destaquen Ład serca ‘L’harmonia del cor’, 1938, amb influència de Bernanos Bramy raju ‘Les portes del paradís’, 1960 Idzie skaczac po górach ‘Heus aquí que ve saltant per les muntanyes’, 1963 i, sobretot, Popiół i diament ‘Cendres i diamants’, 1947, versió cinematogràfica d’AWajda, 1957, imatge dramàtica d’una Polònia immersa en el caos ideològic en acabar la Segona Guerra Mundial Cal afegir, a més, colleccions de contes com Noc ‘La nit’, 1946, Złoty lis ‘La guineu daurada’, 1955, de caràcter…

Deixeble de Lluís i Lluís Maria Millet, estudià piano amb Tomàs Buxó, orgue amb Joan Suñé i harmonia i composició amb Jaume Pahissa i Joaquim Zamacois a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Es formà en la direcció coral amb el seu pare, Antoni Pérez i Moya Sotsdirector, des del 1940, de l’Orfeó de Sants, el 1941 ocupà el càrrec d’organista de la basílica de la Mercè i, des de la mort del seu pare 1964, el de mestre de capella Del 1945 al 1996 fou director de l’ Orfeó Gracienc , amb el qual efectuà un gran nombre de concerts En el camp pedagògic, es dedicà a l’ensenyament…

Autodidacte en els seus inicis, després de ser ordenat de sacerdot fou nomenat organista de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià Perfeccionà els estudis d’harmonia i composició amb Vicenç M de Gibert i els de piano amb Mn Molera El 1917 fundà l’Orfeó Sarrianenc, que dirigí fins el 1954 Com a compositor es dedicà bàsicament al gènere de la sardana En compongué una trentena, de les quals cal destacar Flor nadalenca , Girona invicta , Dansaires Sarrianencs , Aubada de festa , Cantant a la Verge , Alegre primavera  i  Eulàlia També compongué sardanes corals, entre les quals…

Durant la seva infància estudià música a Londres Entre el 1895 i el 1897 visqué a París, on rebé lliçons d’harmonia, contrapunt i orquestració d’A Gédalge Valle Riestra és recordat bàsicament perquè fou el primer compositor nacionalista peruà El 1900 estrenà a Lima Ollantay , una òpera basada en un episodi de la història dels inques que fou molt ben acollida Posteriorment inicià la composició d’una altra òpera, també de tema incaic i titulada Atahualpa , que restà inacabada Compongué, a més, Misa de Requiem 1913, Elegía , per a orquestra, peces per a piano i cançons, i escriví…

Ingressà al Conservatori Nacional de Música, on estudià piano amb Rosita Renard i harmonia i composició amb PH Allende Entre el 1924 i el 1934 fou professor de música, però abandonà la docència temporalment per concentrar-se en els seus estudis musicals El 1942 fundà la Sociedad Chilena de Música i reprengué la tasca docent, primer a la Universitat Austral i després a la Universitat de Xile Compongué obres orquestrals i música de cambra i en el conjunt de la seva producció destaca una forta influència romàntica, així com la presència d’elements folklòrics De tot el seu catàleg…