Resultats de la cerca

El príncep Abdallà, fill de Hussein de Jordània, assumeix la regència del país per una urgent hospitalització del seu pare en un centre mèdic nord-americà La recaiguda de Hussein es produeix només una setmana després de la seva tornada a Jordània provinent dels Estats Units, on ha romàs mig any per a ser tractat contra el càncer En aquesta setmana Hussein ha designat Abdallà com a príncep hereu, un títol que des del 1965 detenia el germà del rei, Hassan ben Talal

Com és ara les de revocació de les disposicions testamentàries, la caducitat aplicable als testaments no notarials si no es compleixen determinades formalitats en els terminis legals i la nullitat que es produeix quan el testament o codicil no correspon a algun dels tipus que preveu la llei, s’ha atorgat amb violència, dol o frau o sense observança dels requisits de capacitat o forma exigits per la llei a Catalunya, a més, el testament és nul quan no conté institució d’hereu

A l’Antic Testament, el primogènit del pare tenia dret a una porció doble dels béns paterns i a ésser el cap de la família, mentre que el primogènit de la mare havia d’ésser consagrat a Jahvè purificació A l’edat mitjana, hom la troba en el dret successori feudal per la llei sàlica, el feu era indivisible i inalienable, transferible només al primogènit mascle fideïcomís Aquest dret ha estat conservat pel dret català en la institució de l'hereu

Només es té una notícia respecte a aquest castell L’any 1150 Arnau de Sanaüja, hereu dels Benavent, infeudà al cavaller Roger de Montanyana el castell de Saünc amb la tercera part dels dominis senyorials, i li encomanà els cavallers en canvi del jurament de fidelitat Al principi del segle XIV el feu de Saünc i d’altres llocs figura en poder de Bernat de Benasc Després passà als comtes de Ribagorça No resta cap vestigi d’aquest castell al poble de Saünc

Fill del duc Ernest d’Estíria, fou tutor del rei Ladislau V d’Hongria I de Bohèmia S'alià amb el papa Eugeni IV contra l’antipapa Fèlix V i lluità contra el seu germà, el duc Albert VI d’Àustria, el seu cosí germà, el comte Segimon del Tirol, i el rei Maties d’Hongria, que ocupà Viena 1485, fins que Frederic la recuperà Féu casar el seu fill i hereu, Maximilià, amb l’hereva del duc de Borgonya, Maria

El seu casament 1157 amb Agalbursa ~1140 - ~1190, filla de Ponç de Cervera, vescomte de Bas, i d’Almodis, germana de Ramon Berenguer IV, donà lloc a la primera penetració catalana a Sardenya Mort Barisó I sense fills d’Agalbursa, les disputes d’aquesta amb el seu fillastre Pere provocaren la intervenció del rei Alfons I, cosí seu Féu hereu el seu nebot Hug I Hug II Ponç de Cervera, sota la curadoria de Ramon de Torroja, marit de Gaia, germana d’Agalbursa

Fill de Robert II i associat amb ell en el tron des del 1027, el succeí malgrat l’oposició de la seva mare i dels nobles, dirigits per Eudes de Blois Lliurà el ducat de Borgonya 1032 al seu germà Robert, que havia estat proposat com a hereu de la corona Ajudà el futur Guillem d’Anglaterra en les lluites contra els barons de Normandia, però més tard s’enemistà amb ell i fou vençut a Mortemer 1054 i Vareville 1058

Fill gran i hereu de l’almirall Pere de Montcada i de Lloria Participà de jove a l’expedició de Sardenya del 1354 i combaté després a Aragó i València contra els castellans Fou coper del rei i capità de Girona i la seva vegueria contra els invasors del Rosselló 1375, conseller i camarlenc de l’infant Joan i més tard ambaixador seu a la cort papal d’Avinyó, on era encara el 1397 sota el regnat de Martí l’Humà

Fill del rei ‘Abd al-'Aziz II, durant el regnat del seu germà consanguini Fayṣāl II fou vicepresident del consell de ministres 1962-75 i príncep hereu de la corona 1965-75 Assassinat Fayṣāl II, el succeí en el tron, la qual cosa el convertí alhora president del consell de ministres Prooccidental, en política interior impulsà algunes reformes moderades, però aviat problemes de salut feren recaure el poder efectiu en el seu germanastre Fahd, que el succeiria en el tron

Advocat, participà en la creació de La Jove Catalunya 1870 Collaborà a La Gramalla i fou redactor de La Independencia i La Gaceta de Cataluña juntament amb Rossend Arús, fundà la revista taurina i de varietats Pepe-Hillo 1874, que incloïa texts en català Del partit republicà federal, ocupà diversos càrrecs públics El 1886 publicà La llibertat de testar i la institució d’hereu segons les lleis catalanes , aparegut primer a La Renaixença 1885 i traduït al francès el mateix any