Resultats de la cerca
Es mostren 3142 resultats
Georg Bredig
Química
Químic alemany, professor de química física i electroquímica a Karlsruhe (1911).
Fou el primer a treballar sobre el pes atòmic anòmal del plom Investigà també sobre l’acció catalítica dels metalls en estat colloidal, i d’ell és el concepte d’"emmetzinament” dels catalitzadors Ideà el mètode d’electrodispersió per a la preparació de colloides fent saltar una guspira elèctrica al si d’un líquid
Antonio Pacinotti
Física
Físic i inventor italià.
Estudià a Florència i fou professor a les universitats de Bolonya 1864, Càller 1873 i Pisa 1882 Estudià la producció de corrents elèctrics i el 1859 ideà una màquina de corrent continu proveïda d’un induït anular ideat independentment també per ZTGramme, el qual és conegut com a anell de Pacinotti o anell de Gramme
Heinrich Daniel Ruhmkorff
Física
Inventor i físic alemany.
El 1840 s’establí a París i es dedicà a la fabricació d’instruments físics de precisió, notables per llur perfecció El 1851 ideà el cèlebre dispositiu destinat a produir corrents induïts d’alta tensió conegut com a rodet o bobina de Ruhmkorff , que fou mostrat públicament a l’exposició de París del 1855
Sebastián Fox Morcillo
Filosofia
Filòsof andalús.
Contra la interpretació més corrent en el Renaixement, intentà de conciliar Plató amb Aristòtil tot relacionant la idea del primer amb la forma substancial del segon Menéndez y Pelayo donà el nom d' ontopsicologisme a la seva doctrina Cal destacar-ne l’obra De naturae philosophia seu de Platonis et Aristotelis consensione libri V 1554
Gaceta sportiva

Portada de la Gaceta sportiva
Biblioteca de l'Esport
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista d’esports publicada a Barcelona el 27 de gener de 1913 en una primera època, i en una segona el 3 d’octubre de 1922.
Tractava preferentment de futbol, atletisme, ciclisme i boxa, que eren els esports més practicats a Catalunya En el seu idea-ri s’incloïa la divulgació de la cultura física, seguint la tendència de les revistes europees esportives de l’època De publicitat setmanal, a la segona època se’n publicaren, com a mínim, 27 números
Pitàgores
Filosofia
Matemàtiques
Filòsof i matemàtic grec, fundador de l’escola o secta politicoreligiosa que porta el seu nom.
Malgrat la incertesa de les notícies que hom en té, sembla que s’establí, procedent de l’Àsia Menor, a Crotona ~530 aC, on fundà una comunitat ascètica centrada en l’estudi de les matemàtiques i activa en els afers polítics de la ciutat, i d’on, ja vell, hagué de fugir a la veïna Metapont arran d’una rebellió que hi tingué lloc La saviesa del mestre no fou divulgada pels seus deixebles, tal com establien els preceptes de la comunitat, motiu pel qual és difícil de destriar la part de les creences del pitagorisme que correspon a Pitàgores mateix i no a aportacions dels seus deixebles Sembla,…
Centre Català
Entitat catalanista fundada a Barcelona el 1882 per defensar els interessos morals i materials de Catalunya i per aconseguir la unió de tots els catalans.
La idea inicial havia estat formulada per Valentí Almirall al Primer Congrés Catalanista 1880, i l’acte inaugural tingué lloc al Teatre Romea de Barcelona el 17 de juny de 1882 En fou elegit president Frederic Soler, i secretari, Valentí Almirall, que en fou l’ànima i el dirigent principal El seu lema fou “Catalunya i avant" En la seva primera etapa fou apolític, en un intent d’atreure's els components de “La Renaixença”, i en els seus estatuts prohibí la discussió sobre temes polítics i religiosos Valentí Almirall procurà l’abandonament d’aquesta actitud política inicial i…
Andreu Toron
Música
Músic i constructor d’instruments català, conegut sobretot per la invenció de la tenora.
Vida Fill de Valentí Toron, intèrpret de cornamusa i constructor d’instruments, Andreu treballà en el taller del seu pare fins el 1840, any en què s’establí pel seu compte A partir de les tarotes que construïa Valentí, Andreu ideà un nou instrument, que anomenà oboè tenor, amb una campana de metall i un sistema de tretze claus, que presentà a Perpinyà l’any 1849 La idea, no reeixida, era crear un instrument apte tant per a bandes de música, militars o civils, com per a orquestres clàssiques L’oboè tenor, però, fou adoptat en la nova cobla catalana redissenyada per Pep Ventura amb…
economia moral
Antropologia
Economia pròpia de societats camperoles basada en institucions d’ajuda mútua més que no pas en els principis clàssics de maximització del benefici propis de les societats capitalistes.
El terme fou introduït per l’historiador EPThompson per a entendre les pràctiques de rebellió de grups subalterns als inicis del procés de modernització a Anglaterra, els quals es resistien a la imposició del model de mercat capitalista Posteriorment, aquesta idea fou desenvolupada per James CScott en el seu llibre The Moral Economy of the Peasant 1976
folk
Música
Terme amb el qual hom indica la cançó o la música popular en general.
Originat a finals dels anys seixanta del segle XX als Estats Units, es caracteritza per una base de música tradicional i l’ús d'instruments acústics Reivindica la idea de puresa i autenticitat Als Països Catalans, ha estat important el Grup Folk de Barcelona, actiu del 1967 al 1969 folk-song També s’identifica com a cançó de protesta
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina