Resultats de la cerca
Es mostren 1570 resultats
Eleccions als Països Baixos
Els Països Baixos celebren eleccions generals, en les quals s’imposa novament el Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia VVD del primer ministre, Mark Rutte, amb 33 escons En segon lloc se situa el Partit de la Llibertat PVV del populista Geert Wilders 20 i, a continuació, els cristianodemòcrates de la CDA i els liberals Demòcrates 66 D66, amb 19 escons cadascun La participació és del 80% Aquestes eleccions han estat precedides d’una gran preocupació, ja que es temia que s’imposés el missatge antiimmigració i euroescèptic de Wilders L’endemà Rutte inicia negociacions per a formar un…
binomi de Newton
Matemàtiques
Fórmula per a calcular la potència enèsima d’un binomi, anomenada també teorema del binomi.
En el cas que l’exponent n del binomi sigui un nombre natural, la fórmula pot ésser demostrada per inducció, i la seva expressió és on els coeficients n k , anomenats coeficients binomials , són donats per la fórmula Aquesta expressió, que ja utilitzà NTartaglia, fou ampliada per INewton en el cas d’exponents negatius i fraccionaris i per LEuler en el cas d’exponents irracionals En el cas, però, que l’exponent n no sigui un nombre natural, l’anterior expressió esdevé una sèrie infinita i, per tant, només té sentit quan la sèrie és convergent, cosa que imposa certes limitacions als valors de…
Trofeu Albert Charlot
Atletisme
Competició de marxa atlètica celebrada anualment a Barcelona entre el 1940 i el 1961.
Fou creat per la Unió Atlètica Gracienca en honor d’ Albert Charlot Gadnaire , introductor de la marxa atlètica a Catalunya La primera edició es disputà el 5 de maig en un circuit a la muntanya de Montjuïc La prova, de 15 km, la guanyà Francesc Julià El mateix Albert Charlot, que en aquella època feia d’entrenador, cedí els trofeus per als vencedors Els anys següents passà a disputar-se al mes de novembre i en circuit urbà o en pista L’última edició tingué lloc al març del 1961, en una prova de 10 km a l’estadi de Montjuïc, en la qual s’imposà l’olímpic Josep Ribas
Jaume Vilamajó Ipiens
Ciclisme
Ciclista de carretera.
El 1980 guanyà la Volta a Lleida El 1981 passà a professionals amb l’equip Kelme i debutà al Tour de França Guanyà una etapa de la Volta al País Basc 1982 i una de la Setmana Catalana 1984 amb el Reynolds El 1986, amb el Seat-Orbea, guanyà una etapa de la Volta a les Valls Mineres i la cursa Hucha de Oro, i el 1987 s’imposà en l’etapa final de la Vuelta a Espanya El 1988 tornà al Kelme, repetí participació al Tour de França i guanyà una etapa a la Setmana Catalana El 1990, amb el Tulip, fou el guanyador del Critèrium de Barcelona
Federico Testor Lara
Esgrima
Tirador, jurat i directiu.
Membre de la Sala García, del Cercle Eqüestre i del Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada, de Barcelona, s’especialitzà en la modalitat d’espasa S’imposà en diverses proves a la dècada de 1910, com la Copa Torres Gener i la Copa Salut Guanyà el concurs estatal d’espasa 1915, 1916, equivalent dels actuals Campionats d’Espanya Fou jurat de diversos concursos, com un preolímpic de tiradors catalans 1924 El 1913 participà en la creació de l’Associació d’Esgrima de Barcelona i exercí de secretari de la primera junta directiva A l’octubre del 1916 esdevingué president de la…
baioneta
baioneta colzada muntada
© Fototeca.cat
Militar
Arma blanca especialment concebuda per a ésser ajustada a l’extrem del canó d’un fusell o d’una altra arma de foc, per tal de poder-la emprar en la lluita cos a cos.
Rep el seu nom de Baiona, centre de fabricació d’aquesta arma a partir del 1640 L’any 1691 Vauban generalitzà la baioneta colzada, inventada per l’anglès Mackai, que hom fixava al canó per la seva part exterior i permetia de disparar sense desarmar-la D’aleshores ençà la baioneta substituí la pica en els exèrcits Carles II de Castella la imposà en el cos de granaders 1685 A partir del s XIX prengué formes i llargades diverses, segons el fusell emprat de fulla llisa o corba, de secció triangular, etc Actualment la seva utilització va minvant en els exèrcits, però els moderns…
Apol·loni d’Alexandria
Gramàtica
Gramàtic grec, el més important de la seva època, bé que porta el renom de Díscol
, o sigui ‘el difícil’, a causa de la seva obscuritat (motivada en gran part per la seva llengua pèssima, plena d’anacoluts i de solecismes).
En són conservats quatre llibres, sobre el Pronom , la Conjunció , l' Adverbi i la Sintaxi és ell qui imposà el terme sintaxi per a designar la teoria de la construcció de la frase Però, tal com suggereixen els títols dels llibres, el seu punt de partença eren les classes de mots, i no la frase sencera Malgrat aquesta limitació i d’altres, la seva constant i penetrant recerca de principis generals, més enllà del mer enregistrament de l’ús, en fa el maximus auctor artis grammaticae Priscià És, d’altra banda, la font principal sobre la història de la gramàtica des de Dionís de…
Serafí Maria de Soto i Ab-Ach
Historiografia
Història
Militar
Militar i historiador.
Comte de Cleonard Fou capità general d’Andalusia, on sufocà un alçament dels generals Córdova i Narváez 1838, i ministre de la guerra 1840 La seva actitud reaccionària mogué la camarilla d’Isabel II encapçalada pel confessor del rei consort i sor Patrocinio a fer desbancar Narváez com a cap de govern 19-20 d’octubre de 1849 Però Narváez s’imposà i li féu deixar el gabinet, que pel seu caràcter efímer fou anomenat el gabinete relámpago Escriví una documentada Memoria histórica de las escuelas militares de España 1847 i una Historia orgánica de las armas de infantería y caballería…
Giovanni Caracciolo
Història
Gran senescal de Nàpols.
Esdevingué amant de la reina Joana II, que el nomenà gran senescal Imposà la seva autoritat en el reialme sobre la del gran conestable Muzio Attendolo Sforza El 1420 aconsellà la reina d’apellar a Alfons IV de Catalunya-Aragó, però, d’acord amb Sforza, lluità contra les forces del rei i fou capturat a Castelcapuano 1423 Patrocinà la substitució d’Alfons IV per Lluís III, duc d’Anjou, a qui mantingué relegat en el ducat de Calàbria Instà de nou el retorn del rei i procurà la treva d’aquest amb Nàpols 1430 Fou assassinat en una conjuració amb la conformitat de la reina
Guillem II d’Anglaterra
Història
Rei d’Anglaterra (1087-1100) i duc de Normandia (Guillem III: 1096-1100).
Fill i successor de Guillem I Malgrat les intrigues del seu germà Robert II, duc de Normandia, i del seu oncle Odó de Baveux, comte de Kent, des del 1088 pogué consolidar la seva autoritat amb el propòsit de refer la unitat anglonormanda trencada per l’herència del seu pare, desembarcà 1096 a Normandia on el seu germà li delegà l’autoritat a canvi de diners per anar a la primera croada i recuperà el comtat del Maine Malgrat el conflicte amb l’Església a propòsit de l’elecció dels bisbes 1093, s’imposà també a Anglaterra Fou assassinat durant una cacera per Walter Tirel, senyor de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina