Resultats de la cerca
Es mostren 1861 resultats
Maria Carme Vidal i Xifré
Educació
Pedagoga.
Llicenciada en psicologia, es doctorà en ciències de l’educació Fou mestra de parvulari, impulsora destacada de l’Asociación Interuniversitaria de Investigación Pedagógica 1981 i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Barcelona, la Universitat de Girona i la UNED Fou diputada al Parlament de Catalunya per la coalició Convergència i Unió 1992-96 Féu i dirigí nombrosos treballs de recerca sobre investigació en l’educació Impulsà la fundació que porta el seu nom, dedicada a la recerca en neuropsicopedagogia
Pere III d’Arquer
Història
Noble.
Fill primogènit de Ramon I d’Arquer i de Brianda de Perellós, faïdits exiliats en terres catalanes després de la desfeta occitana Casat amb Brunissenda de Goscons 1266, senyora d’importants feus al Maresme i al Vallès Oriental, són l’origen del llinatge dels Arquer de Goscons Pere III aportà al cabal matrimonial un conjunt de peces votives de gran valor, conegut documentalment com Thesaurus Gosconensis Igualment, impulsà la reforma de la força de Goscons realitzada a finals del segle XIII
Joan Solà i Pairó
Veterinària
Veterinari.
S'establí a Vic 1960 on fundà una oficina d’assessorament als ramaders Als anys seixanta impulsà la creació d’agrupacions ramaderes per a la cria intensiva de porcí i boví a Osona i el Berguedà Cap de la secció de Producció Animal de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya 1980-88, dirigeix explotacions ramaderes Publicà la primera descripció clínica de la grip porcina i collaborà en la primera diagnosi 1982 és autor de nombrosos treballs sobre producció i patologia porcines
Pere Pascual i Morey
Història
Polític.
Tipògraf Resident a la Península, assistí al II Congrés del PSOE 1890 com a representant de Jaén De nou a Mallorca, el 1892, dugué a terme una espectacular activitat com a orador i publicista organitzà la primera Agrupació Socialista de Palma —de la qual fou president en 1892-94— i impulsà la creació de la de Manacor Dirigí La Bandera Roja , on, a més d’articles doctrinals, publicà algunes poesies en català El 1892 assistí al III Congrés del PSOE de València
Francesc Berenguer i Navarro
Judo
Pioner del judo a Terrassa, conegut com Paco Berenguer.
Fundà del Club Judo Terrassa els anys setanta, que tancà el 1995 Aquest any s’incorporà com a entrenador de judo al Club Natació Terrassa , on impulsà la secció i introduí l’ensenyament del karate, juntament amb la seva filla Anna Berenguer Es retirà el 2003 La Federació Catalana de Karate el guardonà amb la Medalla Extraordinària al mèrit esportiu 1991 Tingué una participació activa en els Jocs Olímpics de Barcelona com a responsable de l’àrea d’entrenament de judokes
Ciril Amorós i Pastor
Història
Dret
Advocat i polític.
Afiliat al partit moderat, fou governador civil de la província de València 1865 i impulsà des d’aquest càrrec l’enderrocament de les muralles que encerclaven la ciutat Diputat a corts en diverses ocasions per Llíria 1867 i per Xàtiva 1881 Distingit partidari de la Restauració, formà part de la junta de notables que redactà, de fet, la constitució del 1876 Fou diverses vegades degà del collegi d’advocats de València, i presidí la societat cultural Lo Rat-Penat 1886
Claudi Soler i Anglàs
Música
Compositor i pianista català.
Gran part de la seva trajectòria com a pianista es desenvolupà en el camp de l’acompanyament Impulsà l’activitat musical de la Societat Coral La Fraternitat de Gràcia Barcelona, tasca que reprengué després de la suspensió governativa de què fou objecte l’entitat, ara anomenada Societat Coral Euterpe Director de la Schola Orpheònica 1920, són de destacar la seva sarsuela La isla dorada 1920, l' Himne a Catalunya 1923, amb text d’Àngel Guimerà, i un nombre important de sardanes
Rafael Janini i Janini
Literatura
Agronomia
Enginyer agrònom i escriptor.
Fou professor de l’Escola de Pèrits Agrícoles que funcionà als Vivers de València a la fi del segle XIX i dirigí l’Estació d’Ampelografia Americana de la ciutat Organitzà i dirigí el Servei Vitícola 1906-18 de la província de València, creat per combatre la filloxera, i impulsà l’Estació Enològica de Requena Fou inspector general del cos d’agrònoms de l’estat i enginyer de la casa i el patrimoni reial 1906-31 Publicà articles i monografies sobre temes agrícoles
escapament
Música
Part de la mecànica del piano que permet al martell desenganxar-se del mecanisme que l’impulsa contra la corda abans que es produeixi l’impacte.
En quedar lliure el martell, aquest fa l’última part del seu recorregut per la pròpia inèrcia, fins a percudir la corda, i no troba cap resistència per a retrocedir fins a la posició inicial Així s’evita que el martell es mantingui en contacte amb la corda o massa a prop mentre la tecla estigui abaixada, impedint la seva lliure vibració Tot i que alguns sistemes molt simplificats han prescindit pràcticament d’aquest mecanisme, ja des dels primers models de B Cristofori s’aplicaren al piano diversos sistemes d’escapament que culminaren en els perfeccionaments introduïts per S Érard amb el nom…
Pujol, Comabella i Companyia
Esports aeris
Empresa aeronàutica de Barcelona.
Fou fundada el 1914, any en què esdevingué la primera empresa de l’Estat espanyol dedicada exclusivament a l’aviació El 1915 entrà en contacte amb l’Aeroclub de Catalunya i se centrà en la indústria de l’aviació A través del seu director, Eduard Pujol Xicoy, promogué la construcció de l’aeròdrom de la Volateria i impulsà l’Escola Catalana d’Aviació, amb Salvador Hedilla al capdavant El primer avió que construí fou el monoplà Hedilla Monocoupe II El 1917 fou absorbida per Tallers Hereter
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina