Resultats de la cerca

Contenien regles i exemples formularis i concernien la salutació salutatio , el preàmbul arenga i l’elocució elocutio o cos del document, amb preceptes sobre gramàtica, construcció, figures retòriques, sentències i el cursus o cadència La tradició oral remuntava a Cassiodor i tenia arrels ciceronianes D’ençà que Alberto di Mora, després papa Gregori VIII, ho posà per escrit, influí en totes les cancelleries Entre els més divulgats hi ha els de Guido Faba, Lorenzo d’Aquileia, Conradus de Mure, Ludolfus de Hildesheim i Pietro della Vigna, influent encara en la cancelleria…

L’ortodòxia del seu llenguatge influí en cercles femenins i sabé guanyar-se alguns bisbes i molts de clergues, i ell mateix arribà a bisbe d’Àvila Idaci, bisbe d’Emèrita, obtingué un decret condemnatori de Gracià 381 i més tard 384 un altre donat per l’usurpador Màxim, i que, finalment, fos declarat heretge pel sínode de Bordeus Malgrat el recurs a la cort imperial, fou condemnat a mort i, amb sis altres companys més, executat Hom el considera una figura representativa de l’ambient hispànic de l’època

Nomenat geògraf reial el 1729, es dedicà preferentment a la geografía física i a la cartografia i introduí un sistema de representació de les conques hidrogràfiques El 1732, basant-se en les narracions russes sobre les expedicions a l’estret de Bering, deduí l’existència de les illes Aleutianes i d’Alaska La seva obra — Géographie élémentaire ancienne et moderne 1769-72, Cartes et tables de la géographie physique et naturelle 1757 i Mémoire sur les pays de l’Asie et de l’Amérique no publicada fins el 1775— influí en Alexandre von Humboldt

Fill de Felip Boïl i Dies Acompanyà Alfons el Magnànim en la seva expedició a Itàlia 1432 i, com ell, fou fet presoner pels genovesos a la batalla de Ponça 1435 Mantingué, a València, el 1439, una violenta correspondència cavalleresca i sostingué diversos desafiaments, el més famós dels quals és el que desembocà en un combat amb John Astley, davant la cort anglesa 1442, que influí potser sobre Joanot Martorell en la redacció d’un episodi del Tirant lo Blanc De retorn a València, Boïl bescanvià amb aquest escriptor valencià violentes lletres de batalla

Filla d’ Enric IV de França i de Maria de Mèdici , es casà 1625 amb Carles I d’Anglaterra Influí sobre el seu marit, al qual aconsellà una política intransigent davant el parlament Acusada d’indisposar el rei contra els anglicans, fou en part responsable del desencadenament de la guerra civil El 1644 hagué de fugir a França, i s’esforçà per salvar Carles I executat el 1649 després de la restauració del seu fill Carles II 1660 tornà a Londres, però es retirà definitivament a un convent, a Chaillot

Establert a Austràlia a tretze anys, fou deixeble d’Abram L Buvelot Residí a Anglaterra 1881-83 i a Espanya, on conegué Laureà Barrau i Ramon Casas 1883, que l’influí considerablement De nou a Austràlia 1885, hi introduí un cert impressionisme i fou un dels principals expositors de la “9 × 5 Exhibition of Impressions” de Melbourne 1889, punt de partida de la renovació artística australiana Pintà paisatges, escenes de gènere i retrats que, com el d' Eileen 1892, són molt a prop de l’estil de Casas

Principal representant a França del neocriticisme que, després de Kant, defensà les tesis de la llibertat i del personalisme i negà la possibilitat de la metafísica com a ciència Desitjava una França religiosa però separada de Roma Influí sobre l’obra de Fouillée i la de Guyau Els seus últims anys els visqué prop del seu deixeble Louis Prats, a Prada Publicà, entre altres obres, Essais de critique générale 1854-64, Introduction à la philosophie analytique de l’histoire 1896, Philosophie analytique de l’histoire 1896, Histoire et solution des problèmes métaphysiques 1901

Protegit pel cardenal de Tencin, ministre d’afers estrangers, li foren confiades missions polítiques importants Posteriorment es dedicà a l’estudi i a la reforma de les lleis A De la législation ou principes des lois 1776 propugnà l’establiment d’un tipus de societat pròxim a l’ideal, d’on havien de desaparèixer una part dels mals socials, causats sobretot per la distribució injusta dels béns, ja denunciada a Entretiens de Phocion sur le rapport de la morale et la politique 1768 Influí en la ideologia de la Revolució Francesa

Fou professor de la Universitat del Brasil i de la Universitat Catòlica de Rio de Janeiro Treballà sobre el llatí vulgar História do latim vulgar , 1957 i el portuguès Manual de filologia portuguêsa , 1952 História da língua portuguêsa , 1952-1957, i Textos medievais portuguêses e seus problemas , 1956 i especialment el portuguès del Brasil Introdução ao estudo da língua portuguêsa no Brasil , 1952 i els seus dialectes, amb una considerable labor sobre el terreny Per mitjà de la “Revista Brasileira de Filologia”, que fundà i dirigí, influí molt…

Fou secretari de la taifa d’Albarrasí Per discrepàncies amb ‘Abd al-Mālik, hagué de refugiar-se a Saragossa i a València, on fou mestre d’ibn Baskuwāl És autor d’una vintena d’obres, entre les quals es destaquen al-Iqtidāb fī šarḥ Adab al-kuttāb , comentari a la Guia dels secretaris d’ibn Qutayba, i el Kitāb al-Ḥadā'iq , obra d’iniciació a les doctrines filosòfiques, que influí en el judaisme i constitueix el primer intent a Al-Andalus d’harmonitzar el pensament grec amb la teologia islàmica