Resultats de la cerca

S'installà a la zona universitària, en un edifici de l’arquitecte J López de Asiaín inaugurat el 1979 Posseïa obres de pintors i escultors actius a l’Estat espanyol durant el s XX Poc atès durant la dictadura, a la dècada de 1980 dugué a terme una política d’adquisició d’obres representatives de l’art espanyol contemporani i s’hi organitzaren diverses exposicions temporals, però el 1987 fou suprimit i els seus fons transferits al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía

Les colleccions d’art propietat de Solomon RGuggenheim passaren a la fundació i, el 1959, s’installaren al museu Guggenheim de Nova York, obra de Lloyd Wright Peggy Guggenheim installà la seva collecció d’art en un palau de Venècia, el 1951, avui gestionat per la fundació El 1992 s’inaugurà a Nova York el Museu d’Art Contemporani Guggenheim, en un edifici del Soho restaurat per Arata Isozaki El 1997 s’inaugurà un nou museu a Bilbao, en un edifici de Frank Gehry

El 1804 anà a Rússia i hi exercí de professor des del 1816 a Peterburg fins que el 1824 s’installà a Berlín, on escriví més d’un centenar d’obres per al Königlisches Theater majoritàriament drames històrics, i algunes de dedicades a la dinastia Hohenstaufen Reuní la seva producció literària en vint volums, sota els títols de Dramatische Werke komischer Gattung ‘Obres dramàtiques de gènere còmic’, 4 volums, 1829-35 i Dramatische Werke ernster Gattung ‘Obres dramàtiques de gènere seriós’, 16 volums, 1835-43

Es decantà cap a l’impressionisme i la tradició francesa El 1910 rebé la medalla d’or de l’exposició del centenari de la independència, de Buenos Aires A París i a Mallorca dugué a terme una tasca fecundíssima Els seus darrers anys s’installà a Montevideo, on acomplí una funció docent important Malalt a París, acabà, el 1925, un autoretrat on es mostra amb el cap embenat D’entre les seves obres més destacades cal esmentar L’ombú i Saltants de l’Iguaçú

Exercí una influència notable com a membre del grup editor de la revista d’art Mir Iskustva  1898-1904 i com a collaborador en la decoració i el vestuari d’òperes i ballets a Peterburg, Moscou i diverses ciutats europees, especialment per a Diaghilev Fou conservador del museu de L’Ermitage i publicà Els tresors de l’art rus 1901-02, Història de l’art rus del segle XIX 1902 i Història de la pintura 1912-17 Després de la Revolució Russa s’installà a França

Treballà al cabaret Chat-Noir de París, ciutat on després n'installà un de propi 1885, Le Mirliton Publicà els diaris Le Mirliton 1885-94 i La Lanterne de Bruant 1897-99 Tenia la veu metàllica i molt forta Sobresortiren les seves cançons À la Villette, La marche des dos, À Menilmontant, Nini peau d’chien i Les joyeux, i les novelles Les bas-fonds de Paris 1897 i Les amours de la Pouliche 1911 També publicà un diccionari titulat L’argot au XX è ©siècle 1901

Constituïda al final del 1935, nasqué sota l’impuls d’alguns treballadors de l’Escola d’Aviació de Barcelona que divergien de la política de la seva gerència Alguns dels membres fundadors foren Josep Maria Carreras, que també en fou director, i Mari Pepa Colomer Creà una escola de pilotatge que, en record de la primera que existí a Barcelona, fou anomenada Escola Catalana d’Aviació S’installà a l’Aeròdrom Canudas i formà mitja dotzena de pilots Les seves activitats cessaren quan començà la Guerra Civil

Se celebra a Villa Joana, masia on passà els últims dies el poeta homenatjat En la primera edició s’hi s’installà una placa commemorativa És patrocinada per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya i organitzada per la Comissió Verdaguer Excursionista Consta de tres excursions matinals que transcorren pels boscos de Collserola i que finalitzen a Villa Joana Un cop reunits tots els assistents, se celebren actes culturals i folklòrics, que culminen amb l’ofrena d’un ram de llorer i un dinar popular

El primer president fou Joan Casanovas Entre els seus professors destacà Ramon Larruy 1922-23, que també fou un dels fundadors i ocupà els càrrecs de vocal i secretari de la junta de l’entitat 1914-22 i 1923-26 Tenia 350 socis Dos bars barcelonins acolliren el club abans que inaugurés el seu propi local el 1919 El 1922 es tornà a traslladar i finalment, el 1924, s’installà a l’edifici que també acollí les dependències de la Federació Espanyola de Boxa

Vida Advocat i membre d’Acció Catalana Republicana ACR, fou diputat a Corts i sotssecretari de Justícia de la Generalitat, al costat de Pere Bosch i Gimpera S’exilià a París, on el 1945 edità llibres en català El 1947 s’installà a Mèxic i feu de representant de productores i distribuïdores de films francesos, i també d’altres companyies Administrador gerent del cine Prado de la capital mexicana, promocionà el cinema europeu, en particular el francès També fou president gerent del cine París