Resultats de la cerca

Henri de Lacaze Duthiers, que havia creat el 1872 ja un altre centre a Rosco Bretanya, n'obtingué la fundació el 1880 El seu successor, Pruvot, féu prospeccions a totes les costes catalanes, incloses les Balears Les installacions foren ampliades per Duboscq, però fou a partir del 1952 que s’inicià una renovació i una modernització general Hi treballen actualment una seixantena de persones Acull cada any de 400 a 500 estudiosos de les universitats europees i nord-americanes A partir del 1950 publicà la revista Vie et Milieu i, posteriorment, la Faune des Pyrénées-Orientales en fascicles…

Nucli comercial i industrial tèxtil regional Centre d’ensenyament superior amb una universitat Obtingué ressò internacional d’ençà que Richard Wagner l’escollí com a lloc de residència i hi fou installat el teatre dels festivals, el Festspielhaus concebut per Wagner com a teatre nacional, fou inaugurat el 1876 amb una representació de la seva Tetralogia Els festivals, totalment dedicats a l’obra wagneriana, han estat celebrats regularment des del 1883, llevat de les interrupcions del 1914 al 1923 i del 1944 al 1951 Fundada al s XII pels comtes d’Andechs-Diessen, la ciutat passà a poder dels…

Installat amb la seva família a Barcelona 1883, es formà a l’acadèmia de Frederic Trias fins el 1890 Collaborà en Barcelona Cómica , La Hormiga de Oro , La Ilustración Ibérica , La Saeta i L’Atlàntida , sovint amb l’anagrama O'Radvax El 1898 inicià la seva collaboració a Blanco y Negro de Madrid Residí i treballà a París 1907-14, on collaborà a Le Rire , L’Assiette au Beurre , etc Després obrí una acadèmia de dibuix a Lleida En acabar la Primera Guerra Mundial tornà a París, i s’establí definitivament a Madrid, on dibuixà de nou a Blanco y Negro i féu diàriament un acudit a ABC El gosset i…

A 26 anys anà a Baza Andalusia, on es casà i emparentà amb la família Mena Installat a Granada el 1650, fou un quant temps cap del taller dels Mena En arribar Alonso Cano a Granada fou deixeble seu Les seves obres conegudes són posteriors a aquesta influència Ecce Homo Granada, Capilla Real, Sant Miquel Granada, ermita del sant, Sant Rafael i Sant Joan de Déu Granada, església de Sant Joan de Déu Diverses vegades l’ajudaren els seus fills Raimon, Cecili, José de Mora i Diego de Mora Granada 1658 — 1729, que obrí taller propi el 1682 i té obres a la catedral, al convent de la Mercè, al de les…

Installat en els seus inicis a l’antic solar del convent de Sant Domènec, representà l’esforç ascendent de la burgesia enfront de l’aristocràcia, que no s’hi integrà fins al començament del segle XX L’edifici històric, que té un saló decorat per Anckerman 1884, fou reformat el 1913 per l’arquitecte Madorell La biblioteca, relativament important, fou ampliada per Josep M Quadrado La secció filharmònica tingué èpoques brillants, amb presidents com Antoni Noguera A la secció literària, creada el 1894, figuraren, entre altres, Joan Alcover i Miquel dels Sants Oliver El 1981 l’edifici fou venut i…

Els seus objectius eren d’honrar la memòria de Ramon Llull i de recollir objectes artístics, especialment els religiosos retirats del culte, per tal d’evitar llur destrucció Amb aquests materials formaren tot seguit el Museu Arqueològic Lullià, installat al Collegi de la Sapiència El 1916 totes les colleccions, molt importants, passaren al Museu Diocesà, però unes diferències amb la cúria donaren lloc a una divisió entre els objectes de propietat eclesiàstica i els propis de la Societat, que el 1927 els oferí en dipòsit a la Direcció General de Belles Arts, si bé l’oferiment no fou acceptat…

Fou creat l’any 1952 i installat a les mateixes dependències municipals L’any 1983 les colleccions es traslladaren a l’antic hospital, seu de la casa de cultura Després d’un important impuls a la recerca arqueològica i sota el patronatge d’un consorci presidit per l’alcalde de Guissona, el museu fou refundat i inaugurat de nou al novembre del 2000 Exposa les restes arqueològiques de la Guissona romana, Iesso, amb l’objectiu de donar a conèixer les formes de vida dels habitants de la zona fa 2000 anys, i des del 2011 fa les funcions de centre d’interpretació de l’annexe Parc Arqueològic de la…

Installat a Barcelona el 1900, es formà a l’Acadèmia Baixas el 1903 anà a París —Académie Julian—, i després a Brusselles, on s’inicià en l’aiguafort Es presentà el 1906 a Barcelona, on feu nombrosíssimes exposicions individuals també exposà sovint a Mataró —on dirigí l’Escola Municipal d’Arts i Oficis i el Museu Municipal—, així com a Madrid 1916, París 1922, Saragossa, València i Tortosa 1952, i collectivament a diverses capitals d’Europa i les dues Amèriques Tingué medalles d’or de l’Exposición Internacional de Panamà 1916 i de l’Acadèmia de Sant Jordi Conreà especialment la marina, el…

Després d’uns inicis dins la pintura tradicional, tingué una etapa surrealista 1948 amb una obra molt acurada Rebé fortes influències de J Torres García i J Miró Installat a Madrid el 1955, continuà el seu treball pictòric en la recerca de grans superfícies, del gruix matèric i del grafisme, recerca que desembocà en la utilització de les xarpelleres 1956, les quals estripava, cosia i pintava bàsicament en blanc i negre o negre i vermell, ja sia en gruix o en superfície esfilagarsada deixant veure el bastidor i foradant el suport tradicional de la pintura Així expressà d’una manera violenta i…

Installat a la Costa Brava des del 1962, ha estat soci fundador del Centre d’Estudis Tossencs 1982 i membre actiu del Centre d’Estudis Selvatans, del qual ha ocupat el càrrec de president durant molts anys La seva activitat investigadora s’ha centrat en l’estudi de la història de la vila de Tossa, especialment en els aspectes relacionats amb l’activitat marítima i comercial De les seves aportacions, caracteritzades per la gran riquesa de la recerca arxivística, cal destacar El comerç marítim de Tossa a través del port barceloní 1357-1553 1982, Homes, vaixells i mercaderies de Tossa al Grau de…