Resultats de la cerca

Començà a estudiar piano a Graz amb Johan Buwa i violí amb Ignaz Uhl Continuà els seus estudis musicals a la Universitat de Praga el 1876 Aquest mateix any visità Bayreuth, on tingué ocasió d’escoltar la música de R Wagner, que l’impressionà i el marcà profundament El 1877 estudià piano durant un breu període de temps amb F Liszt a Weimar i completà els estudis a Viena el 1879 Fou director de l’Òpera Alemanya a Amsterdam el 1883 i l’any següent tornà a Graz, on fou nomenat director de la Steiermärkischer Musikverein 1886, tasca que compaginà amb la direcció d’altres orquestres austríaques i…

Estudià teologia a la Universitat de Friburg i música a la Musikhochschule, també de Friburg Assistí com a alumne als Cursos de Darmstadt el 1950 i el 1951 Impartí classes de teologia entre el 1956 i el 1976 en diverses ciutats, entre les quals Frankfurt i Munic Del 1976 al 1995 fou professor de música experimental a Berlín Les seves obres s’organitzen segons conceptes, mòduls o sèries Una d’aquestes sèries s’agrupa sota el nom de megacomposició, amb peces que estan sempre en procés de creació, com és el cas de Glossalalie 1959-61 i Nostalgie , per a director sol…

El 1655 entrà al cor de la capella electoral de Dresden sota la direcció de H Schütz i més tard prosseguí la seva educació musical a Leipzig amb S Knüpfer Aquest, que el considerava un excellent clavicembalista, el recomanà i, finalment, Schelle el substituí com a kantor a l’església de Sant Tomàs La seva producció musical és exclusivament sacra Compongué gran quantitat de cantates amb text en alemany i contribuí notablement a l’establiment de la cantata evangèlica com a forma independent Amb les seves obres afavorí la difusió de les diferents menes de cantates corals a l’ús, com la bàsica,…

Fill del tresorer del príncep de Liechtenstein, el seu talent excepcional per la música es manifestà quan era molt petit A set anys ja feia d’organista a la seva ciutat natal, i escriví les seves primeres composicions L’any 1851 els seus pares l’enviaren a estudiar al Conservatori de Munic, on rebé classes d’orgue, piano i teoria També estudià de forma privada amb Franz Lachner Malgrat que havia escrit moltíssimes peces per a orgue, en les quals desplegava un admirable domini del contrapunt, no fou fins l’any 1859 que es decidí a publicar una collecció de peces per a piano amb el…

Estudià composició a la Hochschule für Musik de Berlín 1922 A partir del 1930 exercí la docència a Mülheim, on fou professor privat de música, i el 1934 començà a treballar a l’Escola de Música d’Església a Spandau Berlín, on s’establí Les seves primeres obres instrumentals revelen inquietud per trobar nous mitjans d’expressió, cosa que aconseguí utilitzant un estil contrapuntístic estricte amb influència de la música dels segles XVI i XVII Les bases teòriques del seu llenguatge musical es troben en els llibres Stilwende der Musik 'Tombants estilístics de la música' i Der…

El 1641 era a Varsòvia, al servei de la cort en qualitat d’organista Més tard exercí el càrrec de director musical suplent, també a la cort, sota la supervisió del llavors director musical Marco Scacchi Quan Scacchi abandonà el càrrec el 1649, Pekiel l’ocupà de manera provisional, fins que el 1653 n’obtingué el nomenament definitiu El 1658, a Cracòvia, treballà com a director musical de la capella de la catedral, plaça abans ocupada per F Lilius Les darreres referències documentals seves com a director musical a la ciutat daten del 1664, tot i que, possiblement, hi exercí el càrrec fins el…

Era fill del compositor Johann Friedrich Fasch, de qui rebé la primera formació pel que fa a clavicèmbal i teoria de la música Posteriorment estudià violí a Zerbst amb Karl Höckh El 1750 anà a Strelitz i hi fou deixeble de Johann Wilhelm Hertel, director de l’orquestra de la cort de Mecklenburg El 1756 fou nomenat segon clavecinista, al costat de CPE Bach, a la cort berlinesa de Frederic II de Prússia Aquest càrrec comportava, entre altres coses, acompanyar les interpretacions de flauta travessera del monarca El 1774 esdevingué director de l’Orquestra de l’Òpera Reial de Berlín Des del 1776…

Al començament del segle XX fundà a Barcelona un establiment dedicat a la venda i reparació d’instruments i feu algunes restauracions L’any 1920 amplià el taller gràcies a Jacint Pinto, el qual havia estudiat l’ofici de lutier a Mirecourt França, i així Parramon s’inicià en la construcció de violins, violes, violoncels i contrabaixos El 1923 creà l’anomenada viola tenor com a substitut de la viola tradicional —instrument entre la viola da braccio i el violoncel, a fi de donar més volum de so als quartets—, però no tingué l’èxit desitjat El 1924 instituí el Premi Parramon ,…

Els finals de frase i, particularment, les cadències que conclouen una secció o una peça són els punts on habitualment s’aplica una lleugera retenció Al contrari, un passatge d’especial intensitat expressiva pot necessitar un increment en la velocitat dirigit cap a un punt culminant on es recuperi el tempo regular o es produeixi una retenció L’expressió rubato o tempo rubato indica el desig per part del compositor que una peça o una part sigui interpretada amb una especial atenció als recursos agògics Moltes vegades, però, el compositor no dona cap indicació i és l’intèrpret qui ha de decidir…

Aquest tipus d’interpretació també rep el nom d’antifonal Els diversos cors poden cantar alhora o alternativament, construint diàlegs i efectes sonors en funció de la distància física que els separa El procediment fou ideat per tal d’aconseguir un major efecte de sonoritats i una major tensió derivada del contrast entre els diversos cors participants Els primers experiments policorals anaren a càrrec dels músics de l' Escola Veneciana del final del segle XVI A Willaert i Andrea i Giovanni Gabrieli foren els primers compositors que explotaren les seves possibilitats, aprofitant la…