Resultats de la cerca
Es mostren 1159 resultats
Maria del Tura de Bolòs i Capdevila
Geografia
Geògrafa.
Nascuda en una família d’intellectuals i científics olotins, és filla del farmacèutic i botànic Antoni de Bolòs i Vayreda i germana del botànic Oriol de Bolòs Es llicencià en història a la Universitat de Barcelona 1953 i es doctorà a Madrid el 1966 amb una tesi que fou publicada, en les seves parts fonamentals, a La comarca de Olot Estudio de geografía regional 1978 Fou professora de geografia física a la Universitat de Barcelona des de l’any 1964 i catedràtica —la primera d’aquesta especialitat a una universitat de l’Estat espanyol— des del 1981 fins a la seva jubilació 1991 El 1969…
George JohannCarl Antheil
Música
Compositor i pianista nord-americà, format en la composició sota el mestratge de Constantin von Sternberg i Ernest Bloch.
Parallelament als estudis de composició, desenvolupà una carrera com a solista de piano que el dugué a Europa l’any 1922, si bé poc temps després l’abandonà per a dedicar-se plenament a compondre La creació d’obres com Airplane Sonata 1922, Firework and the Profane Waltzars 1922 o la sonatina Mort de les màquines 1923 li obrí un espai als cercles musicals d’avantguarda L’estrena a París d’algunes d’aquestes peces, plenes d’agudesa i modernitat, el donà a conèixer en destacats cercles intellectuals i a personatges com James Joyce, Erik Satie, Pablo Picasso i Ezra Pound Aquest contacte fou el…
Adrian Le Roy
Música
Editor, compositor i llaütista francès.
Sembla que durant la seva joventut fou llaütista al servei de Claude de Clermont, baró de Dampierre, i, després, del vescomte de Tours Posteriorment, el 1545, entrà a treballar amb l’editor parisenc Jean de Brouilly El 1551, juntament amb el seu cosí Robert Ballard, fundà una de les cases editorials més importants de la història de la música francesa del Renaixement, Le Roy et Ballard Home culte, freqüentava els cercles intellectuals de l’Acadèmia de Música i Poesia, i coneixia alguns dels millors literats francesos del moment com P de Ronsard o JA de Baïf, i era amic personal de…
Pubertat
Es denomina pubertat el període de la vida en què es produeixen les múltiples transformacions en els plans físic, mental i psicosocial que, en conjunt, constitueixen el pas de la infància a l’edat adulta En definitiva, es tracta d’una crisi biològica orgànica i intellectual en què s’assoleix la culminació de diversos processos del creixement, ja que en finalitzar l’etapa s’adquireix l’alçada, el pes i les dimensions corporals que es mantindran en l’edat adulta de la maduresa sexual, amb l’inici de l’activitat reproductora, l’aparició de les característiques físiques corresponents a cada sexe…
Biblioteca Serra d’Or
Historiografia catalana
Col·lecció iniciada el 1975 per iniciativa del nucli editor de la revista homònima, i editada per l’Abadia de Montserrat.
Aquesta publicació tingué un paper rellevant com a plataforma d’expressió de la cultura catalana durant les dècades dels anys seixanta i primers setanta del s XX La collecció sorgí amb la intenció d’aplegar un ampli ventall temàtic Aquest caràcter genèric es posà de manifest des dels primers títols, amb la publicació d’obres de caràcter literari, reculls periodístics, i assaigs d’autors com Montserrat Roig, Maurici Serrahima, Robert Saladrigues o V Serra i Boldú Tot i així, s’ha de subratllar la importància de les obres d’història Cal destacar els treballs de Josep Massot i Muntaner, Els…
Querelle des Bouffons
Música
Cèlebre controvèrsia que tingué lloc a París, entre el 1752 i el 1754, al voltant dels mèrits de la música francesa i de la italiana, especialment de l’òpera, i que implicà els compositors i literats més destacats del moment.
La polèmica es desencadenà l’1 d’agost de 1752, amb motiu de la representació -a càrrec d’una companyia italiana anomenada Les Bouffons- de l' intermezzo de GB Pergolesi titulat La serva padrona entre els actes d' Acis et Galatée , òpera de JB Lully Alguns mesos abans, el baró FM von Grimm, un diplomàtic alemany resident a París des del 1749, havia aprofitat la reposició de la tragèdia lírica Omphale , d’AC Destouches, per a criticar l’artificiositat de l’òpera francesa i declarar-se partidari de la naturalitat de l’òpera italiana Fins i tot JJ Rousseau escriví opinions similars en la seva…
Presència
Setmanari
Setmanari fundat a Girona el 10 d’abril de 1965 per Manuel Bonmatí, que dirigí els primers trenta-nou números.
Substituït per Carmen Alcalde, al capdavant d’un grup d’intellectuals barcelonins, continuà fins el 1968 amb moltes dificultats administratives, malgrat que era redactat gairebé tot en castellà En el número 103 agafà el relleu un grup de Girona, dirigit per Narcís Jordi Aragó , i es catalanitzà totalment, però patí una sèrie de sancions i una suspensió de dos anys i mig 1971-74 El 1978 passà a periodicitat mensual Des del setembre del 1979 fins a l’octubre del 1982 fou dirigit per Pere Madrenys i Caballé Novament setmanari, des del 1982 passà a ser distribuït com a suplement setmanal d’ El…
David Leo Diamond
Música
Compositor nord-americà.
Format en diferents centres dels Estats Units, més tard anà a París, on estudià amb N Boulanger En aquesta ciutat inicià la composició d’un ballet, Tom 1936, que li serví com a carta de presentació als cercles musicals i intellectuals de la capital francesa Contactà amb compositors com A Gide, A Roussel i I Stravinsky, als quals deu gran part del seu bagatge estètic Exercí la docència a Roma, a Florència, a Salzburg i en prestigiosos centres dels Estats Units, com la Manhattan School of Music També dirigí diverses orquestres, com ara l’Orquestra Filharmònica de Nova York És autor d’una obra…
,
intel·liguèntsia
Conjunt d’intel·lectuals que, en un país, en una classe social o en un grup polític, realitzen una funció de direcció ideològica.
Ramon Martí i d’Eixalà
Historiografia catalana
Advocat, filòsof i professor de dret públic civil de la Universitat Literària de Barcelona.
Vida i obra Mestre, juntament amb Jaume Balmes, d’un cercle significatiu d’intellectuals i professionals que iniciaren la definició de l’anomenada escola conservadora catalana, gràcies a la seva tasca en el camp juridicofilosòfic, i que més tard concretaren en el camp de la política deixebles seus com Manuel Duran i Bas, Estanislau Reynals i Rabassa, Josep Coll i Vehí i Francesc Permanyer Figura clau en la definició d’una política burgesa liberal moderada però pròpia de Catalunya, marcà un primer apropament d’aquests intellectuals a la línia defensada fèrriament per la Junta de Comerç i, més…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina