Es denomina pubertat el període de la vida en què es produeixen les múltiples transformacions en els plans físic, mental i psicosocial que, en conjunt, constitueixen el pas de la infància a l’edat adulta. En definitiva, es tracta d’una crisi biològica orgànica i intel·lectual en què s’assoleix la culminació de diversos processos: del creixement, ja que en finalitzar l’etapa s’adquireix l’alçada, el pes i les dimensions corporals que es mantindran en l’edat adulta; de la maduresa sexual, amb l’inici de l’activitat reproductora, l’aparició de les característiques físiques corresponents a cada sexe i l’afirmació dels desigs sexuals; i de la maduració del sistema nerviós, la qual cosa comporta les modificacions psicològiques corresponents, tant pel que fa a l’ordre individual com al procés de socialització.
En aquesta etapa de la vida, en què es produeixen uns canvis tant profunds i variats, tant físics com intel·lectuals, la informació que tinguin —l’infant i els pares— sobre la normalitat de les transformacions és de capital importància perquè no es generin conflictes que alterin el procés normal de maduració personal.