Resultats de la cerca

Té una superfície de 6,15 hectàrees La seva orientació sud-est dins el sector de Miramar  i la proximitat de la mar hi afavoreixen l’existència d’un microclima amb una temperatura lleugerament més alta uns dos graus que a l’entorn, la qual cosa permet el cultiu de plantes de llocs molt més càlids L’any 1940 s’hi féu un primer assaig d’introducció de plantes crasses i cactàcies Inaugurat el 22 de juny de 1970, en fou el principal impulsor Joan Pañella Consta de més de 600 espècies procedents de tots els continents A l’hivern hi floreixen els àloes sud-africans a la primavera les aïzoàcies hi…

El territori és molt muntanyós, i hi destaca el santuari de la Mare de Déu del Mont És poblat de boscs de pins, roures i alzines, de distribució molt irregular, i al vessant nord del puig de Bassegoda resten alguns rodals de faigs Les pistes de muntanya el comuniquen amb els pobles de la vall de la Muga D’hàbitat molt escàs i escampat, una bona part del territori circumdant fou possessió dels monjos establerts a Sant Aniol d’Aguja al segle IX El decret de divisió territorial del 1936 adscrigué Bassegoda a la comarca de la Garrotxa Fins el 1969 fou municipi independent, i en formaren part els…

Situació Esglesiola rural, amb un absis molt desenvolupat, cobert encara amb l’antic llosat Arxiu Gavín La capella de Sant Miquel és al cim d’un tossalet que domina el poble de Suterranya, des d’on s’hi arriba per un camí en direcció nord Mapa 33-12290 Situació 31TCG310692 Per a arribar a Suterranya cal agafar un trencall que parteix de la carretera comarcal 1 412, poc després de Vilamitjana, a mà esquerra venint de Tremp JAA Història Aquesta capella no apareix en la documentació coneguda fins a l’any 1758, en què consta com a capella de la parròquia de Suterranya MLIC Església És un edifici…

Situació Petita església rectangular sense absis diferenciat, propera a l’antic nucli de Claret ECSA - J A Adell La capella de Santa Helena és situada uns 200 m al nord del nucli urbà de Claret, en una posició eminent sobre el turó JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG238697 Història No s’han trobat fins a l’actualitat referències històriques documentals d’aquesta església, de la qual hom pot deduir per l’estructura arquitectònica i per l’advocació, que fou bastida en un moment avançat dins l’època romànica MLIR Església És un edifici d’una sola nau, sense absis diferenciat, cobert amb volta de…

Situació Capella romànica d’absis i nau, segurament escapçada a ponent, que es dreça al cim rocós que domina el poble de Rivert ECSA - JA Adell La capella de la Mare de Déu del castell és al cim del rocam que domina el poble de Rivert JAA Mapa 33-11252 Situació 31TCG265799 Història Tot i que el topònim del lloc de Rivert i el seu castell són esmentats en la documentació als segles X i XI respectivament, d’aquesta esglesiola castellera no s’ha localitzat cap referència És ben segur, però, que la seva història estigué molt lligada a la de la fortalesa de Rivert MLIR Església És una petita…

El despoblat de Vilba o Mirbes és situat al cim d’una gran roca calcària, als contraforts de la Faiada de Malpàs Una de les primeres mencions documentals segures d’aquest indret data de l’any 1010, quan consta segons el cartoral del monestir de Santa Maria de Lavaix que aquest cenobi adquirí el castell de Vilba mitjançant una donació feta per l’abat Dacó i el seu germà Gamisa De l’església del poblat de Vilba no s’ha localitzat fins ara cap referència documental, ni tan sols se sap quina era la seva advocació tanmateix, en la prospecció arqueològica que s’ha fet darrerament al despoblat de…

Rebé classes de l’organista dels jesuïtes de Saint-Omer i estudià contrabaix amb P Gianotti, intèrpret d’aquest instrument en l’orquestra de l’Òpera de París Durant un cert temps treballà com a funcionari en l’administració dels béns de l’Església i ocupà càrrecs aliens al món de la música Compongué divuit òperes, algunes amb text de MJ Sedaine, com Le mâitre en droit 1760, On ne s’avise jamais de tout 1761, Le roy et le fermier 1762, Rose et Colas 1764, Le déserteur 1769 i Félix ou l’enfant trouvé 1777, la seva darrera obra El 1777, per raons que es desconeixen, abandonà completament la…

Edità 12 números entre el 1982 i el 1988, amb un tiratge de 1000 exemplars i una periodicitat irregular El títol del primer número fou Guaita Regida per joves investigadors universitaris, tractà amb rigor científic una gran diversi-tat d’àmbits del pensament entre els quals predominà la història per l’interès de conèixer el País Valencià i reflexionar-hi des d’una de les seves comarques capdavanteres, la Safor, en un moment d’auge de la història local Però abastà, així mateix, tots els camps de les humanitats i s’obrí a les ciències experimentals, a més d’incloure seccions de…

De periodicitat irregular, el seu objectiu era editar articles sobre arqueologia, art i història relacionats amb les comarques tarragonines Francesc Xavier Ricomà Vendrell fou el coordinador de la publicació, tot i que no apareix el seu nom en cap volum El número I, que veié la llum l’any 1977, duia incorporada la Bibliografia Històrica Tarraconense I, que a partir del 1979 esdevingué una publicació periòdica pròpia, depenent de la Secció de Biografia i Bibliografia de l’Institut L’any 1996, la Diputació de Tarragona dissolgué l’Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV…