Resultats de la cerca
Es mostren 834 resultats
Pit-roig
El pit-roig Erithacus rubecula és un ocell confiat, que es deixa observar de ben a prop als parcs i jardins i també als boscos És característic per la taca de color taronja del pit, i el gris del dors i la panxa Té el bec prim i punxegut i l’ull completament negre, molt brillant, com s’observa a la fotografia, feta a Blanes Selva Ateny fins a 14 cm Els joves, mancats de la taca rogenca, tenen un plomatge marronós tacat, poc destacat Jordi Vidal Fortament sedentari, el pit-roig ocupa tota la zona humida i si fa no fa muntana dels Països Catalans al S del Principat i al País…
Cargolet
El cargolet Troglodytes troglodytes és un ocell de bardissa activíssim, de cos rodó i plomatge bru del mantell i més clar del dessota, però característic sobretot per les seves petites dimensions no sobrepassa els 9,5 cm i per la posició dreta de la cua Sol veure’s saltant pels branquillons de mates baixes, sovint als jardins Oriol Alamany El cargolet és sedentari i nidificador als Països Catalans, amb presència, a més, d’hivernants nord-europeus A la Catalunya Nord és present entre els 100 i els 2000 m, però només és comú a altituds mitjanes A Andorra, la Catalunya peninsular…
Vicent Barrera i Carapuig

Vicent Barrera i Carapuig
© Família Barrera
Escultura
Escultor.
Autodidacta, estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona 1920 Treballà com a escultor de làpides a Tarragona i Tortosa i, posteriorment, per a una empresa romana com a escultor d’estàtues per a jardins i cementiris Emigrà a Buenos Aires l’any 1950, on s’installà i d’on retornà definitivament a Ulldecona, el 1964 De la seva extensa producció, destaquen la reproducció de la Verge de la Pietat d’Ulldecona 1939, destruïda el 1936, el Sagrat Cor de la façana de l'església de Montroig del Camp 1971 i un bust de Perón per a la Casa Rosada, entre d’altres
Frascati
Ciutat
Ciutat de la província de Roma, al Laci, Itàlia, situada al vessant sud dels Monti Albani, a 327 m alt.
Destruïda en part durant la Segona Guerra Mundial, és un centre vitícola important Té indústria alimentària pasta i és un centre d’investigacions nuclears És diòcesi suburbicària de Roma La catedral, del segle XVII la façana és de G Fontana, té frescs d’A Pozzi L’església de Santa Maria, del segle IX, fou reconstruïda al segle XV Lloc d’estiueig de les famílies nobles romanes a partir del segle XVI, Frascati posseeix tot de villes i jardins que la caracteritzen La més cèlebre és la villa Aldobrandini, començada el 1601 per G della Porta i continuada per C Maderno i G Fontana L’…
Quirinal
Turó
Un dels set turons de Roma, el més septentrional, al cim del qual, a l’antigor, hi havia un temple dedicat al déu Quirí
.
Sota August esdevingué, junt amb el Viminal, la sisena regió de la ciutat Antigament hi havia encara els jardins de Sallusti i les termes de Dioclecià i Constantí El 1574 Gregori XIII hi convertí la villa d’Hipòlit d’Este en l’actual palau del Quirinal Començat d’acord amb els projectes de Flaminio Ponzio, fou acabat per Maschernino, DFontana, Bernini i FFuga Precedida d’un gran pati fortificat, la façana és d’estil dòric i, a l’interior, conté frescs de Melozzo de Forlì, de GLanfranco i de CSaraceni Convertit en residència dels reis 1870, és actualment el palau del…
Maria Llimona i Benet
Escultura
Escultora.
Filla de Josep Llimona i germana de Rafael Llimona De vocació tardana 1937, fou deixebla de Rodolfo Castagnino a Chiviari Itàlia el 1938 Casada amb el pintor Domènec Carles , exposà sovint amb ell Se centrà en el nu femení, el retrat i l’estatuària religiosa, dins un concepte més proper al Noucentisme tardà que a l’estil del seu pare Féu el monument al Doctor Andreu al Tibidabo Barcelona, i el conjunt de Sirenes dels Jardins de Santa Clotilde de Lloret de Mar Té obra al Museu d’Art Modern de Barcelona, a la collecció Sala de Barcelona, actualment cedida al monestir de…
Santiago Llensa i de Gelcen
Botànica
Agronomia
Enginyer agrícola i botànic.
Originari d’una família de propietaris rurals d’Hostalric, metges de la vila durant diverses generacions Fou president d’Amics dels Jardins de Barcelona Publicà, entre altres obres, Inventario razonado de la flora de Hostalrich y su comarca 1945, Historia de las medidas agrarias de la antigüedad y estudio particular de aquellas cuyo uso es tradicional en Cataluña 1952, Consideracions sobre la flora i la vegetació dels encontorns d’Igualada 1955 i Bolets de les rodalies d’Igualada 1970 Deixà, inacabada, una gran obra sobre els bolets de Catalunya, i inicià també una història d’…
buguenvíl·lia
buguenvíl·lia en flor
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes llenyoses, de la família de les nictaginàcies, generalment enfiladisses, de fulles sempre verdes, ovades, de tija espinosa i de flors petites.
Les flors, llargament tubuloses, groguenques, agrupades de tres en tres i envoltades per tres grans bràctees petaloides, generalment purpúries i més rarament vermelles o roses, donen a la planta, que en resta densament coberta durant la floració, l’aspecte característic i la seva gran valor decorativa Les buguenvíllies procedeixen del Brasil, i són conreades sovint als jardins del litoral mediterrani, on arriben a constituir un element característic del paisatge Les dues espècies més conreades són Bglabra , de fulles i tiges glabres, de 4 a 5 m d’alçada, i Bspectabilis , de…
Ca n’Alluny - Casa Museu de Robert Graves
Museu
Museologia
Equipament museístic inaugurat l’any 2006 a Deià, a l’illa de Mallorca, dedicat a la vida i l’obra de l’escriptor Robert Graves.
Ocupa la finca que l’escriptor londinenc adquirí l’any 1929, i on visqué des del 1946 fins que va morir el 1985 En la casa que s’hi féu construir, escriví algunes de les seves obres literàries més reconegudes, com Jo, Claudi El museu mostra el mobiliari, els escrits, les primeres edicions d’obres i objectes que formaven part de la vida quotidiana de l’autor També s’ha recreat l’estudi de qui fou la seva companya sentimental, la poetessa Laura Riding Igualment, s’han recuperat els jardins i l’hort que Graves cultivava A l’antic garatge de la casa s’ha installat un petit auditori…
Palau de la Música
Música
Auditori de la ciutat de València, projectat per José María de Paredes i A.Osorio Arijón, i inaugurat el 1987.
Cobert per una volta de vidre parallela al llit del Túria que permet l’entrada de llum directament a l’auditori, el Palau participa dels jardins del Túria, i especialment de l’estany que Ricard Bofill dissenyà per a aquest tram del riu Consta de dues sales per a concerts —una d’elles, la sala Iturbi, amb una capacitat per a 1 793 espectadors i només 2,1 s de temps de reverberació—, dues per a reunions i una sala d’exposicions Amb més de 300 000 espectadors per any, el Palau és seu de l’orquestra de València, el cor de València, un taller d’òpera i diferents grups de cambra
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina