Resultats de la cerca
Es mostren 17489 resultats
Joan Pere
Educació
Mestre en arts i doctor en medicina.
El 1489 publicà Taules astronòmiques en llengua catalana
Joan Melec
Literatura
Escrivent de llibres.
Vers el 1402 copià el Missal de Sant Cugat del Vallès Arxiu de la Corona d’Aragó Era prevere No hi ha raons vàlides per a atribuir-li les miniatures i les caplletres del Missal, ni per a identificar-lo amb un illuminador francès del rei Martí, anomenat Johanní, ni tampoc amb el miniaturista de Sant Cugat que pintà el Breviari del rei Martí , contràriament al que algú ha insinuat
Joan Mates
Pintura
Pintor.
Fill d’un guarnicioner de Vilafranca del Penedès Actiu a Barcelona des del 1391 La seva obra, al darrer quart del segle XIV, és contemporània de l’estil italogòtic i recorda el de la maduresa dels germans Serra En la seva evolució s’integrà en l’estil internacional, introduït per Lluís Borrassà, de qui fou coetani Acabà 1409 el retaule de Sant Antoni catedral de Barcelona, contractat i iniciat per Pere Serra La seva personalitat s’identifica amb la de l’anònim Mestre de Penafel, per tal com coincideix l’estil amb els retaules de Santa Llúcia i de Sant Miquel procedents de Penafel Penedès L’…
Joan Martí
Música
Músic.
Fou mestre de capella de la catedral d’Urgell i, més tard, de Santa Maria del Mar, de Barcelona 1607-12 i 1615-18 Deixà diverses obres corals i dues remarcables Salve Regina, a quatre veus
Joan Marbres
Filosofia
Filòsof escotista, dit el Canònic pels seus coneixements jurídics.
Deixeble de Duns Escot Fou canonge de Tortosa i mestre d’arts a Tolosa Escriví sobre els llibres de les Sentències, qüestions dialèctiques i disputades, i sobre la física d’Aristòtil, que, amb el títol Quaestiones super octo libros Physicorum Aristotelis , fou imprès a Pàdua el 1475 i reimprès set vegades a Venècia fins el 1520
Joan Luschner
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor d’origen alemany, actiu a Barcelona entre el 1495 i el 1505.
Començà en companyia d’altres editors alemanys, entre ells Rosembach El 1498 s’independitzà, i treballà també per a l’abadia de Montserrat 1499-1500 Edità obres de Roís de Corella, Eiximenis, Antoni Amiguet, etc, i treballà al servei de la generalitat i de l’estudi general La seva obra més acurada fou el Directorium inquisitorum , de Nicolau Eimeric 1503
Joan Llorenç
Història
Ideòleg i promotor de la Germania a València.
Paraire d’ofici Instruït sabia de llegir i d’escriure i bon orador, propugnà, ja de gran, la presa de consciència de la força social del poble dels artistes, és a dir, notaris, mercaders, apotecaris i cirurgians, i dels menestrals com a estament —la futura burgesia— i com a element polític, capaç i amb drets de participar com a tal en el govern municipal al costat de les classes privilegiades, que fins aleshores, al Regne de València, l’havien monopolitzat Inspirat, sembla, en el Dotzè del cristià , d’Eiximenis, pretenia d’implantar a València un règim d’autonomia similar al d’algunes…
Joan Llopis
Cristianisme
Cardenal.
Serví el seu entreparent Roderic de Borja, el qual, esdevingut papa Alexandre VI, el féu datari com a tal, intervingué activament en la concessió de les butlles alexandrines sobre Amèrica i bisbe electe de Perusa 1492 i el creà cardenal prevere de Santa Maria in Trastevere 1496 El 1498 li fou atorgat l’arquebisbat de Càpua
Joan Figuerola
Cristianisme
Canonge de la seu de València.
És autor d’un tractat, escrit en llatí, cap al 1397, conegut per Contra Judaeos , inèdit
Joan Figuera
Pintura
Pintor.
Residí a Càller, on es casà Al museu de Càller es conserva el seu magnífic retaule de Sant Bernadí 1455, que féu en collaboració amb Rafael Tomàs, i la predella de Sant Lucífer Hom li atribueix una imatge de la Mare de Déu a l’església de Sant Jaume Se'l considera l’introductor del gòtic internacional a Sardenya
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina