Resultats de la cerca

Malgrat la seva curta edat, destacà pels seus papers als films de M Scorsese Alice Doesn't Live Here Anymore 1974 i Taxi Driver 1975 Ha estat guardonada amb l’Oscar en dues ocasions The Accused 1988, de J Kaplan i The Silence of the Lambs 1991, de J Demme Altres films són Foxes 1980, d’A Lyne Le sang des autres 1984, e C Chabrol, The Hotel New Hampshire 1984, de T Richardson, Five Corners 1987, de T Bill, Backtrack 1989, de D Hopper i A Smithee, Sommersby 1992, de J Amiel, Shadows and Fog 1992, de W Allen, Maverick 1994, de R Donner, Nell 1994,de M Apted, Contact 1997, de R Zemeckis, Anna and…

Amb Bruno Maderna fundà 1954 i dirigí l’Studio di Fonologia de Milà, on experimentà tècniques de composició amb mitjans electroacústics Dirigí també la revista Incontri Musicali 1957-62, dedicada a la música contemporània Exercí com a professor de composició a les universitats de Darmstadt i Harvard, i a la Juilliard School de Nova York 1963-71 En les seves composicions se serví lliurement tant de tècniques tradicionals com de la tècnica serial i d’altres Hom pot esmentar-ne 5 Variazioni 1951, Nones 1954, Alleluyah I i II 1955-57, Omaggio a Joyce 1958, Circles 1960, Visage 1961, Epifanie 1959…

Llicenciada en filologia germànica per la Universitat de Lisboa, exercí la docència a l’ensenyament secundari Formà part de la Societat Portuguesa de Neurologia i Psiquiatria, i els anys 1973-78 presidí l’Associació Portuguesa d’Escriptors Després de la dictadura ocupà càrrecs culturals al govern adjunta al secretari d’estat de Cultura 1979 i agregada cultural a Cap Verd 1988-90 El 1980 i el 1987 fou lectora de portuguès al King’s College de la Universitat de Londres Literàriament la seva obra se situa en un experimentalisme lingüístic influït per J Lacan, J Genette o J Kristeva…

Estudià al Royal College of Music de Londres i posteriorment es perfeccionà amb Nadia Boulanger, Marie-Claire Alain i Anton Heiller Inicià la carrera de concertista el 1965 i des de llavors ha estat convidada en nombrosos festivals, com ara els d’Aldenburgh, Edimburg i Proms, en el qual actuà al desembre del 1999 Tocà per primera vegada als Estats Units el 1984, concretament a Nova York Ha estrenat diverses obres contemporànies, entre les quals destaca un concert per a orgue dedicat pel compositor William Mathias 1984 Ha participat en nombrosos cursos i ha impartit classes magistrals a Europa…

Prengué el nom artístic pel fet de ser el sisè Camilo de la seva família fins el 1971 amb la grafia Sexto Formà el grup de pop Los Dayton, amb el qual enregistrà No la canteu més , versió de Don’t Play that Song , de Ben E King Resident a Madrid des del 1965, l’any següent passà a formar part del grup Los Botines El 1970 començà la carrera en solitari, i aconseguí una gran popularitat com a cantant melòdic d’estil romàntic Actuà també a l’Amèrica Llatina, als Estats Units i a Europa Cançons seves com ara  Amor mío, Qué me has heho o Vivir así es morir de amor es convertiren en…

Fundat l’any 1930, inicialment es dedicà a la navegació del patí de vela Nasqué en contraposició a l’Olímpic Club del Poblenou, filial de Manufacturas Reunidas de la Industria Textil, creat el 1921 i que agrupava en exclusiva els treballadors de la fàbrica d’aquest nom També disposava d’una flota de patins de vela Durant els anys trenta rivalitzaren entre si i el 1939 es fusionaren en una sola entitat, que promocionà la natació i la vela El 1961 s’inaugurà la seu del club a l’edifici de l’antiga plaça de Lope de Vega i es construí la primera piscina coberta municipal de Barcelona, a l’edifici…

De pare portuguès nascut a Espanya i mare bavaresa, ingressà al cos dels marines a tretze anys com a aprenent després d’haver intentat fugir amb la banda de música d’un circ Més tard actuà com a violinista i com a director en diversos teatres de Washington El 1880 fou nomenat director de la Banda dels Marines dels Estats Units El 1891 deixà l’exèrcit i el 1892 fundà la seva pròpia banda Es diu que introduí el ragtime a Europa durant la seva primera gira pel continent, el 1900 La seva influència sobre l’evolució de la música per a banda fou enorme Del 1873 al 1931 escriví 135…

Rebé les primeres classes de violí del seu pare, que morí quan ell encara era un infant Més tard, reprengué els estudis amb Ch Avinson a Newcastle upon Tyne, tasca que alternà amb la de concertista, que li comportà l’admiració del públic d’aquesta ciutat En morir el seu mestre, començà a oferir concerts en altres llocs Pels volts del 1773 anà a Londres, aconsellat per l’insigne violinista F de Giardini, on fou contractat com a segon violí de l’orquestra del King’s Theatre i, posteriorment, com a primer viola Debutà com a operista amb The Flich of Bacon 1778, i amb el temps s’…

Home polifacètic, a més de cantant fou compositor, empresari teatral i editor Des de ben jove rebé una bona educació musical i entre els seus mestres hi hagué Michael Arne Debutà a Dublín amb La buona figliuola de N Piccinni, i el 1799 es desplaçà a Nàpols per ampliar els seus estudis El 1783, durant una estada de Kelly a Venècia, el comte Durazzo, ambaixador de l’emperador austríac en aquesta ciutat italiana, el contractà per al teatre italià de Josep I a Viena A la capital austríaca intervingué en òperes com Les noces de Fígaro de WA Mozart, i entrà en contacte amb grans personalitats…

Nét d’un empresari operístic d’origen alemany, començà a exercir com a director d’escena a Nova York i escriví textos per a espectacles de Broadway Fou guionista i autor de moltes lletres de cançons per a films i obres de teatre musical Es convertí en un dels autors més importants de teatre musical als Estats Units, i entre els seus collaboradors hi hagué Jerome Kern i George Gershwin Escriví, entre d’altres, el guió i la lletra de les cançons de nombrosos musicals, com Wildflower V Youmans 1923, Rose Marie R Friml 1924, Showboat J Kern 1927, Oklahoma R Rodgers 1943, South Pacific Rodgers…