Resultats de la cerca

Erigida canònicament el 1986, havia començat les seves activitats docents el 1964 en el marc del Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona És l’única institució universitària d’aquesta categoria sobre la matèria a l’Estat espanyol N'és el director Joan Bellavista

El 1960 es llicencià en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona i fou professor de la Universitat de Palma entre el 1967 i el 1978 És responsable de la revista d’informació local Es Saig La seva tasca com a investigador s’ha centrat en l’estudi de la història local d’Algaida, sobretot dels s XVII i XVIII És coautor de Contribución a la historia del Santuario de Sant Honorat inèdita i Estudio sobre los establecimientos de Panxuat i Tresorer inèdita De la seva bibliografia cal destacar Bibliografia d’Algaida 1992 i Algaida 1999

Es llicencià a Barcelona el 1960 i fou professora a la Universitat Autònoma al principi dels anys setanta Immediatament després cursà estudis a Londres i a Columbia EUA, on es doctorà en economia el 1975 Especialitzada en l’estudi de la condició de la dona, professà en diferents universitats americanes i dirigí un programa de recerca sobre aquest tema a la Universitat de Cornell Fruit d’aquesta línia d’investigació són els seus estudis Mujer, economía y patriarcado durante el periodo franquista 1977 i Women and Development The Sexual Division of Labour in Rural Societies 1982

Dedicat a la cria i a deixar anar coloms, el 1932 es feu soci de la Societat Columbòfila del Poble-sec, de la qual fou president durant cinquanta anys El 1954 obtingué la llicència en l’àmbit estatal de vols de coloms Des del seu club promocionà aquest esport i aconseguí un augment significatiu del número de socis Amb els seus coloms aconseguí nombrosos títols, com el Campionat de Catalunya 1943, 1955, 1960 El 1984 fou nomenat conseller de la Federació Catalana de Coloms Esportius per a afers d’inspecció Rebé la placa al mèrit esportiu de la federació

Vinculat al PA Blanes FP, pujà al podi en diversos Campionats de Catalunya, d’Espanya i d’Europa en categoria individual i per parelles A partir de l’any 2007 destacà com a patinador de grup de xou, modalitat en la qual guanyà diversos campionats catalans i estatals fins el 2013 Formà part de les seleccions espanyola i catalana, amb la qual fou tercer classificat de la Copa d’Itàlia 2002 En grup de xou, assolí dues plates en el Campionat d’Europa 2011, 2012 i un bronze en el Mundial 2010 Es llicencià en Ciències de l’activitat física i l’esport

Tot i que Xfera fou creat l’any 2000, el llançament de la marca es posposà fins el 2006 per problemes d’habilitació i llicència per a la tecnologia UMTS/3G Esdevingué el quart operador de telefonia mòbil 3G en nombre de línies al mercat espanyol i ha aconseguit acords d’itinerància nacional per a utilitzar les xarxes de GSM i UMTS de Movistar i GSM de Vodafone Espanya Controlat per la companyia sueca Telia, principal accionista, l’any 2016 l’operador MásMóvil anuncià la compra del 100% de Yoigo per a constituir el quart operador en l’àmbit estatal

Estudià a Madrid, on es llicencià en dret 1895 Fou funcionari del Congrés acadèmic, professor des del 1897 i secretari 1914-19 de l’Academia de Jurisprudencia y Legislación de Madrid Milità en el partit conservador i publicà moltes obres i articles polítics El 1900 guanyà el premi Cánovas pel llibre Cánovas del Castillo 1901 Escriví també Del regionalismo en Cataluña 1902, Vagando recull d’articles, 1903, Organización y funcionamiento de las cortes 1906 i l’assaig El ideal de justicia de Don Quijote 1922 El 1908 ingressà en l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona

D’una família de llauradors, estudià al seminari de València, i es llicencià en filosofia i lletres, a Madrid 1885 El 1886 ingressà al cos d’arxivers i exercí a Alcalá de Henares i a Madrid La seva obra més important és Ensayo bio-bibliográfico sobre los historiadores y geógrafos arábigo-españoles 1897 Des del 1887, publicà regularment articles sobre història del País Valencià a la revista valenciana El Archivo Deixà, inèdit, un Ensayo bio-bibliográfico sobre los naturalistas arábigo-españoles i una traducció al castellà de l’obra Ḥayy ibn Yaqẓān 1900, d’Ibn Ṭufayl

Conreà primerament l’escultura, però l’abandonà i es llicencià en ciències 1898 i en química 1910 Fou un dels fundadors de la Institució Catalana d’Història Natural 1899, i en fou president 1903 Professor de la Universitat de Barcelona i de l’Escola Superior d’Agricultura 1900-12, fou també membre dels Estudis Universitaris Catalans El 1907 fundà una fàbrica de productes químics, i des del 1909 fou director de la revista La Industria Química El seu germà, Antoni Novellas i Roig Barcelona 1879 — , collaborà amb ell i publicà obres, com Farmacodinamia 1930 i Farmacografía de tinturas, gotas y…

Es llicencià en ciències polítiques a París 1957 i collaborà a la primera Antologia poètica universitària 1949 Establert molts anys a l’estranger, viatjà per Àfrica i Àsia Publicà El mar escolta Perpinyà 1957, novella d’una gran penetració psicològica, Els homicides 1981, narracions de caràcter existencialista i deixà inèdita la novella Confessió general , que fou publicada pòstumament 2007 i que el 2008 rebé el premi Joaquim Amat-Piniella Publicà també estudis sobre militars catalans Prim , 1985 Joffre , 1986 Tristany , 1988 i Cabrera , 1989 i llibres de temàtica documental Per terres de…